ANNA RIBAS
NÉTA DE JOAN RIBAS VICENS
“Tothom va quedar en la misèria”
“L’espoli va accentuar la penúria pròpia del final de la guerra”
“Moralment, és important que es faci justícia i hi hagi aquest reconeixement públic”
Anna Ribas té 54 anys i treballa al departament de geografia de la Universitat de Girona. No va arribar a conèixer el seu avi patern, Joan Ribas Vicens, però per converses familiars sap que, com a alcalde de Sant Julià de Ramis el 1939, no només va haver d’entregar els diners de la seva família, 8.549 pessetes, sinó recollir i portar al Banc d’Espanya els de tot el poble.
Sap com es va sentir, recol·lectant els estalvis dels seus veïns?
La gent gran vol parlar poc d’aquests temes, però sí que s’explicaven coses en trobades com ara els dinars familiars. Aquest episodi era presentat com un drama més dels que havien passat durant i després de la Guerra Civil. No sé com es va sentir, però sí que la meva àvia i ell no van veure mai més aquells diners i van quedar en la misèria. Però això li va passar a tota la gent del poble.
Com es van refer?
Van haver de començar de nou. A casa sempre s’explicava que la sort que tenien era que eren de pagès i tenien el més bàsic: menjar. Malgrat tot, la situació de penúria de després de la guerra es va accentuar, però és que era el començament del franquisme i no hi havia res a pelar. Tenies molt a perdre si et queixaves.
El seu avi va ser alcalde de Sant Julià de Ramis en tres períodes, del 1923 al 1924, del 1934 al juliol del 1936 i del febrer del 1939 al 1952. Com és que es va poder mantenir en el càrrec?
Ell era de la Lliga Regionalista i, al ser republicà però més moderat, van creure que era un bon perfil d’alcalde. Sant Julià era llavors un poble molt petit, hi havia molt poca gent, i li va tocar a ell, perquè era un home senzill, de consens, no de dretes però tampoc d’esquerres radical.
Què li sembla que Sant Julià de Ramis sigui el primer municipi que vol recuperar els diners espoliats?
A mi és una història que em queda molt lluny i no sé si recuperar els diners és viable, però penso que moralment és important que es faci aquest reconeixement públic. Que finalment arribi una compensació moral pels danys causats pel franquisme em sembla molt bé.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
