Política

Irlanda torna a desafiar els seus valors i vota per suavitzar la llei del divorci

Celebra un plebiscit per posar fi al temps d’espera obligatori per separar-se

 Els irlandesos també escullen els seus representants a Brussel·les i als municipis

La República d’Irlanda va tor­nar ahir a des­a­fiar la tra­dició i la influència de l’Església catòlica i va cele­brar un referèndum per reduir el temps d’espera obli­ga­tori per poder divor­ciar-se, i sua­vit­zar així la llei del divorci. Es tracta d’un dels països euro­peus amb la legis­lació més dura con­tra la sepa­ració de les pare­lles. L’any pas­sat ja va deci­dir lega­lit­zar l’avor­ta­ment en una altra con­sulta popu­lar que va pro­vo­car una forta divisió social.

Segons la legis­lació actual, una per­sona només pot sol·lici­tar el divorci si demos­tra que ha vis­cut sepa­rada de la seva pare­lla durant qua­tre dels últims cinc anys. La llei és molt estricta i ni tan sols per­met divor­ciar-se a les per­so­nes que han patit abu­sos o mal­trac­ta­ments de les seves pare­lles, majo­ritària­ment dones. El Con­sell Naci­o­nal de les Dones d’Irlanda con­si­dera que aquests can­vis legals podrien bene­fi­ciar les dones que patei­xen violència domèstica i per­me­tria també pro­te­gir els seus fills d’abu­sos.

En el ple­bis­cit, els irlan­de­sos havien de deci­dir si donen suport a la pro­posta del govern de Leo Varadkar d’eli­mi­nar els qua­tre anys d’espera que marca la cons­ti­tució. No obs­tant això, en cas de gua­nyar el sí, la mesura no serà automàtica, sinó que lla­vors serà el Par­la­ment el que deter­mini el temps d’espera. S’apunta que podria reduir-lo a dos anys. En qual­se­vol cas, obri­ria la porta a eli­mi­nar l’espera com­ple­ta­ment en un futur.

Tant el govern, que és qui va con­vo­car el referèndum, com els prin­ci­pals par­tits de l’opo­sició estan a favor del canvi cons­ti­tu­ci­o­nal. L’Església, en canvi, s’hi oposa. David Quinn, acti­vista catòlic, va denun­ciar que “no hau­ria de ser tan fàcil posar fi a una cosa tan impor­tant com el matri­moni”. Tot i això, s’espera una victòria del sí. Els resul­tats es podrien saber dis­sabte.

Si s’aprovés, seria un nou pas de la soci­e­tat irlan­desa per reduir la tra­di­ci­o­nal influència de l’Església catòlica i moder­nit­zar-se a còpia de referèndums. El 2015 ja va apro­var els matri­mo­nis del mateix sexe i l’any pas­sat va lega­lit­zar l’avor­ta­ment. El país està lide­rat pel pri­mer minis­tre, que es va decla­rar ober­ta­ment gai.

També ahir es van cele­brar elec­ci­ons euro­pees i locals. En les euro­pees, el favo­rit en els son­de­jos és el par­tit de Varadkar, els demo­cra­ta­cris­ti­ans del Fine Gael, amb el 28% de la intenció de vot, men­tre que el prin­ci­pal par­tit de l’opo­sició, el cen­trista Fianna Fáil, se situa en el 25%. El suport als naci­o­na­lis­tes del Sinn Féin oscil·la entre el 13% i el 19%. En joc hi ha 11 escons a Estras­burg. Tots els par­tits són euro­peis­tes i no han hagut d’afron­tar el feno­men de la ultra­dreta.

Pel que fa a les locals, havien d’esco­llir els 949 regi­dors dels 31 con­sells muni­ci­pals.

LA XIFRA

4
anys
han de viure separades les parelles a Irlanda per poder aconseguir el divorci.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia