Política

Mor Conxita Grangé, l’última supervivent catalana dels camps d’extermini nazis

El 1944 va ser detinguda a França per col·laborar amb la Resistència i deportada a Ravensbrück

El govern li va dedicar un homenatge el passat juliol

Con­xita Grangé, l’última super­vi­vent cata­lana del camp de con­cen­tració de dones de Ravensbrück, ha mort als 94 anys a Tolosa de Llen­gua­doc, on vivia actu­al­ment.

Nas­cuda el 1925 a Espuí (Torre de Cap­de­lla), al Pallars Sobirà, Grangé va viure part de la seva infància a Tolosa amb la seva tieta Maria Cas­telló i la seva cosina Elvira Ibarz. Durant la Guerra Civil la família va tor­nar a Cata­lu­nya per llui­tar al cos­tat de la República. Aca­bada la guerra, ella i els seus oncles van tor­nar a França i van llui­tant con­tra el fei­xisme fent d’infor­ma­do­res de la Resistència als nazis. Con­xita Grangé i Maria Cas­telló feien d’enllaç amb els guer­ri­llers i els maquis.

El 24 de maig del 1944 va ser detin­guda a Peny (Ari­eja) jun­ta­ment amb la seva tieta i la seva cosina. Totes tres van ser lliu­ra­des a la Ges­tapo i el 9 de setem­bre d’aquell mateix any van ser inter­na­des al camp de con­cen­tració de Ravensbrück, a Ale­ma­nya. És el mateix cen­tre on també van ser tan­ca­des altres dones repu­bli­ca­nes com Neus Català, morta el pas­sat abril.

Abans de l’alli­be­ra­ment, quan el camp fou bom­bar­de­jat per l’avi­ació ali­ada, van estar set­ma­nes cami­nant en una marxa de la mort fins que acon­se­gui­ren tro­bar les tro­pes ali­a­des.

De tor­nada a França, Con­xita Grangé es va esta­blir a Tolosa i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guer­ri­ller català.

Va dedi­car bona part de la seva vida a expli­car la seva experiència a les esco­les i a man­te­nir viva la memòria de les dones depor­ta­des.

Con­dol del govern

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, ha des­ta­cat que Grangé “no va dei­xar mai d’expli­car als joves la barbàrie fei­xista” i ha mani­fes­tat el seu con­dol.

La con­se­llera de Justícia, Ester Cape­lla, ha tru­cat a la família de Grangé per tras­lla­dar-li el con­dol en nom del govern.

En un mis­satge a les xar­xes soci­als, la con­se­llera ha des­ta­cat que “la seva lluita con­tra el fei­xisme i l’oblit és un exem­ple per a totes”. “Les nos­tres polítiques de memòria han d’estar a l’alçada del seu lle­gat”, ha reblat.

Cape­lla va pre­si­dir el pas­sat 26 juliol els actes d’home­natge a Grangé que es van cele­brar al seu muni­cipi natal.

França també la va reconèixer amb con­de­co­ra­ci­ons com la Legió d’Honor i la Meda­lla de la Resistència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia