“Intercanvi de poders”

La llei de finançament dels partits polítics, reformada el 2007 per fixar més controls, és “una monstruositat legal” i la regulació espanyola sobre les portes giratòries i els conflictes d’interès és “timorata”. Així de clar, com sempre, s’expressava el fiscal Emilio Sánchez Ulled –reconegut per destapar el cas Palau i famós pel judici del 9-N, i que actualment és conseller de Justícia en representació d’Espanya davant la UE, a Brussel·les–, en un diàleg amb el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, el magistrat Miguel Ángel Gimeno, sota el títol Perseguir la corrupció, ahir al Palau Robert, que exhibeix una exposició relacionada amb motiu del desè aniversari de la institució.

“La corrupció va contra l’interès públic i és un mitjà idoni per destruir la democràcia”, va manifestar Gimeno, i Sánchez Ulled va completar la definició, que els demanava la periodista Laia Espín, tot assegurant que “és un intercanvi de poders entre el polític i l’econòmic”. Pel que fa al tipus de corrupció que patim actualment, el fiscal va explicar que en la seva feina a Europa és normal rebre grups d’interès, que poden ser econòmics o socials, que demanen un canvi de norma. No obstant això, va explicar que ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol hi ha una relació clara d’aquests lobbys. En aquest sentit, el director d’Antifrau va sostenir que “l’administració té l’obligació d’informar la ciutadania si un cert grup, com ara una farmacèutica, s’ha interessat per algun projecte”. Per Sánchez Ulled, per evitar les “temptacions estructurals”, cal un control més gran sobre l’externalització de serveis públics, que els càrrecs siguin més tècnics que polítics i evitar les portes giratòries i el conflicte d’interès. Gimeno també va apostar per la nova figura dels alertadors, amb recent directiva europea, i que des d’Antifrau s’impulsa perquè el Parlament n’aprovi una llei.