Política

La crisi econòmica marca les primàries a l’Argentina

Els ciutadans havien de triar entre la continuïtat de Mauricio Macri o el retorn del kirchnerisme

Votar en aquestes eleccions per escollir els candidats dels partits que es diputaran la presidència a l’octubre era obligatori

Les elec­ci­ons primàries que es van cele­brar ahir a l’Argen­tina no deci­dien res, però ho defi­nei­xen tot. Encara que per la diferència horària ahir no se’n conei­xien els resul­tats, els gua­nya­dors seran els can­di­dats que es dis­pu­ta­ran la pre­sidència a l’octu­bre. Però, com que cap d’ells té rivals interns i el vot era obli­ga­tori, l’elecció es va trans­for­mar en un son­deig naci­o­nal que va mesu­rar el poder real dels aspi­rants.

La bara­lla de fons va ser entre Mau­ri­cio Macri, que va llui­tar per la ree­lecció, i Alberto Fernández, que jugava amb Cris­tina Fernández de Kirch­ner com la seva can­di­data a la vice­pre­sidència. El marc d’aquesta elecció no va ser el millor. L’Argen­tina està immersa en una dura recessió econòmica, amb una alta inflació i un esce­nari de pola­rit­zació política sense pre­ce­dents des de finals de la dic­ta­dura.

La crisi va posar a la defen­siva Macri, que tenia poc per ofe­rir a un votant que el 2015 va escol­tar pro­me­ses de “pobresa zero” i una immi­nent “revo­lució de l’ale­gria”. La pobresa està per sobre del 32% que Macri ja va here­tar del kirch­ne­risme i l’eco­no­mia caurà aquest any més de dos punts. La inflació, sobre la qual Macri va dir que con­tro­lar-la és “la cosa més fàcil del món”, va tan­car el mes de juny per sobre del 55% intera­nual. Però el pre­si­dent con­si­de­rava que tenia vida en la cam­pa­nya, i que podia fins i tot gua­nyar, tant a l’octu­bre com en una even­tual segona volta pre­vista per al novem­bre.

Aquesta ano­ma­lia política s’explica pel nivell de rebuig que Fernández de Kirch­ner des­perta entre molts argen­tins. Els son­de­jos regis­tren un 50% d’imatge nega­tiva per a l’expre­si­denta, asso­ci­ada als que con­si­de­ren el kirch­ne­risme un movi­ment auto­ri­tari i amb poca incli­nació a les ins­ti­tu­ci­ons. Aquests argen­tins cri­ti­quen, a més, la gestió econòmica del seu govern. “L’Argen­tina que somiem no està en el pas­sat, està en el futur”, deia Macri en els seus actes de cam­pa­nya. “En aquesta elecció es deci­deix si seguim res­pec­tant el que pensa dife­rent, es deci­deix si seguim inte­grant-nos al món o tor­nem a donar-li l’esquena i a con­ti­nuar en l’estan­ca­ment”, repe­tia el pre­si­dent.

Amb ben poca oferta per al pre­sent, Macri pro­me­tia futur. I sem­blava que tots els son­de­jos li dona­ven la raó, ja que el pre­si­dent va arri­bar a les urnes entre un i qua­tre punts per sota de Fernández i l’expre­si­denta.

L’aposta dels Fernández era la contrària: obte­nir una diferència per sobre dels sis punts, que els mer­cats con­si­de­ren un resul­tat irre­mun­ta­ble. Així, aquest esce­nari pro­vo­ca­ria una estam­pida d’inver­si­ons i posa­ria l’eco­no­mia un altre cop con­tra les cor­des. Com pit­jor sigui l’esce­nari econòmic de Macri, millor ho tindrà a les urnes el kirch­ne­risme.

La cam­pa­nya de Fernández va anar en aquesta direcció. Va decla­rar en més d’una ocasió, per exem­ple, que rene­go­ciarà l’acord de Macri amb el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI), que va apor­tar 55.000 mili­ons d’euros per evi­tar la cessió de paga­ments de l’Argen­tina i la cai­guda del peso. En el seu dis­curs, l’ex-pri­mer minis­tre de Cris­tina Fernández va inten­tar dei­xar enrere les idees més radi­cals de la seva men­tora i donar a enten­dre que no hi té res a veure. D’això depe­nia que acon­seguís atraure els sec­tors mit­jans que alguna vegada van acom­pa­nyar l’expre­si­denta però es van can­sar del seu estil de con­fron­tació. Fernández, i també Macri, sabien que les primàries eren molt més que una sim­ple elecció de can­di­dats.

Una elecció en pau

Des del retorn de la democràcia, el 1983, és habitual que, a una tensió política crònica, l’Argentina hi contraposi jornades electorals extremament tranquil·les. La d’ahir va seguir aquesta tònica. Al migdia ja havia votat el 30% del cens nacional en una jornada de vot obligatori en què no es van registrar denúncies de frau i no hi va haver cap problema als col·legis electorals. A mig matí ja havien votat els principals candidats a la presidència. Alberto Fernández, que porta com a precandidata a la vicepresidència Cristina Fernández de Kirchner, va ser el primer a votar. Al seu centre electoral, una escola de la ciutat de Buenos Aires, va dir que, en cas de guanyar, faria una crida a “tots els argentins per resoldre els problemes del país”. Minuts després, va votar el president Mauricio Macri, que aspira a la reelecció en els comicis generals del 27 d’octubre. “Aquesta elecció defineix els propers 30 anys de l’Argentina. És molt important, perquè expressa moltes coses, cap a dins i cap a fora”, va dir en al·lusió a un eventual triomf del kirchnerisme, una possibilitat que considera que suposaria retornar a un passat fosc i autoritari. L’atenció d’avui estarà posada en la diferència de vots que separi Macri i Fernández, clau per avançar les possibilitats que tenen tots dos en la votació definitiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.