Política

Quim Ayats

Alcaldable per ERC a Girona

“Tots els barris són de Girona, la seva identitat és riquesa”

El preocupa la sensació generalitzada que el govern municipal “menysté” els veïns i els seus barris

Demana “fer un gir cap a un turisme més qualitatiu que quantitatiu”

Proposa posar a disposició el sòl de l’Ajuntament per fer-hi pisos socials

Som 150.000 veïns amb l’àrea metropolitana, i des de Girona hem de liderar els projectes de forma desacomplexada
Sobre pactes postelectorals, les opcions més independentistes com Guanyem i JxCat són prioritàries

Quim Ayats torna a Girona després del seu pas per Madrid. Afronta el repte de l’alcal­dia amb un equip total­ment reno­vat.

De debò que des del Senat es poden fer coses pel ter­ri­tori?
Els cata­lans i giro­nins se’ls defensa sem­pre i per tot arreu. A qual­se­vol espai. No renun­ciem a cap. Ara bé, el Senat hau­ria de seguir una lògica ter­ri­to­rial, però en rea­li­tat és de par­tit. Els que ens cre­iem el ter­ri­tori, volem par­lar al Senat del ter­ri­tori. Però els matei­xos par­tits esta­tals tre­uen el sen­tit a la repre­sen­tació que té.
La República Cata­lana tindrà Senat?
A la nos­tra República no faria Senat. Una altra cosa serà quan acon­se­guim els Països Cata­lans. El Senat no ha fun­ci­o­nat perquè l’Estat no s’ho ha cre­gut.
La marxa de Maria Mercè Roca i dos regi­dors d’ERC va ser força con­tro­ver­tida.
Quan les coses no es fan prou bé, és res­pon­sa­bi­li­tat de tot­hom. És clar que les podríem haver fet d’una altra manera. Jo vaig sor­tir esco­llit amb el suport del 95% de la militància. Tenim més que mai gent mobi­lit­zada per aques­tes elec­ci­ons, i això és un signe posi­tiu i de reno­vació. Maria Mercè Roca va pren­dre una decisió per­so­nal i és total­ment res­pec­ta­ble. Ara toca mirar enda­vant i inten­tar fer el màxim en aquesta cam­pa­nya.
Si arriba a ser alcalde o entra a l’equip de govern, fomen­tarà l’exclusió de l’exèrcit espa­nyol a l’Expo­jove?
Evi­dent­ment, hau­rem de par­lar amb Fira de Girona i fer el pos­si­ble per eli­mi­nar la repre­sen­tació mili­tar al saló de l’ense­nya­ment.
Com valora el model edu­ca­tiu actual?
A àmbit ocu­pa­ci­o­nal estem bé, tenim un atur per sota de la mit­jana del país. Però alhora tenim uns dese­qui­li­bris molt alts en edu­cació en molts bar­ris. Hem de par­lar d’edu­cació com a ele­ment de cohesió i s’ha de tre­ba­llar al llarg de la vida, des del prin­cipi fins a l’edat adulta.
Pel que fa al turisme, cal un canvi de model o man­te­nir el mateix?
Hem tin­gut un model expan­siu i lineal, de com més, millor. Però el que hem de fer és fer un gir cap a un turisme més qua­li­ta­tiu i no quan­ti­ta­tiu. Cal un canvi de model. Les dades ens diuen que hi ha hagut un aug­ment de turisme, però no hi ha hagut un impacte a la ciu­tat. I el retorn és un ele­ment cen­tral.
Que hi hagi prop de 700 pisos d’ús turístic és una pedra en el camí?
Fins ara al Barri Vell hi havia hagut un equi­li­bri entre els resi­dents, els estu­di­ants i algun ús turístic. Però ara aquest equi­li­bri s’ha dese­qui­li­brat. Els pisos turístics han fet un aug­ment expo­nen­cial, han pas­sat d’una desena a prop de 700, i això té un impacte. Però val a dir que no es pot ana­lit­zar l’efecte dels pisos turístics des­vin­cu­lat de la resta. Tenim un pla sobre l’habi­tatge que cal ana­lit­zar.
Es parla molt dels pisos turístics, però n’hi ha una man­cança de soci­als.
Hi ha una manca de pro­mo­ci­ons d’habi­tat­ges de pro­tecció social. No n’hi ha hagut cap en els dar­rers man­dats con­ver­gents. És una neces­si­tat, com ho és també a àmbit resi­den­cial per a estu­di­ants. El tema habi­tatge és com­plex, i té solu­ci­ons múlti­ples. Cal posar a dis­po­sició el sòl de l’Ajun­ta­ment i fer-hi pisos de pro­tecció.
S’ha fet un pas enrere pel que fa a l’atenció als bar­ris, més enllà del cen­tre?
El 2007 vaig ser regi­dor del barri del Pla de Palau, i com jo, l’equip de govern coneixíem la rea­li­tat dels bar­ris. Ara hi ha una sen­sació gene­ra­lit­zada de menys­te­ni­ment i això ens pre­o­cupa. No estem a peu de car­rer, i el govern ha d’estar-hi, escol­tant. La figura de regi­dor de barri hau­ria de tenir una relació directa amb les enti­tats, amb les asso­ci­a­ci­ons, amb els agents de tots els àmbits.
Tots els bar­ris són de Girona i hem de res­pec­tar la seva iden­ti­tat, perquè és una riquesa.
Molts veïns mani­fes­ten que se sen­ten inse­gurs al seu barri. Com és?
Ha estat un error eli­mi­nar la figura de poli­cia de barri. Era aque­lla con­nexió amb cada comerç, amb cada enti­tat, que anava enca­mi­nada a un model de segu­re­tat més pre­ven­tiu que reac­tiu. Tot ple­gat és fruit de la manca de pla­ni­fi­cació per part del govern muni­ci­pal. Par­lem de poli­cies, però també podríem par­lar de l’enllu­me­nat, un ele­ment fona­men­tal pel que fa a la segu­re­tat. Dels 22.000 punts de llum que té la ciu­tat, tan sols un 15% són de nova tec­no­lo­gia led.
Aposta per una Girona més de via­nants?
Cal una paci­fi­cació del trànsit i la con­versió en zona de via­nants és l’objec­tiu mar­cat. Si anem a ciu­tats d’arreu d’Europa sabrem que aquest és el camí a seguir. I és bo, i no esta­rem sols. Hi ha deter­mi­nats eixos en què cal posar-hi èmfasi.
El car­rer de Bar­ce­lona n’és un?
Exacte. No podem limi­tar el pro­jecte a espais pri­vats com la clínica Girona o l’Hiper­cor, o el futur ins­ti­tut Ermes­senda. Cal actuar en tot el con­junt. Hem d’aixe­car la mirada i saber on volem anar i de forma imme­di­ata. Tenim temes enca­llats, com l’ami­ant, que cal afron­tar.
La mobi­li­tat a la ciu­tat és un repte?
Cal un estudi seriós. Tenir iden­ti­fi­cat quants vehi­cles tenim, quants venen de fora, quin flux hi ha. El 2020 tin­drem sobre la taula la reno­vació del pla de mobi­li­tat i és un exer­cici que hau­rem de fer tots i de forma deci­dida. I tots em refe­reixo també a l’àrea metro­po­li­tana. És una rea­li­tat, som 150.000, i des de Girona l’hem de lide­rar, de forma des­a­com­ple­xada. No hi ha esca­patòria, cal fer-ho.
Quin model de comerç plan­teja?
El camí és la sin­gu­la­rit­zació. Donar faci­li­tats per als nous comerços de pro­xi­mi­tat. Però si hi ha una aposta per grans cen­tres comer­ci­als, salta pels aires aquesta estratègia. I això ho podem lide­rar des de Girona. Quan s’obre un nou comerç, és una nova opor­tu­ni­tat per a la ciu­tat. Dona vida al barri, dona segu­re­tat, ajuda a tenir net l’entorn.
El pla de la Devesa ha tor­nat al calaix. ERC serà valent i l’afron­tarà?
No és només el de la Devesa, tenim enca­llats pro­jec­tes des de fa molts anys, com el de les Pedre­res. A la Devesa, al final ni pla espe­cial ni pla d’usos. Cal donar vida al parc, orde­nar-lo, treure els obs­ta­cles, posar-hi bancs, il·lumi­nació, etc. La Devesa ha de ser un espai per a la ciu­tat.
Com con­cep la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana?
El pri­mer que ens ve al cap són els pres­su­pos­tos par­ti­ci­pats. Sobre ells, hi ha una opinió gene­ra­lit­zada que no fun­ci­o­nen i que dema­nen un replan­te­ja­ment. Cal rede­fi­nir-los. Hau­rien de ser dina­mit­za­dors soci­als i cul­tu­rals. Cal una par­ti­ci­pació ciu­ta­dana des del minut zero. Una opció molt impor­tant són les audiències públi­ques, això és par­ti­ci­pació.

Senador i regidor de Joventut del tripartit

Quim Ayats farà 39 anys d’aquí a una setmana. Veí del barri de Vista Alegre, no és el primer cop que es presenta a les eleccions municipals de Girona. Del 2007 al 2011 va arribar a ser regidor de Joventut durant el govern tripartit. Posteriorment, en les eleccions espanyoles del 2015 i del 2016 va ser escollit senador. Aquest 2019 afronta el repte de liderar la candidatura d’ERC a la ciutat de Girona amb l’objectiu de millorar els resultats. Actualment els republicans tenen quatre regidors a l’Ajuntament de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.