Política

“Estem farts d’amenaces”

Torra deplora en el debat de política general l’intent de lligar independentisme i terrorisme, i reafirma el caràcter pacífic del moviment

Evita en el discurs concretar el nou full de ruta, però JxCat, ERC i la CUP presenten un text conjunt que aposta per l’amnistia i exercir l’autodeterminació

Avui reclamaran la retirada de la Guàrdia Civil i que plegui Cunillera

“Estem farts d’ame­na­ces i que s’entri a les cases dels cata­lans de mati­nada.” El debat de política gene­ral, que havia de donar pis­tes en la represa del curs par­la­men­tari sobre la res­posta pre­vista a la sentència del Suprem i el nou full de ruta uni­tari que està traçant l’inde­pen­den­tisme, va esde­ve­nir, almenys ahir, més aviat un clam con­tra l’últim intent de l’Estat de cri­mi­na­lit­zar el movi­ment i d’ali­men­tar un “fals relat de violència” amb les deten­ci­ons aquesta set­mana de nou acti­vis­tes de CDR acu­sats de delic­tes tan greus com ter­ro­risme i rebel·lió, que el mateix pre­si­dent Quim Torra va adme­tre que li van fer modi­fi­car una part del dis­curs que tenia pre­vist. “El movi­ment inde­pen­den­tista ha estat, és i serà un movi­ment pacífic i no vio­lent que busca asso­lir la inde­pendència sem­pre per mit­jans democràtics”, es va veure obli­gat a rea­fir­mar, després de qua­li­fi­car de “gravíssims” i “into­le­ra­bles” els fets de dilluns, i quei­xar-se de les “deten­ci­ons pre­ven­ti­ves” prac­ti­ca­des. “No els agrada que mai haguem exer­cit la violència”, va cons­ta­tar, abans que a la tarda Ciu­ta­dans intentés abo­nar el relat de la Guàrdia Civil i gran part de l’uni­o­nisme en inten­tar lli­gar el movi­ment fins i tot amb els atemp­tats d’ETA.

És clar que el pre­si­dent sí que es va refe­rir al final del dis­curs del matí a la neces­si­tat d’una res­posta “en posi­tiu” a la sentència, que obri una etapa en què l’inde­pen­den­tisme recu­peri la ini­ci­a­tiva i traci un nou “horitzó amb l’ambició col·lec­tiva de la lli­ber­tat”. Torra va evi­tar fer més con­cre­ci­ons, més enllà de l’avís del Ho tor­na­rem a fer que ja fa mesos envi­ant: “Sem­pre vol­drem el diàleg, però com que no seuen a la taula nosal­tres segui­rem enda­vant i no ens atu­ra­rem”, va avi­sar, abans de con­cloure: “Tor­na­rem a exer­cir tots els drets que ens siguin negats, inclo­ent-hi el dret a l’auto­de­ter­mi­nació.” El guant el va aga­far ERC, que a la tarda es va feli­ci­tar que les pro­pos­tes “con­flu­ei­xin” a les por­tes de la sentència, men­tre la CUP va llançar la seva pròpia, de pro­posta per a l’auto­de­ter­mi­nació, que hau­ria d’incloure les “con­di­ci­ons” que cal­drien per fer efec­tiva la República.

Aquesta tarda, quan es votin les pro­pos­tes de reso­lució es veurà fins a quin punt de debò l’inde­pen­den­tisme recu­pera la uni­tat d’acció, tot i que una moció ja té l’apro­vació asse­gu­rada perquè la van pre­sen­tar tots tres grups inde­pen­den­tis­tes con­jun­ta­ment, i per tant marca clara­ment qui­nes seran les prer­ro­ga­ti­ves del mínim comú deno­mi­na­dor a par­tir d’ara: con­demna de tota sentència que no sigui abso­lutòria, petició d’una llei d’amnis­tia i res­posta basada en l’exer­cici de la mani­fes­tació pacífica i, altra vegada, del dret a l’auto­de­ter­mi­nació. JxCat i ERC, a més, avui pre­sen­ten una moció que rebutja les “actu­a­ci­ons arbitràries” de la Guàrdia Civil i en reclama la reti­rada del país, a més de la dimissió de la dele­gada Teresa Cuni­llera. Una altra pro­posta de reso­lució seva dona suport a Torra davant el judici que ha d’afron­tar per deso­bediència al TSJC, i la CUP en pre­senta una altra que rebutja les “impo­si­ci­ons anti­de­mocràtiques del TC i el Suprem” i rei­vin­dica la legi­ti­mi­tat de la deso­bediència civil i ins­ti­tu­ci­o­nal.

En el dis­curs d’ahir, Torra també es va defen­sar pre­ven­ti­va­ment dels atacs a la ines­ta­bi­li­tat del seu govern recor­dant que l’Estat no tan sols acaba de con­vo­car les quar­tes elec­ci­ons en qua­tre anys, sinó que no ha estat capaç de fer exe­cu­tius de coa­lició en 40 anys. Això sí, va fer l’enèsima crida al govern espa­nyol perquè sigui valent i torni a seure a taula, davant la “con­fron­tació” a què aboca la seva posició actual. I va tor­nar a retreure a Sánchez que en un any i mig encara no se li hagi sen­tit cap pro­posta per a Cata­lu­nya. “Mai va tenir una con­tra­pro­posta, la seva part sem­pre va que­dar en blanc”, va lamen­tar, després de recor­dar els acords de Pedral­bes. En la rèplica, el pre­si­dent, que ja havia dema­nat als grups “dei­xar de banda el Codi Penal” per tro­bar una solució al con­flicte i per­dre “la por” a votar, va ins­tar explícita­ment el PSC a assu­mir el “repte democràtic” d’un referèndum. “Tots els que s’han fet al Que­bec i Escòcia s’han per­dut”, va recor­dar, fins i tot.

Obert a refor­mes fis­cals

Però pot­ser allò en què més va insis­tir el pre­si­dent va ser la denúncia de les “des­lle­ial­tats” de l’Estat, que va lli­gar a la neces­si­tat impe­ri­osa d’apro­var un pres­su­post per al 2020. En aquest sen­tit, va tor­nar a posar sobre la taula el “llast” que suposa el dèficit fis­cal i la baixa exe­cució pres­su­postària, i va exi­gir a l’Estat un deute pen­dent que puja segons ell a més d’11.000 mili­ons, a banda de recla­mar-li, tal com ja va fer Foment del Tre­ball, un “esforç addi­ci­o­nal” amb una inversió de 10.000 mili­ons fins al 2023 per a infra­es­truc­tu­res ina­ca­ba­des. Així mateix, va denun­ciar “l’engany rere engany” del govern soci­a­lista en anun­ciar que no podria pagar les bes­tre­tes pen­dents a les comu­ni­tats sense un pres­su­post i estant en fun­ci­ons, dis­curs que ara ha rec­ti­fi­cat. Per això va exigír que aquesta set­mana expli­quin quan i com paga­ran.

Les bes­tre­tes han de qua­drar els comp­tes del 2019, però tot ple­gat ho va expli­car Torra com a prèvia per jus­ti­fi­car que cal un pres­su­post nou l’any vinent. Per aquesta raó va apel·lar a la “res­pon­sa­bi­li­tat” dels grups de la cam­bra, i va expres­sar la “volun­tat màxima” d’obrir-se al diàleg i “millo­rar-lo amb l’apor­tació de tot­hom”. El pre­si­dent va recor­dar que els 26.257 mili­ons d’ingres­sos pre­vis­tos el 2020 ja en supo­sen 1.023 més que l’esbor­rany de pres­su­post del 2019, i va dir que encara podrien aug­men­tar per una doble via. D’un cantó, per mitjà d’una nego­ci­ació amb l’Estat per al retorn dels deu­tes (com a mínim els ja reco­ne­guts, que pugen a 1.400 mili­ons que es va com­pro­me­tre a pagar en qua­tre anu­a­li­tats) i la rene­go­ci­ació del límit de dèficit, fixat en el 0% l’any vinent i que la Gene­ra­li­tat cal­cula que cal­dria situar en el 0,31% per a les comu­ni­tats per la cor­re­lació de des­pe­ses que assu­mei­xen. De l’altre, Torra va picar l’ullet als comuns i va ofe­rir nego­ciar can­vis en la fis­ca­li­tat, ja que no des­carta refor­mes en algu­nes figu­res impo­si­ti­ves com ara el tram autonòmic de l’IRPF, tri­buts ambi­en­tals –va asse­gu­rar que tre­ba­llen per començar a cobrar l’1 de gener l’impost sobre els vehi­cles con­ta­mi­nants– o impos­tos a vehi­cles de tracció mecànica. “No podem rebai­xar impos­tos men­tre tin­guem el deute de l’Estat”, va asse­gu­rar als qui li recla­men tot el con­trari, reco­nei­xent, això sí, que Cata­lu­nya suporta una de les majors pres­si­ons fis­cals de l’Estat. El pre­si­dent també va recor­dar que la des­pesa depar­ta­men­tal el 2020 pot ser fins a 2.300 mili­ons supe­rior a la del 2017. Segons ell, així, tenint pres­su­post es podria recu­pe­rar el finançament de les esco­les bres­sol, reduir taxes uni­ver­sitàries o repren­dre les obres del tram cen­tral de l’L9 del metro. “Par­lem-ne si volen que siguem més ambi­ci­o­sos que el 2019”, va ofe­rir als grups.

Volen que els Mossos retirin la pancarta

L’associació Impulso Ciudadano va anunciar ahir que demanarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordeni “directament” als Mossos que retirin la pancarta del Palau de la Generalitat de suport als presos polítics i als exiliats. El TSJC va ordenar divendres passat al president català, Quim Torra, retirar-la en un termini de 48 hores, que expirava ahir a les sis de la tarda, i el president ja va avançar que no ho faria. El president Torra invoca al seu dret a la llibertat d’expressió i defensa que la pancarta de suport als independentistes presos és una manifestació “política” que no ha de ser “fiscalitzada” per la jurisdicció contenciosa. Ho exposa en un recurs presentat ahir a l’alt tribunal català, al qual li sol·licita que paralitzi la mesura cautelar de retirada del cartell fins que no resolgui el fons del cas. En el recurs, el president de la Generalitat equipara la pancarta del Palau amb altres “manifestacions de tipus polític”, com ara els cartells contra la devolució dels papers de Salamanca que va exhibir l’ajuntament d’aquell municipi o d’altres a favor dels refugiats, penjats en diversos consistoris catalans i espanyols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.