JxCat aprofita l’afer Iceta per negociar el grup propi
Posa sobre la taula les seves reivindicacions i el PSC apel·la a la cortesia parlamentària per substituir el seu senador
Iceta aspira a reformar el Senat per fer-lo territorial
Junts per Catalunya ha aprofitat la petició del PSC de substituir José Montilla per Miquel Iceta i la votació que aquest tràmit requereix a la cambra catalana per posar sobre la taula la negociació per obtenir grup propi al Congrés. La formació no va obtenir ni prou diputats ni el 15% de vots a cada demarcació catalana, per la qual cosa li cal una interpretació més laxa del reglament perquè la mesa, que presidirà el PSOE, li atorgui el grup.
En aquestes negociacions estaven quan va arribar la petició d’Iceta per accedir a la presidència del Senat que li ha ofert Pedro Sànchez. Però mentre els socialistes ahir apel·laven a la cortesia parlamentària que ha existit sempre a la cambra catalana per substituir diputats de designació autonòmica, JxCat i ERC intenten guanyar temps per a les reivindicacions independentistes, en les quals també entra la situació dels diputats electes que estan en presó preventiva.
Finalment, el ple de designació s’ha traslladat al dia 16 i fins llavors fonts del grup asseguraven que s’està negociant perquè la situació política es prou excepcional per no actuar d’acord amb els paràmetres que fins ara eren habituals. Tanmateix, Iceta va rebutjar ahir “mercadejar” amb els independentistes per aconseguir un vot a favor i va assenyalar l’oportunitat que significa per a Catalunya que el president del Senat sigui un diputat del Parlament. “Faríem un flac favor a la institució catalana”, va lamentar el socialista, que ahir finalment va optar per trencar el silenci davant el fre de JxCat i ERC a la seva designació. De moment, s’ha acordat una data per al ple, però no s’ha donat a conèixer el sentit del vot de les formacions catalanes. Els Comuns sí que ja han expressat el seu vot favorable a Iceta, mentre que Ciutadans, tot i no fer-ne esment, també té sobre la taula la substitució del vicepresident segon a la mesa del Parlament i diputat de Cs, Josep Maria Espejo-Saavedra, per un altre parlamentari del grup, un procés que també requereix una votació a l’hemicicle de la cambra catalana.
Reformar el Senat
En les primeres declaracions després de conèixer-se la proposta de Sánchez, un Iceta molt prudent va explicar ahir que el seu objectiu, si aconsegueix liderar la cambra alta, és convertir el Senat en la cambra territorial que van preveure els constituents però que no ha arribat a ser mai i, al mateix temps, ajudar a una solució política per al conflicte català.
Iceta deixa clar que aquesta és la seva aspiració però que no vol “posar-se a fer dibuixos” sobre aquest horitzó perquè, en primer lloc, cal refer ponts de diàleg malmesos tant a Catalunya com a Espanya i que la seva funció principal com a futur president del Senat hauria de ser “impulsar, afavorir i trenar acords”. Això sí, el líder socialista considera que hi ha un consens acadèmic en què, si hi ha una peça de l’arquitectura institucional de l’Estat que cal revisar, aquesta és el Senat: “Es va preveure que fos una cambra territorial però, en aquell moment, ni tan sols se sabia quantes autonomies hi hauria.” El canvi del Senat, recorda, requerirà una reforma constitucional que haurà de tenir el suport, almenys, de tres cinquenes parts de la cambra i requerirà un esforç de diàleg “per al qual hem d’estar preparats”.
En aquesta línia, Iceta entén que “Sánchez sap què està proposant i a qui” quan tria “el primer secretari del PSC en aquests moments”, tot i recordar que la representació del Senat la tenen 266 senadors, diversos grups i els representants dels parlaments autonòmics: “Entre tots hauríem de crear les condicions per a una reforma. Jo ho intentaré si sóc elegit president.”
Però, amb la situació creada al Parlament pel nomenament d’Iceta, el líder del PSC va dedicar a aquest afer la major part de la seva intervenció d’ahir. Va recordar que és el grup parlamentari afectat qui tria el substitut del senador sortint –en aquest cas Iceta i Montilla– i que aquest procediment no s’ha qüestionat mai fins ara: “Seria un greu error que el Parlament deixés passar l’oportunitat que un català presideixi el Senat. No voldria que el Parlament entrés en la categoria de les institucions que mai no perden l’oportunitat de deixar perdre una oportunitat.”
