L’Equador entrega Assange
La policia britànica arresta el cofundador de Wikileaks, refugiat a l’ambaixada equatoriana a Londres des de feia set anys
Els EUA en demanen l’extradició per conspiració per a la filtració de secrets oficials
Julian Assange va ser detingut ahir a l’ambaixada de l’Equador després de set anys de confinament al seu interior en condició d’asilat polític. Va sortir emmanillat per la porta de la legació diplomàtica a les 10 del matí. El seu aspecte era demacrat. Se’l veia dèbil, pàl·lid, portava una barba llarga i blanca. El president de l’Equador, Lenín Moreno, va publicar un vídeo en què comunicava que havien arribat a un acord amb les autoritats britàniques per lliurar-lo.
Moreno justificava la decisió perquè, deia, havia vulnerat les condicions del seu asil. Havia bloquejat les càmeres de seguretat de l’interior de l’ambaixada, interferit comunicacions del govern equatorià i accedit a documents confidencials. També va dir que havia rebutjat l’internet que li havien ofert, contradient la versió d’Assange. A més, Moreno va explicar que havia arribat a un acord amb Londres per no entregar-lo a cap país on pogués ser torturat o condemnat a mort i que li havien donat aquestes garanties.
Assange va ser traslladat als jutjats de Westminster, on va comparèixer ahir mateix a la tarda davant del jutge. El van declarar culpable d’haver evadit la justícia britànica, en concret per haver trencat la llibertat sota fiança que li va imposar la justícia britànica el 2012. Assange haurà de tornar a comparèixer el 5 de maig als jutjats de Southwark. S’enfronta a una condemna de 12 mesos de presó.
També a una ordre d’extradició als EUA. El Departament d’Estat nord-americà va dir ahir que el volien per pirateria informàtica, una acusació que li comportaria una pena de fins a cinc anys de presó. No és clar si un cop allà li podrien imputar altres càrrecs, com ara el d’espionatge i traïció, com temen els advocats.
En la seva compareixença al Parlament, la primera ministra, Theresa May, va confirmar que Assange havia estat arrestat perquè estava reclamat per la justícia britànica i també per la nord-americana, i va advertir que “ningú no està per sobre de la justícia”. Una mica abans, el titular d’Interior, Sajid Javid, assegurava que feia temps que estaven dialogant amb el govern de Quito perquè lliuressin el periodista australià.
Ingerència russa
“El senyor Assange tindrà ara l’oportunitat de defensar-se de les causes en contra seu i de les ordres d’extradició”, va declarar Javid. Per la seva banda, la responsable d’Interior laborista, Diane Abbott, li va replicar que Assange “no és perseguit per protegir la seguretat nacional dels EUA, sinó per haver revelat les males praxis dels governs i les forces militars dels EUA”. L’origen de les tensions es remunten al 2010, quan Wikileaks va publicar 90.000 documents classificats relacionats amb accions militars dels EUA a l’Afganistan, 400.000 documents secrets sobre la guerra de l’Iraq i 250.000 cables diplomàtics del Departament d’Estat. Es tracta de la major filtració de documents confidencials de la història, que afectava molts països i exposava les males pràctiques dels EUA. Assange estava asilat a l’ambaixada equatoriana a Londres des del juny del 2017, quan Rafael Correa era el president de l’Equador. Li va entregar també el passaport equatorià. Assange es va negar a ser extradit a Suècia per respondre de les acusacions d’assetjament i abús sexual de dues dones, acusacions que van prescriure el 2017.
La situació d’Assange a l’ambaixada es va complicar el 2017, quan es va produir el canvi de govern a Quito i Lenín Moreno va agafar el poder. A partir de llavors es van començar a filtrar a la premsa britànica tensions amb Assange, fins al punt que l’australià va acabar denunciant el govern equatorià.
Wikileaks acusa Moreno d’haver pactat amb els EUA l’entrega d’Assange a canvi de perdonar al país part del seu deute. El novembre passat va transcendir que el Departament de Justícia dels EUA tenia preparada una acusació judicial contra Assange, que, a través de Wikileaks, va revelar eines cibernètiques de la CIA que van tenir un paper central en la presumpta ingerència russa en les eleccions presidencials del 2016 i que van afavorir la victòria de Donald Trump.
LES FRASES
Torra li agraeix el suport a l’1-O
RedaccióEl president de la Generalitat, Quim Torra, i diversos dirigents independentistes s’han solidaritzat amb Assange i han agraït el seu suport a la causa sobiranista durant l’1-O. A través de Twitter, Torra ha demanat “respecte per la llibertat, especialment la d’expressió”, que concep com “un dels pilars de la Unió Europea”, i li ha donat les “gràcies per donar suport als catalans” l’octubre del 2017. També en una piulada, el president Puigdemont ha afirmat que se sent “impactat” per la detenció d’Assange i ha advertit que “els drets humans i la llibertat d’expressió estan en perill a la Unió Europea”.
El número dos d’ERC per a les eleccions generals, Gabriel Rufián, ha denunciat que “avui no només detenen un home” sinó també “una forma d’entendre el periodisme i la llibertat”, i ha afegit: “Ell va estar amb nosaltres, nosaltres estarem amb ell.”
També a Twitter, Jordi Cuixart ha qualificat la detenció d’“arbitrària” i de “violació de la llei internacional”.
