Política

“La lluita pel dret a la protesta s’inicia ara”

Diferents advocats comparteixen que qualificar l’1-O de sedició pot obrir la porta a criminalitzar, amb penes de presó molt altes, les mobilitzacions al carrer

La resolució marca uns límits, que es debatran a Europa, amb les euroordres i el TEDH, “a més d’interpel·lar la societat civil i que es puguin teixir aliances entre col·lectius diferents”

Si encai­xar els fets de la tar­dor de 2017 a Cata­lu­nya en un delicte de rebel·lió, com defen­sava la fis­ca­lia, era refu­sat per una judi­ca­tura cata­lana i espa­nyola valenta en no veure-hi violència, el fet que el Tri­bu­nal Suprem els hagi rebai­xat a un delicte de sedició tam­poc és com­par­tit per bona part d’advo­cats i magis­trats pro­gres­sis­tes, que en una lec­tura ràpida de la sentència hi veuen una porta oberta per cri­mi­na­lit­zar tota dis­sidència política i qual­se­vol dret de pro­testa, com cada dia exer­cei­xen acti­vis­tes de la PAH per atu­rar des­no­na­ments. L’asso­ci­ació de jut­ges i jut­ges­ses Àgora Judi­cial, el cen­tre Irídia i la Comissió de Defensa dels Drets de la Per­sona i del Lliure Exer­cici de l’Advo­ca­cia del Col·legi d’Advo­cats de Bar­ce­lona són de les pri­me­res enti­tats que han fet comu­ni­cats força crítics amb la reso­lució.

“És una sentència dura i el Tri­bu­nal Suprem tenia alter­na­ti­ves abans d’absol­dre. Entre el delicte de sedició i la deso­bediència hi ha gri­sos”, afirma Joa­quim Bages San­ta­cana, advo­cat i pro­fes­sor de dret penal a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB). L’aixe­ca­ment públic i tumul­tu­ari, que reque­reix aquest delicte, és cas­ti­gat de deu a 15 anys de presó, si són auto­ri­tats. “Hi ha moda­li­tats ate­nu­a­des de la sedició, com el fet de no haver pro­vo­cat una greu per­tor­bació a la funció pública, que baixa la pena d’un a dos graus, però en la sentència –con­ti­nua Bages– s’inter­preta la sedició de forma molt àmplia i laxa.” Una defi­nició tan oberta, sosté, que hi cabrien uns desor­dres públics, cas­ti­gats de sis mesos a tres anys de presó.

Per la seva part, el pena­lista Miguel Capuz apunta que en els fets pro­vats de la sentència “el Tri­bu­nal Suprem reflec­teix el que con­si­dera que va pas­sar aquells dies a Cata­lu­nya i després hi fa un encaix jurídic con­cret”. Capuz troba cor­recte que es qua­li­fi­qui d’alçament tumul­tu­ari: “El con­cepte és com en l’alçament de béns. Van fer un aixe­ca­ment de la lega­li­tat vigent en apro­var unes lleis.”

La pena­lista Laia Serra, però, és força crítica: “En un delicte de desor­dres públics s’exi­geix que hi hagi una violència sobre les coses, i en el delicte de sedició, que és supe­rior, es con­si­dera en la sentència que no és neces­sari. A més, els con­dem­nats, no hi eren el 20-S i l’1-O, però se’ls pena­litza pels resul­tats de con­vo­car un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació, que ja fa anys que va ser des­pe­na­lit­zat. És sur­re­a­lista!” Serra, espe­ci­a­lista en drets humans, fa una lec­tura més enllà de les deten­ci­ons dels 9 CDR i ara la con­demna als inde­pen­den­tis­tes cata­lans, ja que con­si­dera que el Suprem ha mar­cat uns límits legals, unes regles de joc. “Fixats els fona­ments jurídics, s’ini­cia una nova etapa que inter­pel·la tots els juris­tes, i ara comença la bata­lla legal sobre la defensa dels drets polítics i del dret de pro­testa, amb el pro­nun­ci­a­ment de tri­bu­nals a Europa, amb les euro­or­dres, i al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans.”

L’advo­cada afe­geix que “Cata­lu­nya dei­xarà un lle­gat jurídic de la defensa del dret a la pro­testa”, amb els casos dels inde­pen­den­tis­tes cata­lans i amb la pro­testa d’envol­tar el Par­la­ment del 2011 con­tra les reta­lla­des del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat per la ferotge crisi. En aquest cas, hi ha alguns dels vuit joves con­dem­nats a tres anys de presó pel Suprem, tot i haver estat absolts per l’Audi­en­cia Naci­o­nal, que ja espe­ren la res­posta del TEDH. Men­tre que d’altres penats, com un defen­sat de Serra, encara espe­ren la res­posta de l’empara de Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal per poder anar a Europa. Pre­ci­sa­ment, recent­ment el cas del Par­la­ment va ser notícia en des­ta­par-se que el ponent, el magis­trat Cándido Conde Pum­pido, volia donar-los la raó i tom­bar, sense escol­tar-los, el càstig que els va impo­sar el jutge Manuel Marc­hena, el mateix que ha redac­tat la con­demna als inde­pen­den­tis­tes cata­lans.

Per Serra “aquesta nova etapa” també pot ser l’opor­tu­ni­tat “d’eixam­plar la base i tei­xir ali­an­ces entre dife­rents col·lec­tius, movi­ments soci­als i de la soci­e­tat civil” per bus­car eines per superar aquesta limi­tació de drets fona­men­tals, com ha fixat el Suprem.

“Exòtic dret”

Hi ha qui sosté que el Suprem ha mar­cat el límit perquè no tota pro­testa ciu­ta­dana sigui qua­li­fi­cada de delicte de sedició en la plana 283 de la sentència. “El dret a la pro­testa no pot mutar en un exòtic dret a l’impe­di­ment físic als agents de l’auto­ri­tat a donar com­pli­ment a un man­dat judi­cial, i fer-ho de forma gene­ra­lit­zada en tota l’extensió d’una comu­ni­tat autònoma en la qual per un dia queda sus­pesa l’exe­cució d’una ordre judi­cial. Una opo­sició pun­tual i sin­gu­la­rit­zada exclou­ria alguns ingre­di­ents que podrien deri­var-nos a altres tipi­ci­tats. Però –con­ti­nua el Suprem– davant un aixe­ca­ment mul­ti­tu­di­nari, gene­ra­lit­zat i pro­jec­tat de forma estratègica, no és pos­si­ble elu­dir la tipi­ci­tat de la sedició.”

Per a Laia Serra, “es una sentència auto­jus­ti­fi­ca­tiva, no argu­men­ta­tiva o deduc­tiva”. Una visió com­par­tida per Bages que exposa que en ana­lit­zar-la a classe amb els alum­nes va ser-li “difícil” d’expli­car-la perquè conté “fili­gra­nes retòriques”. Per exem­ple, en el cas de la lla­vors pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, con­si­dera un excés con­dem­nar-la per sedició per haver permès fora de les vies legals el debat par­la­men­tari i que s’apro­ves­sin unes lleis ja que “hi ha altres mesu­res per a qui vul­nera la lega­li­tat cons­ti­tu­ci­o­nal perquè la via penal és l’última ràtio”.

De les penes impo­sa­des, l’advo­cat mani­festa que no es com­pleix el prin­cipi de pro­por­ci­o­na­li­tat, que fixa que les penes han de ser més ele­va­des quan els fets siguin més greus. Afe­geix que pot haver-hi uns desor­dres públics agreu­jats però a la majo­ria dels nou pre­sos polítics se’ls ha cas­ti­gat com si fos­sin autors d’un homi­cidi, pena d’entre deu i quinze anys de presó. En aquest sen­tit, la Comissió de Defensa, en el seu comu­ni­cat, mani­festa que “l’acar­nis­sa­ment en la con­creció de les penes cri­mi­na­litza el con­junt del movi­ment inde­pen­den­tista i també l’acció política i cívica de qual­se­vol dis­sidència política”.

L’error amb Bassa

Un altre fet xocant per al pro­fes­sor Bages és que el delicte de sedició sigui en con­curs medial amb la mal­ver­sació, és a dir que era neces­sari sos­treure fons públics per dur a terme l’alçament. Per a ell, la des­vi­ació de diners no té relació amb l’alte­ració de l’ordre públic. Per alguns juris­tes, man­te­nir el delicte de mal­ver­sació no és per aug­men­tar les penes, sinó perquè ara el Tri­bu­nal de Comp­tes reclami la res­pon­sa­bi­li­tat comp­ta­ble i, sobre­tot, per poder fer efec­tiva l’extra­dició de l’expre­si­dent Puig­de­mont, ja que va ser l’únic delicte admès per un tri­bu­nal ale­many, i que el jutge Lla­rena va refu­sar.

D’altra banda, els advo­cats dels inde­pen­den­tis­tes ja redac­ten l’inci­dent de nul·litat que pre­sen­ta­ran davant del Suprem per vul­ne­ració de drets, pas obli­gat per dema­nar l’empara al Cons­ti­tu­ci­o­nal. En el cas de la con­se­llera Dolors Bassa, el seu advo­cat, Mari­ano Bergés, ha con­fir­mat que en l’escrit hi farà cons­tar que el Suprem l’ha confós amb la con­se­llera d’Edu­cació, Clara Pon­satí, quan li retre­uen que va assu­mir la com­petència dels locals per asse­gu­rar-los per l’1-O, quan en rea­li­tat pro­te­gia els fun­ci­o­na­ris.

48
és la pàgina
de la sentència del Tribunal Suprem que recull l’error sobre la consellera Dolors Bassa, en afirmar que “era la titular dels Departaments d’Educació i Treball”, quan la competència educativa era de la consellera Clara Ponsatí. En aquest punt, se li retreu que va retirar als directors dels centres la seva competència per poder usar-los 1-O. Quan en realitat era una forma de protecció perquè no haguessin d’assumir responsabilitats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia