ERC i JxCat, tensió en augment
ERC refusa replantejar pactes municipals, com pretén JxCat, i la colla oferint-li la presidència de la Diputació si trenca l’acord amb el PSC
Els de Puigdemont recorden que cal el sí dels comuns i avisen: “La unitat ha tocat fons”
Tot i les propostes, contrapropostes i reunions entre ERC i JxCat per mirar de subvertir l’acord anunciat entre aquests i el PSC per governar a la Diputació de Barcelona, ahir ni els uns ni els altres no van aconseguir apaivagar els retrets encreuats i amb aquests una tensió que pot acabar en una guerra oberta de conseqüències imprevisibles per al govern si d’aquí a dijous no s’entenen per trobar una alternativa independentista a la sociovergència en l’ens supracomarcal. Ahir, tots reconeixien que les relacions estan tocades i no serà fàcil reconduir-les en dos dies. I és que mentre els republicans van situar el focus exclusivament en la Diputació, els de Puigdemont insistien a lligar la reedició de l’entesa que ara hi tenen a la revisió d’altres pactes locals on se senten agreujats. I aquí topen.
Després d’evitar referir-se diumenge a la proposta llançada per JxCat de replantejar-se en conjunt el paquet de pactes locals fets els uns contra els altres, ERC va reunir ahir la plana major per valorar-la, i va ser el mateix adjunt a la presidència, Pere Aragonès, acompanyat dels diputats electes a la Diputació, qui va sortir a rebutjar-la, ja que deslliga les negociacions a l’ens supracomarcal de qualsevol pacte municipal i fins i tots dels consells comarcals, on imperen les “dinàmiques municipals”. “No demanem que als 25 municipis on JxCat ha pactat amb el PSC revisin certs aspectes, perquè segur que hi ha coses de caràcter municipal que els han justificat”, indicava abans de resumir: “Això no és cap intercanvi de cromos; si comencem a vincular-ho a acords a tot arreu ens equivoquem.” Aragonès, en canvi, constatava la importància de la tercera institució del país en la construcció de la hisenda pròpia, el suport als municipis o a donar una resposta conjunta a la sentència en el judici del procés, i recordava que aquí les direccions dels partits sí que hi tenen tot a dir. “La votació és a la Diputació aquesta setmana, i no als ajuntaments: hi intentem tancar un pacte, o rebentem 50 pactes municipals?”, es preguntava. D’aquí que, per mostrar a més que a ERC no la mouen “les cadires”, Aragonès fes una contraproposta i oferís per primer cop “parlar” de la presidència de l’ens a JxCat si s’oblida del pacte anunciat amb el PSC, que donaria la presidència als socialistes, un fet que provoca als republicans “neguit i angoixa”.
“Hem tocat fons”
JxCat havia comparegut poc abans per explicar que mantenia la demanda a ERC perquè reverteixi tots els pactes municipals que han deixat la formació de Puigdemont a l’oposició malgrat ser la força més votada, si bé ahir l’exigència es va revestir amb una dura crítica que deixa al descobert que les relacions entre els dos socis de govern estan a les últimes. “Hem tocat fons”, admetia la diputada de JxCat, Elsa Artadi, en un intent de tornar a arrencar el vol i aconseguir una unitat estratègica que ha quedat totalment esquerdada i afectada per una greu crisi de confiança arran dels pactes electorals al territori. Artadi indicava com a principal causa d’aquesta guerra el fet que no s’aconseguís anar a les últimes convocatòries electorals amb una llista unitària, amb la qual cosa assenyalava directament a la formació republicana com a principal culpable. JxCat proposa ara fer cau i net, després que l’acord amb el PSC a la Diputació hagi provocat un terrabastall, i insisteix a negociar amb ERC com a primer pas una agenda per revertir els governs municipals a través de mecanismes com ara la moció de censura. Ara per ara, però, “es tracta de saber si hi ha voluntat política” per part d’ERC, exposava Artadi. Malgrat que els governs municipals ja han començat a caminar, la dirigent és del parer que no és massa tard. “No ens podem quedar de braços plegats, és una imprudència”, hi va afegir la diputada, que es va fer acompanyar al faristol del Parlament del secretari d’organització del PDeCAT, Ferran Bel, que recordava la xifra de 26 municipis en què JxCat va guanyar les eleccions però ERC li va arrabassar l’alcaldia amb un pacte amb el PSC, com va succeir a Sant Cugat, Figueres o Tàrrega, feus especialment importants per a la formació postconvergent. Les declaracions d’Artadi es van fer després de la reunió a la cambra del grup de JxCat, en què al final no va participar, “per motius d’agenda”, van assegurar, el president Carles Puigdemont.
Aragonès no va amagar que les relacions passen per un mal moment, però va evitar llançar més llenya al foc. “Mai diré ni faré res que empitjori la situació”, subratllava, abans de reivindicar que s’estengui l’exemple del govern, i no al contrari. “Si dos partits units per l’independentisme som capaços de compartir govern a la Generalitat i tenim acords en tres diputacions, no s’ha de qüestionar l’acord a la Generalitat, sinó el desacord de la Diputació”, insistia.
Aritmètica diabòlica
La diabòlica aritmètica a l’ens dona raons als uns i als altres per justificar les seves posicions. Els republicans recorden que suma el mateix un pacte de JxCat amb ells que amb el PSC (tots dos tenen 16 diputats, per 7 els postconvergents), fins i tot un més tenint en compte que ERC té el suport de l’únic diputat de Tot per Terrassa. Però, tot i així, a l’un o l’altre pacte encara els falta el suport, explícit o implícit, d’almenys un tercer grup. Segons ERC, aquest suport el tenien molt a prop amb els comuns, amb els quals divendres a la tarda, quan es va anunciar el pacte JxCat-PSC, tenien convocada una reunió a tres bandes, que va acabar sent a dues. En canvi, els de Puigdemont recorden que els d’Ada Colau sempre han refusat tot acord on siguin ells, i recorden que l’alternativa a la sociovergència seria un pacte a l’estil del de la capital entre el PSC, els comuns i Cs. És clar que perquè tiri endavant el govern PSC-JxCat, ERC manté que cal la complicitat d’un tercer actor que de moment no ha aparegut, i només podrien ser els mateixos comuns o, fins i tot, Cs, tot i que Vilaweb aclaria ahir que, si cap combinació aconseguís la majoria, acabaria manant igualment el PSC en superar ERC en xifra de vots.
Reunió infructuosa
Una delegació del PDeCAT amb Ferran Bel i el president, David Bonvehí, es va reunir ahir al migdia a la seu d’ERC amb el secretari d’organització republicà, Isaac Peraire; el de política municipal, Marc Sanglas, i el fins ara vicepresident de la Diputació, Dionís Guiteras. A la sortida, els demòcrates es limitaven a dir que la reunió havia estat “cordial” i que havien posat sobre la taula les respectives propostes, tot i que l’última paraula serà dels òrgans de JxCat. Des d’ERC, però, lamentaven que no havia servit per avançar. Després, en un debat a TV3 entre el mateix Peraire i el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, es tornaven a evidenciar les diferències. Pujol qualificava d’“operació de màrqueting considerable” la proposta d’ERC d’oferir-los la presidència, i li retreia que fins ara no hagin mogut fitxa. “En el moment en què ERC ens tregui la suma màgica que els comuns s’hi apunten, oli en un llum”, desafiava Pujol. “Divendres ja la teníeu aquesta suma!”, replicava Peraire, que insisteix que “hi ha temps” fins dijous. S’espera, doncs, que avui els contactes continuïn.
