L’ambaixador dels EUA a Ucraïna veu ‘quid pro quo’
Les audiències televisades dels testimonis públics començaran dimecres que ve i s’espera un gran impacte en l’opinió púbica
Trump demana que s’aturi “immediatament” la investigació
Fa un parell de setmanes, diversos congressistes dels EUA ja havien advertit que el testimoni a porta tancada de l’actual ambaixador nord-americà a Kíev, William Taylor, era “nociu” per als interessos del president Donald Trump en relació amb la investigació cap al procés de destitució (impeachment). La publicació de la transcripció de la seva declaració va corroborar la toxicitat, especialment quan va dir que “s’entenia clarament” que la decisió del govern dels EUA de descongelar els fons d’ajuda militar a Ucraïna estava supeditada a la investigació de rivals polítics del mandatari: els Biden. Tot i no dir-ho explícitament, el quid pro quo que emanava de la Casa Blanca era evident.
La confessió de Taylor és significativa perquè ningú dubta de la seva integritat i la veracitat de les seves paraules, basades en anotacions minucioses de totes les converses i la documentació de tots els intercanvis i contactes.
També va mostrar la seva incomoditat pel paper central que tenia l’advocat personal del president, Rudy Giuliani, en el “canal irregular” diplomàtic amb Kíev. Un Giuliani que dijous a la matinada anunciava que, per si de cas, ha contractat un equip legal de defensa.
En un toc més lleuger però que no amagava certa preocupació, Taylor va assegurar que diversos integrants del gabinet presidencial, en veure el perill de congelar l’ajuda militar a Ucraïna, van intentar sense èxit que el president reculés. La raó: la Casa Blanca estava massa ocupada analitzant l’opció d’adquirir Groenlàndia.
Tot això arriba a les portes de l’inici dels testimonis públics a la Cambra de Representants, que a partir de dimecres convertirà la investigació per l’impeachment en un espectacle televisiu per moure l’opinió pública.
El primer a comparèixer serà precisament Taylor, que molt probablement servirà als demòcrates per establir les bases irrefutables del quid pro quo que volen exposar.
El preàmbul del xou no s’ha fet esperar, i els republicans van anunciar que demanaran la compareixença de l’informant anònim que va destapar tot el cas. El seu presumpte nom ja circula en mitjans conservadors, i només se sap més o menys del cert que és un agent de la CIA.
Trump continua amb la croada perquè la investigació s’aturi “immediatament”. Tot i això, per embolicar la troca encara més, va demanar que, si continua endavant, també testifiquin l’ex-vicepresident Joe Biden i el seu fill. A més, hauria exigit al fiscal general William Barr que sortís davant la premsa a defensar-lo i dir que no havia fet res dolent i que les acusacions eren una farsa, una compareixença que no es va produir.
LA FRASE
Espies per a Riad a Twitter
Dos extreballadors de Twitter, un saudita i un nord-americà, han estat acusats pel Departament de Justícia dels EUA d’espiar seguint ordres de l’Aràbia Saudita en una trama per recollir informació privada i sensible de dissidents i crítics del règim. Els espies haurien rebut centenars de milers de dòlars de Riad. Segons alguns mitjans, al capdavant de l’operació hi hauria una figura molt propera al príncep hereu, Mohammed bin Salman.
“No permetrem que empreses o tecnologia dels Estats Units es converteixin en eines de la repressió estrangera violant les lleis nord-americanes”, van dir les autoritats. L’acusació reobre el debat sobre la capacitat de les grans empreses tecnològiques del país de preservar la privacitat i seguretat de la informació dels seus usuaris i les seves xarxes, especialment en un cas de vulnerabilitat davant d’un govern estranger.
