JORDI PESSARRODONA
PALLASSO, COMEDIANT I REGIDOR DE CULTURA DE SANT JOAN DE VILATORRADA POR ERC
“Em sento més activista que militant de partit”
“Jo crec que és la Diada més important dels últims anys, fins i tot més que aquella manifestació de l’any 2010”
“El nas vermell s’ha convertit en una icona de la revolució dels somriures”
El pallasso i regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada per ERC, Jordi Pessarrodona, va explicar ahir en una entrevista a El Punt Avui TV quina és la seva situació com a represaliat i va animar la gent participar activament en la Diada d’aquest any, “la més important dels últims anys”.
Com veu la situació política a pocs dies de la Diada i també de la sentència que s’espera la primera setmana d’octubre?
Els partits polítics, fa la sensació que van per una banda i la societat civil, per una altra. Ens hem sentit com una mica descol·locats i jo he de dir que cada vegada em sento més com un activista del poble que com un militant de partit. Ho hem d’afrontar tossudament alçats i disposats a tirar endavant la proposta de construir aquesta República catalana que tant desitgem.
Fins a quin punt és important el que passi dimecres vinent?
Jo crec que és la Diada més important dels últims anys. Jo aprofitaria per convocar tothom a assistir-hi perquè ens ho juguem tot. S’està dient que la gent s’està desactivant i jo veig gent molt activa. És bàsic que omplim la ciutat més que mai.
Com a represaliat, hi serà, a la capçalera?
Aniré on em digui l’ANC. Estaré donant força i demostrant que estem actius. I disposats a tot, sempre dintre de l’activisme pacífic i la revolució dels somriures.
Quina valoració fa d’aquesta iniciativa del Tsunami Democràtic?
Jo em felicito d’aquesta iniciativa. Al poble li faltava alguna iniciativa que oferís un objectiu per saber on anar. L’1-O va ser un objectiu i tots anàvem cap allà. Ara falta un detonant i pot ser aquest Tsunami Democràtic, que ha de donar resposta a la sentència i a la situació dels exiliats i dels represaliats.
Vostè haurà de comparèixer davant del jutge per un presumpte delicte de desobediència greu. Demanen dos anys d’inhabilitació i una multa de 5.400 euros. Com s’ha arribat fins aquí després que el cas fos arxivat?
La meva situació és rock and roll. Han estat dos anys de bogeria. Des del primer moment es va veure que era una persecució perquè no podien pair la protesta pacífica amb el nas de pallasso. Van ser mesos duríssims, però vam aconseguir que arxivessin la causa. La jutgessa va demanar empara a la fiscalia i per majoria van decidir que sí que era delicte, i demanen la màxima pena. Vam fet un escrit que vam presentar al jutjat, que ha retornat tota la causa al jutjat d’instrucció, on torna a estar. Segur que vaig a judici perquè la jutgessa ha decidit anar per mi. S’allargarà mig any més. Tres anys des de la primera interlocutòria. És molt bèstia, però així funciona la maquinària de la repressió.
El preocupa que s’acabi normalitzant la repressió?
Els avis i les àvies són dels activistes principals del moviment sobiranista. Lluny del que persegueixen amb la repressió, el que aconsegueixen és enfortir el sobiranisme. El nas vermell s’ha convertit en un icona de la revolució dels somriures. Construirem la República per nassos.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
