CHRISTINE VAN DEN WYNGAERT
JUTGESSA I EXMEMBRE DEL TRIBUNAL PENAL INTERNACIONAL A LA HAIA
“Els tribunals externs allunyen un cas d’una societat dividida”
“Els països africans han portat ells mateixos els casos a la Haia”
“L’antiga Iugoslàvia està com abans i la nostra jurisprudència no s’accepta”
“Identificar les persones que han comès crims de guerra i contra la humanitat és essencial per a les víctimes”
“L’ordre legal internacional té alts i baixos i ara és un punt baix”
Una vida dedicada a impedir la impunitat dels crims de guerra
Pionera en el dret penal internacional, Christine van den Wyngaert té multitud de reconeixements. Originària d’Anvers, es va convertir en la primera i fins ara única jutgessa de Bèlgica membre del Tribunal Penal Internacional a la Haia (2009-2018), just després d’haver dedicat sis anys a jutjar els crims de guerra als Balcans al Tribunal per a l’ex-Iugoslàvia. Ara, amb 67 anys, acaba d’embarcar-se en un altre repte penal: el cas de Kosova.
Des d’una tribuna a la Haia, la jutgessa Christine van den Wyngaert ha mirat la barbàrie als ulls. Una vida dedicada a impedir la impunitat dels crims de guerra i contra la humanitat en un món canviant i sovint escèptic sobre el paper dels tribunals internacionals. Encara immersa en la justícia global, aquesta jutgessa belga reflexiona en una entrevista a El Punt Avui sobre les llums i ombres del Tribunal Penal Internacional i d’instàncies especials per jutjar els responsables d’atrocitats a gran escala.
Com s’arriba a ser una jutgessa internacional de prestigi?
Volia ser famosa, però d’una altra manera: sent cantant. Als 70 era una noia amb una guitarra als braços que protestava contra la guerra al Vietnam. Els meus pares volien que anés a la universitat, però jo volia continuar amb la música i vaig escollir els estudis que em semblaven més fàcils, els de dret.
Què la va fer canviar d’idea?
Llegir sobre els judicis de Nuremberg. Em van generar interès pel dret penal internacional, poc explorat llavors. Vaig passar de ser una cantant de protesta a professora universitària sobre aquest camp. Amb la guerra dels Balcans es va crear un tribunal per jutjar els crims comesos.
De nou, un terreny inexplorat.
Era un somni! Mai vaig pensar que veuria un jutjat penal internacional en la meva vida, i encara menys convertir-me en jutge d’aquest. Va ser molt especial tenir l’oportunitat de contribuir a crear aquesta jurisprudència.
Què penses quan estàs davant d’un criminal?
Hanna Arendt parlava de la banalitat del mal durant el judici a Eichmann a Israel. I això és el que veiem a la Haia. No ens centrem en persones que han comès crims amb les seves mans, sinó als arquitectes intel·lectuals i militars de la guerra. Semblen persones com qualsevol altre.
Tots homes, gairebé.
Hi ha un parell de casos de dones. Per exemple, el de Biljana Plavšic, ministra de la República Srpska. Tanmateix, normalment són homes.
Mals moments per al multilateralisme. També per a la justícia internacional?
L’ordre legal internacional té alts i baixos i ara és un punt baix especialment pel que veiem als Estats Units i en altres països on creix el populisme. Molts estats veuen aquesta arena com un espai on actuar en el seu propi interès (Amèrica primer), no com una comunitat d’estats amb interessos i valors comuns.
S’acusa el TPI de jutjar només l’Àfrica.
Quan va entrar en funcionament al 2000, només els països africans recorrien a la Haia, per això la majoria dels crims a l’Àfrica han estat denunciats pels seus propis estats. El Consell de Seguretat de l’ONU també va portar el cas de Líbia i de Darfur.
Per què no el de Síria?
No és un estat membre. Un grup d’advocats van denunciar el cas. El fiscal no ho podrà agafar per aquest motiu. En canvi, si el Consell de Seguretat fes la queixa, el tribunal podria actuar.
Uns lletrats han dut fa poc la política migratòria de la UE davant la Haia. Hi veu futur?
La fiscalia rep centenars de queixes. Tot depèn dels fets que es presentin i si els estats responsables han actuat o no. A més, el TPI no té jurisdicció sobre la UE.
Què passa amb la guerra de l’Iraq?
L’Iraq no és un estat membre, però el Regne Unit sí, i presumptament els oficials britànics van cometre crims. Hi ha una investigació oberta, però tot dependrà de si el Regne Unit obre diligències. En tal cas, la Haia no podrà intervenir.
Espanya també hi va participar.
Els tribunals estatals tenen prioritat abans que el TPI, per tant els espanyols són els primers responsables de fer-se’n càrrec.
Forma part del nou tribunal per jutjar els crims a la guerra de Kosova. Podria Espanya impulsar una estructura similar per jutjar la Guerra Civil?
Si hi hagués voluntat política seria possible. L’exemple de Kosova mostra la seva dificultat, i a Espanya la Guerra Civil també és un tema molt sensible.
Quin és el seu avantatge?
La utilitat dels tribunals externs és que allunyen un cas difícil d’una societat dividida i el situen en un context neutral de jutges internacionals. La seva importància és que els jutges puguin agafar més distància emocional, malgrat haver de ser empàtics amb els fets i les víctimes.
És el que va fer el tribunal per a l’antiga Iugoslàvia?
La idea era que mentre els sospitosos eren jutjats a la Haia, la regió pogués posar-se dempeus un altre cop. Desafortunadament, no ha estat així perquè l’antiga Iugoslàvia encara està com abans i la nostra jurisprudència no s’accepta. Per això, no tinc clar si els tribunals internacionals són sempre la millor solució per reduir tensions.
Llavors, per què calen?
Aquests tribunals tenen un rol important per registrar els crims comesos durant les guerres i altres conflictes. Identificar les persones que han comès aquests crims és essencial per a les víctimes.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
