Política

I ara, indult o amnistia?

Si bé el clam de llibertat per als presos i exiliats polítics és unànime en el sobiranisme, hi ha diverses vies a explorar per assolir-la

Una amnistia, la fórmula preferida, suposaria una llei al Congrés que admetria que ningú ha delinquit, mentre que un indult seria un simple perdó de l’executiu

El 1936 i el 1977, precedents clars per als dirigents catalans

ERC precisament proposa en paral·lel derogar la llei d’amnistia del 1977, que ha evitat jutjar el franquisme

I després de la sentència, què? Ja fa molts mesos que el debat està obert sobre quins són els propers passos que hauria de fer el sobiranisme per fer possible el que volia i vol la gran majoria de la societat catalana, independentment de la condemna del Suprem: que els presos polítics siguin alliberats, i que els exiliats puguin tornar a casa. I malgrat que n’hi ha que sostenen que fins que Catalunya no sigui una república això serà impossible, el debat consisteix sobretot a sospesar si cal acceptar un eventual indult o reclamar una amnistia. Que què ho diferencia? Un indult és, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, una “gràcia especial per la qual l’autoritat perdona algú de tota o part de la pena a què havia estat condemnat”. És a dir, una exoneració puntual i personal, que es concedeix a iniciativa del Consell de Ministres, gairebé discrecionalment i sense donar explicacions, i que en cap moment posa en dubte que hi va haver delicte. En canvi, l’amnistia és un “acte del poder sobirà que atorga l’oblit o el perdó general de tota una categoria de delictes”. És a dir, que sí que reconeix la falta de delicte, fet que requereix, això sí, tot un procés legislatiu que hauria d’acabar en una llei ad hoc. I aquí el mateix Miquel Iceta, líder del PSC, ja ha dit que no veu que es donin “les circumstàncies” per a “l’oblit” ni per dir que les lleis actuals “són injustes”. Bàsicament, és clar, perquè els que tenen la majoria no voldran.

Tot i que algunes veus, com la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, n’han dubtat aquest estiu per si això podria després “tallar el camí jurídic internacional”, la reivindicació d’una amnistia sembla l’opció majoritària entre l’independentisme, “com a part d’una solució política al conflicte polític de Catalunya amb l’Estat”, segons la proposta de resolució dels tres grups aprovada en l’últim debat de política general. De fet, ERC ja va proposar durant la campanya electoral del 28-A, tot i que no ho duia en el programa, el que va batejar com a llei de llibertat, una iniciativa legislativa al Congrés que aixequi totes les causes judicials obertes i posi fi a la repressió com a punt de partida al diàleg. “La llei hauria de partir d’una premissa: el que ha passat a Catalunya no es pot considerar delicte, i no es poden forçar les lleis”, resumia Joan Queralt, catedràtic de dret penal, en una proposta que Meritxell Batet des del PSC ja refredava: “Si el que proposen és trencar la divisió de poders d’alguna manera, el Partit Socialista no hi estarà d’acord.”

Això sí, aquesta no és l’única via possible. Els comuns, que coincideixen que l’objectiu ha de ser la llibertat, demanen que es busquin els “mecanismes jurídics i polítics més efectius” i no es tanquin altres opcions, com una reforma del Codi Penal. Tampoc no veurien malament un indult, possibilitat que el mateix Iceta i la delegada Teresa Cunillera han posat sobre la taula –si bé últimament ell ho ha refredat en assegurar que serà impossible si els presos reiteren que ho tornaran a fer– i que tampoc ha volgut descartar el PSOE, tot i les constants apel·lacions de les dretes, que volen que els presos independentistes compleixin íntegrament les penes: Cs fins i tot va fer circular busos arreu de l’Estat amb lemes contra l’indult.

És clar que, de l’indult, l’independentisme tampoc no en vol sentir a parlar, i els primers que s’hi oposen són els mateixos presos, com han deixat clar en reiterades ocasions. Cuixart, que fins i tot s’estima més complir la condemna sencera que atenir-se a beneficis penitenciaris, ho remarca en el seu llibre Ho tornarem a fer: “Hem d’explicar serenament que no demanarem un indult que no tindria sentit, perquè l’objectiu no és sortir a qualsevol preu de la presó, sinó resoldre democràticament el conflicte polític.” Per a ell, “un indult sense voluntat de fer front al problema per part de l’Estat només revelaria la seva voluntat de perpetuar-ho en perjudici de les pròximes generacions”. També Oriol Junqueras va deixar clar ja en diverses entrevistes a l’estiu que “parlar d’un indult és com admetre la culpabilitat”. “I no soc culpable de cap dels càrrecs de què se m’acusa. No hi ha delicte”, hi afegia. Fins i tot Jordi Sànchez va haver d’aclarir que el rebutja rotundament, després que JxCat inclogués en el programa del 28-A la petició d’un “immediat indult i excarceració per als presos” en cas de condemna, segons ell sense consultar-li-ho. “Ni demanaré ni promouré, ni directament ni indirectament, cap indult”, deia en una carta oberta a Vilaweb, en què assegurava que no volen que els tractin com a “moneda de canvi”, i també rebutjava cap reforma del Codi Penal que els pugui reduir les penes.

De Companys a la Transició

La història sovint és cíclica, i a Catalunya, al segle XX, ja trobem dos exemples clars d’aplicació d’un concepte i de l’altre. El febrer del 1936, després d’unes eleccions que guanya el Front Popular i en què ell és elegit diputat, el nou govern estatal indulta Lluís Companys, que era a la presó condemnat a 30 anys de reclusió major des dels Fets d’Octubre del 1934, quan havia declarat l’Estat Català dins la República Espanyola. Tot just sortir, Companys va tornar a la presidència de la Generalitat.

Quaranta anys més tard, mort el dictador, el govern estatal va aprovar primer una amnistia parcial, el juliol del 1976, en un decret que indultava alguns presos polítics del franquisme que no havien “posat en perill” la vida de ningú. A més, entre d’altres, preveia la reintegració dels drets als militars sancionats després de la Guerra Civil i la prescripció de totes les responsabilitats penals per fets anteriors a l’1 d’abril del 1939. Com que es va trobar que no n’hi havia prou, l’any següent es va promulgar una llei d’amnistia que va incloure tots els presos polítics, d’un ampli espectre de delictes que incloïen els condemnats per rebel·lió, sedició i denegació d’auxili abans del 15 de desembre del 1976, també en el bàndol franquista, fet que anys després ha impedit jutjar ningú del règim, ni tan sols a fora, per genocidi i altres delictes contra la humanitat. ERC, de fet, també du en el programa electoral la derogació de la llei del 1977, o almenys modificar-la, perquè el franquisme pugui ser jutjat. Però això ja són figues d’un altre paner. O no...

Amnistia total
A proposta de la CUP, en el debat de política general es va aprovar una moció que va més enllà. Demana que l’amnistia sigui “total” per a totes les causes obertes per la defensa de “drets polítics, socials o civils”, i la lliga al reconeixement de l’autodeterminació. També demana que vagi “orientada a la memòria, el reconeixement i la reparació” dels danys causats als represaliats, i que prevegi “necessàriament” mesures amb relació a tots els seus responsables.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

Aproven una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones, tot i no respectar-los

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA