Julian Assange rebutja la seva extradició als EUA
L’activista xinès Ai Weiwei participa en una concentració de suport a Berlín
El fundador del portal Wikileaks, Julian Assange, detingut al Regne Unit, ha rebutjat aquest dijous el seu lliurament als Estats Units en defensar davant un tribunal de Londres la seva aposta per un periodisme “que ha protegit a moltes persones”.
Assange, de 47 anys, ha comparegut per videoconferència davant la Cort de Magistrats de Westminster durant uns 10 minuts, en l’arrencada de la seva batalla legal contra l’extradició als EUA, que li reclama per haver conspirat per a suposadament interceptar ordinadors del Pentàgon.
Assange ho ha fet des de la presó d’alta seguretat de Belmarsh, un dia després que un altre tribunal londinenc, el de Southwark, el condemnés a una pena de 50 setmanes de presó per haver trencat en 2012 les condicions de la seva llibertat condicional.
En la seva declaració, l’activista ha denegat avui formalment el seu consentiment al seu lliurament a Washington. “No desitjo lliurar-me per a ser extradit (als EUA) per haver fet un periodisme que ha guanyat molts reconeixements i ha protegit a moltes persones”, va afirmar.
Durant la vista, el jutge Michael Snow ha determinat que l’informàtic australià haurà de comparèixer novament, també mitjançant el sistema de videoconferència, el pròxim dia 30, en el que es preveu serà una altra vista preliminar.
Assange va infringir les condicions de la seva llibertat condicional quan el 19 de juny de 2012 es va refugiar en l’ambaixada de l’Equador de Londres per a no ser lliurat a Suècia, un país que el requeria per a interrogar-lo per uns presumptes delictes sexuals que ell ha negat.
Després d’esgotar tots els recursos legals en aquest país, va sol·licitar ajuda a l’anterior Govern equatorià de Rafael Correa i va romandre refugiat en la seva legació a Londres durant gairebé set anys.
L’australià sempre ha sostingut que tenia por que, si era portat a Suècia, aquest país acabés lliurant-lo als EUA, on temia per la seva integritat física i per la seva vida.
El passat 11 d’abril, Assange va ser detingut per la força per la policia britànica poc després que l’actual president equatorià, Lenín Moreno, posés fi a l’asil diplomàtic.
Washington sosté que el març de 2010, l’australià es va coordinar amb la exsoldat Chelsea Manning –que en aquells dies treballava com a analista d’intel·ligència per al Departament de Defensa sota el nom de Bradley Manning– a fi d’accedir a material classificat del Govern.
Aquesta col·laboració va propiciar la filtració a través de Wikileaks de més de 700.000 documents classificats com a secrets sobre les guerres de l’Iraq i Afganistan i cables del Departament d’Estat.
