“Esperança” a Notre Dame

“Un missatge d’esperança.” L’arquebisbe de París, Michel Aupetit, va donar aquest significat a la primera missa celebrada a Notre Dame dos mesos després del gegantí incendi del 15 d’abril. Equipat amb un casc de paleta, l’arquebisbe va presidir, abans-d’ahir al vespre, aquesta cerimònia en una de les capelles que van quedar intactes a la catedral de la capital francesa. Només una trentena de persones, la meitat clergues, van participar en un acte que obre una nova etapa en la reconstrucció del temple gòtic, malgrat els interrogants que planen sobre el finançament i les causes de l’incendi.

“Cal recordar que aquesta catedral segueix viva i celebrar la raó per què es va construir”, va dir Aupetit en declaracions a l’Agència France-Presse abans de l’inici de la cerimònia. Aquesta va tenir lloc a la capella de la Mare de Déu situada al darrere del cor, l’accés al qual continua prohibit per motius de seguretat. Els vestigis del foc encara resultaven evidents durant aquesta missa. Un gran forat al sostre, que deixava penetrar la llum de l’exterior, recordava que l’agulla i l’armadura de la teulada van derruir-se fa dos mesos. “Veure aquest forat tan gran a la volta fa mal”, va reconèixer l’arquebisbe, que va afirmar sentir “una joia immensa” per haver participat en un acte simbòlic per a la reconstrucció del monument.

Entre 60 i 150 persones participen en les tasques de neteja i d’estabilització de l’estructura de l’edifici. Segons va indicar l’Ajuntament de París, les properes setmanes, s’obrirà l’accés a l’esplanada al davant de Notre Dame, situada al cor de la capital francesa. Dos mesos després de l’incendi, l’accés a la catedral segueix restringit per motius de seguretat i per la contaminació provocada per la densa presència de partícules de plom. El ministre de Cultura, Frank Riester, va reconèixer, divendres, que la volta de la catedral encara podria ensorrar-se. “Notre Dame es troba actualment en una situació fràgil, en concret pel que fa a la zona de la volta”, va explicar en una entrevista a la cadena de televisió France 2.

Riester també va matisar l’objectiu fixat per Emmanuel Macron de reconstruir la catedral en només cinc anys. “No volem confondre rapidesa i precipitació. El president de la República va marcar un objectiu, una ambició que permet una mobilització molt forta de tots els actors. Però, evidentment, allò que compta és la qualitat de l’execució. Això no significa que en cinc anys exactes s’hagin acabat totes les obres”, va declarar el ministre de Cultura sobre el termini establert per Macron. De moment, la reconstrucció és en espera de l’aprovació d’una llei específica sobre la restauració del temple del segle XII. Aquesta legislació ha causat polèmica en flexibilitzar de forma significativa les normes d’urbanisme, medi ambient i patrimoni.

Una altra qüestió espinosa sobre la reconstrucció de Notre Dame és el seu finançament. Malgrat la pluja de donacions multimilionàries que van anunciar-se l’endemà de l’incendi, les autoritats franceses només han rebut, de moment, 80 milions d’euros. És a dir, un 9% dels 850 milions que grans fortunes franceses i de la resta del món van prometre que donarien. “Alguns s’han fet enrere; és normal”, va reconèixer Riester. El cost de les obres no ha estat precisat, ja que encara no s’ha decidit en què consistirà —ni el tipus de materials, ni si la nova agulla seguirà el model original— la restauració.

Mentre tots aquests dubtes perduren sobre la reconstrucció, continuen les investigacions per determinar l’origen de l’incendi. Desenes d’agents de la policia judicial i enginyers intenten reunir els elements necessaris per desvelar el misteri. Milers de fotografies, algunes de fetes mitjançant drons, i recreacions en tres dimensions formen part d’un dossier que, a partir de l’estiu, hauria de passar a mans de la justícia. Tot apunta que l’incendi va originar-se de forma accidental, però els investigadors no “tanquen cap porta” sobre com va iniciar-se. Una de les hipòtesis estudiades de forma més minuciosa és que aquest va produir-se a partir d’un curtcircuit en el sistema elèctric de l’ascensor de les bastides.