Impliquen un fiscal espanyol en l’espionatge a Puigdemont
La fiscalia de l’Audiencia Nacional nega cap implicació de Bautista Samaniego en el joc brut
Un informe de la policia belga relaciona el fiscal amb les balises al cotxe
La investigació de Bèlgica sobre les balises instal·lades al cotxe de l’expresident Carles Puigdemont inclou com a possible sospitós un fiscal de l’Audiencia Nacional, segons va informar ahir l’agència ACN de fonts policials. La policia belga assenyala la possible implicació en la trama de Carlos Bautista Samaniego, un dels principals experts estatals en euroordres. Samaniego va ser defensat ahir per la mateixa fiscalia, que va qualificar les informacions de “falses”.
Els agents situen el fiscal a finals de gener del 2018 en un hotel de Brussel·les que consideren clau en l’operació d’espionatge arran d’una trucada d’una de les targetes SIM britàniques relacionada amb les balises. El fiscal espanyol era a Brussel·les, en aquell hotel i durant la mateixa setmana que la policia belga creu que va començar el seguiment, segons les mateixes fonts. Al mateix establiment, i després d’una àmplia investigació de tots els hostes, també assenyalen com a persones d’interès un empresari espanyol, un home que consideren relacionat amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. Tot i aquests indicis, la jutgessa belga que porta el cas ha decidit, per ara, no estirar més el fil i rebutja demanar explicacions a l’Estat.
Des de la fiscalia de l’Audiencia Nacional es va confirmar ahir la presència de Bautista Semaniego a Brussel·les entre els dies 28 i 31 de gener per prendre part en unes jornades sobre lluita contra el terrorisme, i van desvincular aquesta estada de “qualsevol activitat relacionada amb el senyor Carles Puigdemont”.
Tot i això, la investigació belga podria apuntar a una operació espanyola fantasma, extraoficial, sense permís de les autoritats de Bèlgica i que els serveis secrets espanyols sempre han negat als seus homòlegs belgues. De fet, això és també el que es desprèn de l’informe del comitè R del Parlament belga sobre el cas.
Reaccions
La revelació sobre el fiscal espanyol va ser considerada “una mostra més de la fallida de l’estat de dret a Espanya”, segons va afirmar la portaveu del govern català, Meritxell Budó. Per la seva banda, Toni Comín va catalogar els fets de “gravíssims”, i el vicepresident, Pere Aragonès, ho va considerar una mostra més de l’actuació de la “claveguera de l’Estat”. Des de la CUP, Maria Sirvent va afirmar que és una mostra més de la vulneració sistemàtica dels drets en què incorre l’Estat espanyol.
Els Mossos retiren simbologia sobiranista a Berga
Els Mossos d’Esquadra van retirar ahir els símbols independentistes que penjaven de la façana de l’ajuntament de Berga. Els agents, de paisà, van retirar, poc abans de l’1 del migdia, el cartell que exigia la llibertat dels presos, les dues estelades i els quatre llaços grocs que hi havia. La Junta Electoral de Zona (JEZ) va enviar dilluns un segon requeriment al consistori, que s’exhauria dimecres a les 9 del matí, ordenant la retirada i en què alertava que en cas de no fer-ho, el cos policial actuaria d’ofici. El termini del primer requeriment va finalitzar dijous sense que l’equip de govern prengués cap mesura. Malgrat que la retirada dels símbols va arribar abans del dia i hora previstos, des de l’Ajuntament de Berga van optar per evitar polemitzar i no van voler fer cap declaració sobre el tema.
L’octubre del 2018, l’aleshores alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, va rebre la resolució judicial que la va inhabilitar per al càrrec després d’un procés judicial en contra seu que es va obrir pel mateix motiu que ara ha obligat els Mossos a intervenir. En aquella ocasió, Venturós va mantenir l’estelada al balcó municipal durant dues convocatòries electorals diferents.
