Política

Tots contra Motas, però alguns no tant

El candidat de Tots per Sant Feliu ha lluït l’obra de mandat, que també reivindiquen el PSC i ERC

JXCat aspira a ser alternativa, però els acords seran vertiginosos

La picabaralla electoral dels darrers 15 dies a Sant Feliu de Guíxols ha estat de perfil força baix, com a mínim de portes enfora. L’alcalde, Carles Motas, partia amb l’avantatge de vendre l’obra d’un govern liderat per Tots per Sant Feliu (TSF), i ha evitat al màxim entrar en conflictes. Entre els altres nou aspirants, JuntsXCat aspira a defensar la condició de força més votada fa quatre anys i articular una alternativa a Motas, per a la qual, però, necessitaria entendre’s amb un dels socis que l’alcalde ha tingut aquest mandat. L’espai hereu de l’antiga CiU s’ha renovat amb Cristina Vicens i un equip també rejovenit: una virtut, però, que alhora pot ser un hàndicap pel menor coneixement entre l’electorat tradicional de Joan Alfons Albó. Ha enterrat la destral de guerra per Rius i Calvet, però vol consens per a la resta del passeig i insisteix en un pàrquing en primera línia que ni els grups del govern ni l’esquerra alternativa veuen clar.

Per ordre de representació el 2015, ERC també ha apostat per una cara nova, Sílvia Romero, rellevant l’històric Jordi Vilà amb una exregidora que havia estat com a independent del grup de TSF. Aquest fet ha atiat rumors de tota mena: que la continuïtat del pacte està feta, o que va acabar malament amb els excompanys. Segurament, ni una cosa ni l’altra, perquè Romero s’ha mirat d’erigir en alternativa d’un executiu republicà “i menys monàrquic” que l’actual, però dimecres, en el debat, va ser força lleial als projectes que s’han tirat endavant, com ara Rius i Calvet o el parc Central. I només va fer autocrítica en considerar que cal començar a introduir més participació ciutadana.

Pel PSC, continuïtat amb Josep Melcior Muñoz, que va saber jugar els tres edils a les urnes i ha demanat “realisme”, sense entrar en conflicte amb TSF i amb l’objectiu de guanyar pes dins d’un futur govern, si obtenen més representació. Els socialistes guixolencs van fer un percentatge força acceptable en els darrers comicis, en el pitjor moment de la sagnia de vot del PSC, i confien en el rebuf de la victòria estatal de Pedro Sánchez, tot i compartir frontera electoral amb la nova llista de Cs i, fins i tot, amb un hipotètic vot útil que hagi pogut conquerir Motas.

Ja a més distància, finalment, Guíxols des del Carrer-En Comú Podem ha reconegut la feina de Jordi Lloveras i ha combinat la crítica en campanya als grans projectes amb un cúmul de propostes més socials, com ara l’habitatge, la participació o un servei de dentista municipal. El debat de dimecres va versar més sobre polítiques socials, a diferència de les grans polèmiques del mandat, i Lloveras també va invocar altres qüestions en matèria educativa. Per exemple, la necessitat d’un institut nou –compartida amb les altres formacions– o la reivindicació de la jornada continuada de matí en les escoles de primària, força desapercebuda en campanya, però amb un suport majoritari entre les AMPA.

Finalment, el MES de Pere Albó i la renovada CUP de Marie Fauré, que van entrar per ben poc al consistori el 2015, també s’alineen en les polítiques socials i la defensa del patrimoni, aquest darrer, al centre de la diana durant bona part del mandat per les queixes de la plataforma Alerta Sant Feliu. En campanya, però, aquest col·lectiu ha vist compartida la pressió amb altres polèmiques, com ara els manifestos de l’ANC i l’AMI, la batalla sindical judicialitzada pel sindicat CSIF per una promoció interna al cos de la Policia Local, o la denúncia del club cannàbic clausurat fa algunes setmanes, per manca de llicència, contra el consistori i l’alcalde en plena campanya. Cs i SOM, aquest darrer grup amb un discurs contra la immigració que ha generat rebuig, són les altres dues opcions.

L’hora dels pactes arribarà

Entre la correcció imperant en les declaracions oficials, però, no deixa de pesar la incertesa del resultat i la segura necessitat de pactes, on el ventall tradicional de dos partits es va ampliar a tres al 2015 i encara pot anar més enllà, amb l’afegitó de l’escenari polaritzat que marca la política del país. El bloc anti-155, a Sant Feliu, només abasta JXCat, MES i CUP, mentre que ERC i TSF no han signat el manifest de l’ANC. Motas opta per l’equidistància, tot defensant el pacte de ciutat amb el PSC, i censurant dimecres al candidat del PP, Toni Sánchez, l’atac al professorat quan va parlar d’adoctrinament. I el PSC va lamentar que JXCat els tanqués la porta a l’opció de governar plegats en el mateix debat. Lloveras, en canvi, aposta per créixer i decantar cap a l’esquerra un futur govern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Moncloa adverteix que portarà el pla d’acció exterior al TC per presentar Catalunya “com una ficció d’estat”

madrid

Podem insisteix que hi ha temps per reprendre les negociacions amb el PSOE

Madrid

El PSC retira l’oferta de negociar els pressupostos mentre el Govern no renunciï a “la ruptura”

Barcelona

Marlaska creu que la seguretat a Barcelona millorarà aviat i critica el PP

barcelona

Nogueras (JxCat) rebutja unes eleccions perquè comportarien “confrontació” amb ERC

Barcelona

Baixa el nombre d’inscrits a la Diada i puja la venda de samarretes

barcelona

ERC defensa que és “compatible” parlar de diàleg i confrontació

prada
JOAN ELIAS GARCIA
RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA. PRESIDENT DE L’ACUP

Balança universitària desequilibrada

Di Maio i el PD s’obren a negociar un govern que eviti eleccions a Itàlia

ROMA