Política

la crònica

‘Bueno, pues adiós’ a tot

Trapero desfà la causa revelant que arrestaria el president amb qui el 2016 cantava havaneres

El vocabulari taurí espanyol flirteja amb el de la justícia amb l’expressió “quedar-se en jurisdicció”, que retrata quan el toro no envesteix. Després que els fiscals i els testimonis de l’acusació li infligissin estocades diàries –amb permís del jutge Manuel Marchena– per criminalitzar-lo durant el judici al procés, el major dels Mossos Josep Lluís Trapero va demostrar que entre l’advocat i el client és el client qui mana i es va llançar a l’arena a tomba oberta quan l’advocada Olga Tubau i el fet d’estar acusat a l’Audiència li desaconsellaven respondre. “Només pot dir-li «aquesta sí» o «aquesta no»”, exigia Marchena a Tubau, que va seure a la cadira del costat de Trapero –que vestia de paisà– i va viure in situ l’angoixa pel defensat pensant en el moment present i en la causa que l’espera a l’extrem oposat de la plaça Vila de París.

Sense cap bri de por escènica i amb mirada greu i veu ferma, el major dels Mossos que va liderar la resposta als atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils i que inspira samarretes amb el seu “Bueno, pues molt bé, pues adiós” va descobrir aviat que ni l’advocat de Vox Javier Ortega Smith ni el fiscal Javier Zaragoza estan entre els compradors de cap edició de la samarreta, que casualment era promocionada ahir amb descomptes del 20% en alguns webs durant les quatre hores i mitja de declaració. Amb la llicència de ser Vox qui el citava, Ortega Smith va ser indiscret. “Feia vostè ús del telèfon 62748...?”, va etzibar recitant el número de telèfon complet del testimoni en un judici televisat. Però el menyspreu a la intimitat s’estén també als Mossos d’Esquadra, que per a Ortega són sempre “mozos” i “los Mozos”.

En un judici a priori basat en el repte de les acusacions a l’hora de provar que hi ha un alçament violent en què els Mossos són assenyalats com a “organització criminal”, l’advocat de Vox va fer una oda al teatre de l’absurd amb el qüestionament del pacifisme passiu del cos. “Quants punts de votació van ser desocupats pels Mozos amb ús legítim de la força?”, va inquirir Ortega convertint la falta de violència en indici de la rebel·lió violenta gràcies a fer els interrogants amb cara de sospita.

Com que el cartell era de dia gran, per l’equip fiscal va saltar al camp Javier Zaragoza, bregat en la lluita contra ETA i el narcotràfic, a qui ara bull la sang quan veu el major dels Mossos encorbatat. Amb les ulleres a mitja asta per mirar per sobre d’aquestes com si fos un antiquari, Zaragoza s’adreçava a Trapero amb to inquisidor. “Per què la convivència va ser col·locada en un lloc fonamental?”, va exigir-li Zaragoza, de la Unió Progressista de Fiscals, com si la pau social fos delictiva. Trapero ja va fer el primer retret al conseller de l’Interior Joaquim Forn. “Al final és un polític i hi havia un punt d’irresponsabilitat”, va reprotxar Trapero a Forn sense mirar-lo mai, ni a ell ni a cap dels acusats.

Zaragoza va ser eclipsat aviat per l’advocat de Forn, Xavier Melero, que volia saber què va fer Trapero el 27-O de la DUI. “El 27 d’octubre, el dia de la declaració aquesta, a dos quarts de dues o les dues, jo truco al fiscal superior de Catalunya i al president del TSJC. I els dic per telèfon que el cos està a disposició tant de la fiscalia com de l’òrgan judicial perquè havíem tingut coneixement del que havia succeït al Parlament, desconeixíem la transcendència jurídica d’allò i quins delictes hi podia haver, però vèiem que era una cosa que aparentment era d’una certa gravetat. I ens posàvem a disposició especialment per si ordenaven algun tipus d’acció, accions, per cert, que teníem previstes des de dos dies abans”, va dir. “Quines?”, va dir Melero. “La detenció del president i dels consellers si evidentment se’ns ordenava, era el dispositiu que havíem preparat”, va confessar el major. I així va ser com Trapero va fer saber que la devoció a l’uniforme i l’acatament constitucional l’hauria portat fins i tot a l’extrem d’arrestar aquell president amb qui ell cantava havaneres a Cadaqués l’agost del 2016.

Tot i l’impacte polític, la lectura judicial era la cara contrariada del fiscal Zaragoza, que curiosament no va citar Trapero de testimoni perquè, segons les defenses, volia que la sala assumís la versió del coronel Diego Pérez de los Cobos i que el tricorni impregnés la sentència sense escoltar allò dit per Trapero. Com podia existir una organització criminal en l’alçament si el cap policial de 17.000 homes i dones armats s’oferia a detenir el president?, és la qüestió que Trapero va deixar en l’aire ahir per a frustració del fiscal. La sentència sobre Trapero no es dirimirà pel testimoni al Suprem sinó per l’acusació a l’Audiència, però el món de les samarretes viu la fi del consens en la idolatria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Tsunami demana la implicació del Barça i del Madrid

Barcelona

Sassoli, disposat a “revisar” el cas dels escons buits

Brussel·les

La independència s’acceptaria a Espanya via referèndum

BARCELONA

Manual de desobediència

barcelona

El final de l’‘impeachment’, a prop

Washington

Guanyem Girona condiciona la negociació del pressupost a la fi dels talls de llum

girona

La fiscalia s’obre a canviar l’acusació de rebel·lió per la de sedició contra Trapero

barcelona

La CUP insta l’independentisme a no investir Sánchez

Madrid

L’activació econòmica, en el full de ruta de Llagostera

Llagostera