Crim sense penitència
L’Església catòlica fa, per primera vegada, una trobada al Vaticà per afrontar els abusos sexuals a menors per part dels seus membres
La plana major de la institució escoltarà durant tres dies els testimonis de víctimes de religiosos
Supervivents i activistes contra la pederàstia consideren la cimera una operació de màrqueting
No hi havia tants mitjans de comunicació al Vaticà des de la renúncia de Benet XVI. L’expectació al voltant de la inèdita cimera per tractar la pederàstia –que duu el nom de Trobada per a la protecció dels menors en l’Església– és molt alta. El papa Francesc, que n’és conscient, va inaugurar-la ahir al matí dient que desitjava allò que les víctimes d’abusos sexuals comesos pels homes de l’Església reclamen: que no quedi en un simple gest, sinó que prengui forma d’accions concretes i efectives.
“El sant poble de Déu ens mira”, va dir el pontífex, i per això va demanar a la plana major de la jerarquia eclesiàstica que escoltés “amb docilitat i sota la guia de l’Esperit Sant el crit dels petits que demanen justícia”. Els supervivents i activistes contra la pederàstia que s’han apropat aquests dies a Roma procedents d’arreu, però, ho observen amb escepticisme. Troben difícil que es modifiqui el protocol intern de la institució, “que és el que ha facilitat l’encobriment dels fets durant tants i tants anys”, explica Alberto Thié, excapellà i activista antipederàstia.
La cimera, que se celebra a porta tancada, ha congregat 190 líders religiosos, entre presidents de conferències episcopals, representants de les esglésies orientals, caps de dicasteris de la cúria i bisbes sense diòcesis. Durarà quatre dies. Els primers tres consistiran en reunions de treball en les quals els homes que dirigeixen l’Església escoltaran testimonis d’abusos sexuals i debatran entre ells en grups. Diumenge, Francesc farà un discurs per explicar al món què s’ha aconseguit amb la trobada.
L’arquebisbe maltès Charles Scicluna, home de confiança del papa i organitzador de la cimera, va recordar als assistents l’obligació de sotmetre’s a les lleis “civils i nacionals” i a no mirar cap a una altra banda davant dels abusos, sinó a investigar-los.
“Vosaltres sou els metges de l’ànima i, malgrat tot, salvant comptades excepcions, us heu transformat en assassins de l’ànima, de la fe. Quina terrible contradicció…”, van sentir-se dir els homes de l’Església d’un testimoni supervivent d’abusos. Una dona africana va explicar que havia estat agredida sexualment per un capellà durant tretze anys, des que ella en tenia quinze. Fruit de les violacions va quedar embarassada tres cops i el religiós, que li pegava amb assiduïtat i li impedia relacionar-se amb nois, va obligar-la a avortar. “Ell no volia usar mètodes anticonceptius”, va relatar la dona.
Un altre supervivent d’abusos, en aquest cas xilè, va explicar que “el més difícil és fer el pas d’explicar l’abús”. Un cop superat aquest primer escull, “el primer que vaig pensar és anar a explicar-ho a la Santa Mare Església, allà m’escoltaran i em respectaran”, va relatar. Però, en canvi, el van tractar “de mentider”. “Van girar-me l’esquena i van dir-me que jo i els altres som els enemics de l’Església”, va denunciar. I, assenyalant el centre del problema, va afegir: “Aquest patró de conducta no existeix només a Xile, sinó a tot el món. I s’ha d’acabar.”
Salvar la imatge
Alguns supervivents i activistes consideren la trobada només una operació de màrqueting per intentar salvar la imatge tan embrutida de la institució. No veuen que hi hagi una voluntat real d’autocrítica profunda que porti a un canvi real.
En aquest sentit van prendre’s les paraules de Francesc la vigília de la cimera, que han passat força desapercebudes. “Qui es passa la vida criticant l’Església és parent del diable”, va dir el pontífex davant els fidels de Benevento. I va posar de model de comportament sant Pius, sacerdot molt venerat a Itàlia. “El pare Pius va estimar l’Església amb tots els seus problemes, no la va destruir fent anar la llengua com s’ha posat de moda ara.”
Pronunciades poques hores abans que s’inaugurés la cimera contra la pederàstia al Vaticà, les paraules del papa Francesc van causar malestar entre els qui, com el testimoni xilè, consideren que el primer obstacle que es troben les víctimes quan s’apropen a l’Església és, precisament, que se les tracta com si volguessin fer mal a la institució.
