Política

EL RADAR

Mercosur, el nou debat europeu

Tota l’expectació mediàtica creada aquestes últimes setmanes al voltant dels futurs alts càrrecs de la UE ha deixat en un segon pla notícies importants per al futur europeu, com ara l’aprovació del tractat de lliure comerç amb el Mercosur –el bloc format per l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai–, signat a final del mes passat a la capital belga. Després de vint anys de negociacions accidentades i de bloquejos, l’acord es va obrir camí en el tram final de la comissió liderada per Jean-Claude Juncker, que va anunciar la consecució d’una fita “històrica”.

Brussel·les subratlla que el tractat –que crea un mercat de productes i serveis per a 780 milions de consumidors– és el més avantatjós que ha firmat mai pel que fa a supressió de drets de duana. En aquest sentit, assegura que permetrà estalviar a les empreses exportadores europees fins a 4.000 milions d’euros anuals en aranzels. Se’ls obre l’oportunitat, a més, de prestar serveis i d’accedir a la contractació pública en l’àmbit del bloc sud-americà. A canvi, la UE obrirà més el seu mercat agrícola. La Comissió ven també un gest liberalitzador contra el proteccionisme dels Estats Units i les aspiracions hegemòniques de la Xina.

No tothom, però, hi veu tants beneficis. Al contrari: l’acord amb el Mercosur ha fet disparar totes les alarmes en el sector agroalimentari europeu i en les organitzacions de defensa del medi ambient. Es tem el perjudici que les importacions agràries amb condicions preferents causaran a les produccions autòctones (carn de pollastre, vacum i arròs, en el cas de Catalunya) i, sobretot, l’incompliment dels estàndards laborals, sanitaris i mediambientals de producció per part de països que, com el Brasil de Bolsonaro, impulsen la desforestació de l’Amazones o recorren a l’ús massiu de pesticides i altres químics. La Comissió insisteix que es faran complir les normes europees de seguretat alimentària i l’acord de París sobre el canvi climàtic i que té mecanismes per compensar els sectors més afectats o vulnerables per la liberalització dels mercats.

Però en el camp europeu hi ha la ferma convicció que s’ha negociat a les fosques i se’ls ha utilitzat com a moneda de canvi per afavorir la indústria automobilística i la química, que veuran altament reduïts els aranzels i augmentada l’oportunitat de negoci. I denuncien l’absència de garanties que es respectaran els compromisos socials, de seguretat alimentària, de sostenibilitat i mediambientals. El debat no ha fet més que començar i aflorarà en la nova legislatura europea, durant el llarg tràmit de ratificació –a l’Eurocambra i als estats– abans que el tractat pugui entrar en vigor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Unificació de les tres euroordres a la justícia belga

Brussel·les

Xile enterra el llegat de Pinochet

Buenos Aires
Baixa el nombre de catalans favorables a la independència

Baixa el nombre de catalans favorables a la independència

Barcelona

Madrenas presenta un pla de govern amb 355 mesures

girona

Trump intimida en directe l’exambaixadora a Ucraïna

Washington

Les parts enfrontades de Bolívia busquen una sortida dialogada a la crisi

la paz

El pressupost de Vilablareix creixerà un 5,5% el 2020

Vilablareix

El PSC aparca la república i la crítica al 78 de cara al congrés

barcelona

L’expresident croat Mesic crea un comitè de suport als presos

Zagreb