ERC va oferir a JxCat un acord global a tots els ens locals

La possibilitat de revertir el pacte entre el PSC i JxCat a la Diputació de Barcelona ha estat oberta fins a última hora, però finalment no ha estat possible, després que els postconvergents no hagin arribat a contestar, segons asseguren fonts republicanes, l’última oferta que ERC li va posar sobre la taula ahir a la tarda. El document, a què ha tingut accés El Punt Avui, proposava per escrit un acord marc que no només recollia un govern independentista a la Diputació de Barcelona, sinó que englobava el conjunt dels ens locals de Catalunya, inclòsa la recerca de la unitat als consells comarcals i el repartiment de les entitats municipalistes, tot i que no arribava a comprometre’s més que a “treballar” en la principal exigència dels de Puigdemont: la reversió de pactes municipals que els van arrabassar l’alcaldia, com els de Sant Cugat, Figueres, Tàrrega o Platja d’Aro.

El document, en concret, a més de proposar al primer punt un acord per “governar conjuntament” la Diputació de Barcelona, parlava al segon de “treballar per concretar acords” que els permetessin fer el mateix als consells comarcals de l’Alt Urgell, el Baix Camp, el Gironès, Osona, el Pallars Jussà, el Segrià, el Tarragonès, el Maresme, el Vallès Oriental, la Cerdanya, el Bages i el Moianès. Un llistat extens en què, tanmateix, no hi figurava per exemple el de la Terra Alta –que un pacte múltiple ha tret a JxCat– però tampoc el de la Selva, on JxCat i el PSC han deixat fora ERC al seu torn.

El tercer punt comprometia els dos grups a governar també conjuntament les entitats municipalistes, repartint-se’n la presidència: l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) eren per a JxCat, i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), per a ERC, que la prendria així al PSC per primer cop.

El quart i últim punt preveia la creació d’una “comissió de seguiment d’afers municipals” formada de manera paritària per membres d’ambdós partits, que s’encarregaria per “generar espais de diàleg” a fi de vetllar per l’aplicació dels acords del pacte, i per “treballar en aquells municipis on no ha estat possible arribar a acords” per tal de generar “les confiances i sinergies necessàries en l’àmbit local” a fi de “poder assolir acords durant els mesos vinents”.

El preàmbul del document, de fet, que posava en relleu els acords ja assolits a les altres tres diputacions i múltiples ajuntaments, ja feia un cert propòsit d’esmena en reconèixer que les configuracions dels pactes municipals i comarcals “no han estat sempre les que el moment polític que viu el país necessita”, fet que atribuïa a les seves “dinàmiques” pròpies. I hi posava exemples com els assenyalats, a més de Cervera, Cassà de la Selva, Alcarràs o Llançà.