Els familiars no se’n refien

Estan satisfets de les declaracions dels seus familiars, de com han desmuntat una per una les imputacions de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat i que s’hagi refutat el relat de la violència, però es malfien de la poca traça de les acusacions a l’hora d’intentar demostrar l’indemostrable i del tracte aparentment correcte del president del tribunal, Manuel Marchena. “Estem preparats per tenir moments d’alegria, però no perdem de vista que la sentència pugui estar escrita”, adverteix Montse Bassa, germana de l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies. Els familiars dels presos polítics recorden que, després de les declaracions del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, dimarts vinent, començarà el torn de testimonis com ara Mariano Rajoy o Soraya Sáenz de Santamaría, d’una corrua de guàrdies civils i que entrarà en escena el partit ultradretà Vox com a acusació popular, de manera que el regust positiu de les declaracions d’aquests dies pot quedar enrere aviat.

“Clarament hi ha molta eufòria col·lectiva perquè fins ara només hem parlat nosaltres. Els hem vist molt tranquils i segurs i la ciutadania tenia ganes de veure’ls. Com que tenim la veritat, és fàcil entrar en aquesta dinàmica positiva, però ara veurem els testimonis i veurem Vox. Queda molt judici”, adverteix Diana Riba, parella de l’exconseller d’Afers Exteriors Raül Romeva. “No sé si la sentència està escrita, depèn tant del que està passant a fora que potser no serà la que tenien pensada. Com que es tracta d’un judici polític, dependrà del que passi políticament a l’exterior, de les eleccions espanyoles”, avança Riba.

També subratllen la quantitat de proves i testimonis proposats per les defenses que el tribunal va tombar abans de començar. “Ni estem confiats, ni ens resignarem; nosaltres tenim la força de la raó i ells, la raó de la força”, avisa Meritxell Lluís, presidenta de l’Associació Catalana pels Drets Civils i parella de l’exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull.

En qualsevol cas, els familiars celebren que les respostes dels presos hagin desmuntat els “presumptes arguments” de les acusacions. “S’està demostrant que el relat de l’acusació no s’aguanta i que votar no és delicte”, destaca Lluís. “No dubto de la professionalitat de la fiscalia, però és clar que el seu relat fa aigües”, hi afegeix. “Deuen ser molt bons però no tenen causa, la sensació és que estan a la presó des de fa un any i han tret dos cotxes, una proforma, un terrat i quatre piulades”, resumeix Riba.

Blanca Bragulat, parella de l’exconseller de la Presidència, Jordi Turull, observa “desídia” en les preguntes de les acusacions, que “estan deixant en evidència la fiscalia i l’advocacia de l’Estat”: “No entenc el tipus de preguntes que els fan.” Hi coincideix el cunyat d’Oriol Junqueras, Francesc Riera, que no veu la relació entre l’interrogatori dels fiscals i l’advocacia de l’Estat amb les acusacions tan greus que els atribueixen: “Sorprèn que preguntin per fets anecdòtics i coses ridícules. Et fan pensar si hi ha res amagat. Si aquests són els més ben preparats, sorprèn el nivell que estan demostrant”. Lluís no voldrà escoltar segons quins testimonis: “Si hem de començar a sentir tot d’agents dient coses que no són reals... sentir mentides no agrada ningú.” En canvi, Bragulat es posa una estona al dia una dosi de 13TV per saber com ho estan venent.

La parella de Romeva indica que hi ha mitjans de comunicació i debats televisius espanyols que comencen a veure que la rebel·lió no hi és i que alguns analistes perceben que les acusacions es van centrar més a demostrar una eventual desobediència de l’anterior govern que no pas en la rebel·lió. “És la constatació que el jutge Pablo Llarena va fer una instrucció per posar-los a la presó, per parar la dinàmica política de Catalunya”, conclou. La parella de Rull ho troba “ignominiós”, perquè els presos fa més d’un any que estan privats de llibertat: “Que a sobre ho centrin ara a demostrar la desobediència demostra que la presó preventiva és injusta”.

Pel que fa a Marchena, alguns familiars consideren que l’actitud respectuosa del magistrat respon a la pressió dels observadors i de la premsa internacional. “No me’n refio, de les maneres, són molt artificials. Els interessa molt quedar bé”, diu Bassa. Igualment, Riera té la convicció que el tracte que dispensa el jutge als presos “fa malpensar”: “Després de la sentència s’anirà a Estrasburg i són molt curosos amb les formes”. Lluís també constata que “el jutge intenta guardar les maneres” i Bragulat pensa que és perquè “sap que l’estan vigilant”. En canvi, Riba no creu que el jutge miri més enllà perquè, si no, s’hauria estalviat la “barbaritat” de fer que els observadors internacionals facin la cua del públic i els hauria reservat un espai, tenint en compte que cada dia hi ha cadires buides darrere de les autoritats i la premsa.

Després d’haver assistit a les declaracions, els familiars estan una mica menys tensos. “A mesura que la Dolors anava parlant em va semblar que se’n sortia molt bé i em vaig anar tranquil·litzant. Ens vam poder abraçar cinc minuts just quan va acabar i ens va dir que s’havia tret un pes de sobre després de tant de temps amb la veu silenciada. La vaig veure a ella tal com és, vaig veure la meva Dolors”, relata la germana, que dijous va tornar de Madrid per acudir a la protesta de Girona durant la vaga general: “Demà [avui] li ho anirem a explicar a través del putu vidre, que diem nosaltres. Això segur que li farà il·lusió.”

“De seguida va ser el Turull que ha sigut sempre. Ho estan desmuntant tot. Després faran el que voldran, però ho estan deixant tot en evidència”, afirma Bragulat.

Tots coincideixen que l’atapeïment de declaracions d’alguns dies per la pressa provocada pel fet que venen eleccions perjudica el dret de defensa dels presos i fa anar de corcoll les famílies. “Hi ha dies que arriben tan tard que no poden ni fer la trucada telefònica”, lamenta Riera. “Que Carles Mundó acabés de declarar a tres quarts de deu no té nom, és inhumà”, denuncia Lluís. Sobretot perquè els presos es lleven a les sis del matí, els practiquen un primer escorcoll, els traslladen, els lliuren a la Policía Nacional, que els fa un altre escorcoll, són a la sala a les vuit i el judici comença a les deu. Quan acaben tenen almenys mitja hora de tornada i es troben el menjar fred perquè la resta d’interns ja han sopat. El cunyat de Junqueras ho reprova: “És esgotador. No és la manera d’estar lúcid al 100% per afrontar la defensa. S’hi juguen molts anys.”