Política

Autodeterminació i amnistia, els punts comuns dels programes electorals d’ERC, JxCat i la CUP

PP, Cs i Vox aposten per un altre 155 mentre que PSC i comuns parlen de diàleg amb matisos

ERC, JxCat i la CUP com­par­tei­xen en els res­pec­tius pro­gra­mes elec­to­rals per al 10-N l’aposta per l’auto­de­ter­mi­nació i l’amnis­tia com a recepta per superar el con­flicte polític. PP, Cs i Vox apos­ten per tor­nar a apli­car la sus­pensió de l’auto­no­mia a Cata­lu­nya. Els popu­lars pro­po­sen enviar un reque­ri­ment al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, com a pas previ al 155 i apli­car la llei de segu­re­tat naci­o­nal. Cs diu direc­ta­ment que el 155 s’ha d’apli­car de “manera imme­di­ata” men­tre que Vox va més enllà i parla de decla­rar l’estat d’emergència i il·lega­lit­zar par­tits. En una posició intermèdia se situa el PSC i En Comú Podem. Els soci­a­lis­tes cata­lans defen­sen que la solució passa pel “diàleg dins la llei” men­tre que la llista de Jaume Asens pro­posa tau­les de “diàleg esta­ble” que aca­bin amb un acord per sot­me­tre a referèndum.

El pro­grama elec­to­ral d’ERC per al 10-N resu­meix tretze com­pro­mi­sos de cara a la nova legis­la­tura a les corts espa­nyo­les. En con­cret, apos­ten per rebut­jar la sentència de l’1-O “injusta” i “injus­ti­fi­ca­ble” con­tra l’inde­pen­den­tisme i denun­ciar la “repressió” en totes les seves for­mes, defen­sar el dret de la ciu­ta­da­nia a exer­cir el dret a l’auto­de­ter­mi­nació a través d’un referèndum i tei­xir una “gran aliança popu­lar i democràtica” per a un acord polític al vol­tant de l’amnis­tia, un con­cepte jurídic inter­na­ci­o­nal­ment que, segons defensa el pro­grama, està reco­ne­gut per a situ­a­ci­ons d’excep­ci­o­na­li­tat política com l’actual.

La for­mació d’Oriol Jun­que­ras vol com­ba­tre l’estratègia “repres­siva” de l’Estat i exi­geix posar fi “defi­ni­ti­va­ment” a les pràcti­ques “repres­si­ves” tant judi­ci­als com poli­ci­als i de cri­mi­na­lit­zació mediàtica que afec­ten els inde­pen­den­tis­tes. Així, es pre­sen­ten com “la millor garan­tia” per a la defensa dels drets i les lli­ber­tats de la ciu­ta­da­nia i esde­ve­nir un “balu­ard” a l’hora de “bar­rar el pas a l’extrema dreta”. Final­ment, es com­pro­me­ten a pro­moure els valors repu­bli­cans, la trans­parència i el reti­ment de comp­tes davant d’un estat “monàrquic i con­ser­va­dor”, amb una democràcia de “baixa qua­li­tat”.

JxCat asse­nyala l’auto­de­ter­mi­nació com a via per solu­ci­o­nar el con­flicte entre Cata­lu­nya i l’Estat. En un pro­grama de 112 pàgines, la for­mació de Laura Borràs aposta per resol­dre la situ­ació “fent política, sobre la base d’una relació bila­te­ral que reco­ne­gui el dret a l’auto­de­ter­mi­nació”. JxCat vol “par­lar de tot” i pri­o­rit­zar el diàleg. La can­di­da­tura dema­narà als par­tits que bus­quin el seu suport que escu­llin entre aquesta via i l’auto­de­ter­mi­nació si volen una entesa amb els repre­sen­tants de JxCat.

La for­mació de Borràs defi­neix així el con­cepte d’amnis­tia, recor­rent durant la cam­pa­nya: “L’alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics és una de les solu­ci­ons lògiques inhe­rents a la solució política del con­flicte d’arrel política entre Cata­lu­nya i l’Estat espa­nyol”. D’aquesta manera, “auto­de­ter­mi­nació” i “amnis­tia” són les pro­pos­tes de JxCat per superar el con­flicte, després de la sentència del Suprem.

Tot i això, no espe­ci­fica cap via ni estratègia con­creta per arri­bar-hi, ja que no parla d’un nou referèndum o unes elec­ci­ons ple­bis­citàries -com plan­teja el pre­si­dent, Quim Torra-, o de cap llei d’amnis­tia a les corts espa­nyo­les.

La CUP no pre­senta un pro­grama elec­to­ral “exhaus­tiu” de cara el 10-N sinó un pro­grama “d’inter­venció política”, ja que con­si­dera que l’estat espa­nyol és “irre­for­ma­ble”. Així, i davant el con­text “greu­ment con­di­ci­o­nat” per la sentència del Suprem, pre­senta una “pro­posta de lluita” i avisa que tre­ba­llarà amb un peu dins del Congrés però cen­trant l’acti­vi­tat “fora del marc ins­ti­tu­ci­o­nal”.

Entre els punts que recull el pro­grama des­ta­quen l’auto­de­ter­mi­nació i l’amnis­tia “total” de les per­so­nes “repre­sa­li­a­des”, l’arti­cu­lació dels Països Cata­lans i l’abo­lició de la monar­quia. En aquest àmbit també avi­sen que van a Madrid “a ten­sar unes esquer­res i uns inde­pen­den­tis­tes que for­mu­len uns plan­te­ja­ments molt rebai­xats”, en relació a pac­tes de gover­na­bi­li­tat o pro­ces­sos d’inves­ti­dura.

El PSC pro­posa “diàleg dins la llei”

El PSC s’alça com a defen­sor del “diàleg dins la llei” en la gestió del con­flicte amb Cata­lu­nya i es pre­senta amb el mateix mani­fest que les ante­ri­ors elec­ci­ons de l’abril. El docu­ment, que resu­meix el pro­grama elec­to­ral, reclama “pas­sar la pàgina de la con­fron­tació i el blo­queig” i “abor­dar deci­di­da­ment, mit­jançant la política, la defi­nició d’un pro­jecte inte­gra­dor”. Per tot ple­gat, advo­quen per “obrir una nova etapa” i cen­trar-se en “recu­pe­rar l’acord i el con­sens entorn d’un pro­jecte comú”.

L’inici de la cam­pa­nya ha estat mar­cat per la polèmica sobre els can­vis a última hora al pro­grama elec­to­ral del PSOE. Ini­ci­al­ment no feia cap referència a una reforma de la Cons­ti­tució ni a la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat de l’Estat. Un text que va ser modi­fi­cat a petició del PSC per intro­duir la referència a la decla­ració de Gra­nada. Al pro­grama del PSOE no hi apa­reix la tri­ple pro­posta que el can­di­dat, Pedro Sánchez, ha fet pública en el debat de TVE: tor­nar a tipi­fi­car com a delicte els referèndums il·legals, una nova assig­na­tura a les esco­les sobre valors cons­ti­tu­ci­o­nals i que el con­sells de govern dels mit­jans públics siguin esco­llits per dues ter­ce­res parts dels par­la­ments per evi­tar el “sec­ta­risme” a TV3. Aquesta última mesura ja la va apro­var el Par­la­ment de Cata­lu­nya en el dar­rer ple.

Els comuns volen tau­les de “diàleg esta­ble”

En Comú Podem, per la seva banda, con­si­dera que la sentència del Suprem ha “agreu­jat” la situ­ació política a Cata­lu­nya. Així, al seu pro­grama hi ha incor­po­rat una “pro­posta pel des­blo­queig” que con­fien que pot solu­ci­o­nar el con­flicte polític. Per als comuns, un pri­mer pas és l’alli­be­ra­ment dels pre­sos inde­pen­den­tis­tes. Defen­sen con­ce­dir-los l’indult com a “via ràpida”, encara que també apos­ten per eli­mi­nar el delicte de sedició del Codi Penal. A banda, també situen com a cen­tral el “reforç” de l’auto­go­vern i dema­nen blin­dar les com­petències pròpies –amb espe­cial referència a l’escola cata­lana-, la trans­ferència dels recur­sos i inver­si­ons pen­dents i la revisió del sis­tema de finançament de les auto­no­mies.

La can­di­da­tura de Jaume Asens defensa la neces­si­tat de diàleg entre Cata­lu­nya i Espa­nya i pro­po­sen ara la cre­ació de “marcs de diàleg esta­ble” que es mate­ri­a­lit­za­rien en “tau­les” tant a nivell català com esta­tal on cre­uen que s’ha d’incor­po­rar “la diver­si­tat política i de posi­ci­ons” en la qüestió. D’aquests espais en sor­ti­ria una pro­posta de “nou pacte” entre els dos ter­ri­to­ris, que els cata­lans hau­rien de refe­ren­dar en última instància. En aquest sen­tit, tor­nen a plan­te­jar una Llei de Clare­dat per esta­blir els ter­mes en què s’hau­ria de fer un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació.

PP, Cs i Vox posen sobre el 155 i la llei de segu­re­tat ciu­ta­dana sobre la taula

El pro­grama elec­to­ral del PP per a les elec­ci­ons gene­rals del 10-N pro­posa enviar al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, “un reque­ri­ment per garan­tir el com­pli­ment de les seves obli­ga­ci­ons cons­ti­tu­ci­o­nals”, pas previ a l’apli­cació del 155. Tan­ma­teix, a diferència del pro­grama del 28-A, els popu­lars no fan menció explícita a l’arti­cle de la Cons­ti­tució per inter­ve­nir l’auto­no­mia cata­lana. El par­tit lide­rat per Pablo Casado inclou per a aquests comi­cis el com­promís d’apli­car la llei de segu­re­tat naci­o­nal a Cata­lu­nya “per evi­tar ingerències polítiques” en les actu­a­ci­ons poli­ci­als.

A més, el PP plan­teja que l’Estat recu­peri les com­petències peni­ten­ci­a­ries -ara en mans de la Gene­ra­li­tat- i intro­duir al Codi Penal el com­pli­ment ínte­gre de la pena per als con­dem­nats per sedició o rebel·lió, mesu­res que no eren al pro­grama del 28-A.

Con­cre­ta­ment, pro­posa refor­mar el Codi Penal no només per “intro­duir el com­pli­ment ínte­gre de les penes per a con­dem­nats per rebel·lió i sedició” sinó també per “recu­pe­rar la tipi­fi­cació del referèndum il·legal” i “recu­pe­rar el delicte de rebel·lió impròpia”.

Pel que fa a Cs, tor­nen a jugar la carta d’apli­car “de forma imme­di­ata” el 155 “fins asse­gu­rar el res­ta­bli­ment de la Cons­ti­tució a Cata­lu­nya” com a recepta per resol­dre el con­flicte polític que viu el país. Posar els Mos­sos “sota la dependència del minis­teri d’Inte­rior”, tor­nar al con­trol de les finan­ces de la Gene­ra­li­tat o tan­car les dele­ga­ci­ons a l’exte­rior “que actuen con­tra l’interès gene­ral d’Espa­nya” són algu­nes de les pro­pos­tes del pro­grama elec­to­ral de la for­mació taronja, així com pro­hi­bir les sub­ven­ci­ons “a les asso­ci­a­ci­ons que per­se­guei­xin interes­sos con­tra­ris a l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal”.

Sobre la situ­ació post-sentència no fan esment específic, però pro­me­ten “actu­a­lit­zar el delicte de sedició i rebel·lió” per “pro­te­gir els espa­nyols dels cops d’estat el segle XXI”. A més, men­ci­o­nen Puig­de­mont per com­pro­me­tre’s a impe­dir que “aquells qui es fuguin de la justícia puguin pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons i/o bene­fi­ciar-se dels diners de tots”. El pro­grama de Cs diu que “els polítics fugats per­dran automàtica­ment el seu càrrec”.

Des de Vox cre­uen que cal apli­car el 155 i decla­rar “l’estat d’emergència” a Cata­lu­nya. Al seu pro­grama elec­to­ral es parla de la neces­si­tat de supri­mir l’auto­no­mia cata­lana “fins a la der­rota sense pal·lia­tius del col­pisme i la depu­ració de res­pon­sa­bi­li­tats civils i penals”. També volen il·lega­lit­zar els par­tits, asso­ci­a­ci­ons i ONG que defen­sin la inde­pendència. El par­tit aposta per un model d’estat “uni­tari” i con­si­dera que el sis­tema autonòmic està “fallit”. En aquest sen­tit, afe­gei­xen que aquest no ha con­tribuït a “mode­rar la tendència sobi­ra­nista”, sinó que cre­uen que encara l’ha poten­ciat més.

Des de la for­mació ultra­dre­tana també són con­tra­ris al fede­ra­lisme, que con­si­de­ren un “arti­fici o invenció política interes­sada”. El seu model passa per un Estat amb un sol govern i par­la­ment que reco­ne­gui i inte­gri els fets dife­ren­ci­als lingüístics, cul­tu­rals i jurídics, entre d’altres. El par­tit pro­posa que, de forma tran­sitòria, “s’apri­min” les estruc­tu­res autonòmiques i que es lluiti con­tra “cer­tes polítiques lingüísti­ques o bar­re­res de qual­se­vol tipus” que puguin afec­tar, segons afir­men, al mer­cat inte­rior o a la com­pe­ti­ti­vi­tat. Con­cre­ta­ment, volen que les com­petències d’edu­cació, sani­tat, justícia i segu­re­tat retor­nin a l’Estat. Una altra de les seves mesu­res passa per la supressió del con­cert econòmic basc i el Con­veni de Navarra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia