Política

Torra admet que va “desobeir” la JEC perquè “era impossible complir una ordre il·legal”

El president de la Generalitat declara aquest matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència a la Junta Electoral

Centenars de persones es concentren al passeig Lluís Companys per donar-li

El judici al president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) ha començat aquest dilluns al matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

En la seva declaració davant el Tribunal, Torra ha admès que va “desobeir” el requeriment de la JEC de retirar la pancarta i els llaços grocs del Palau de la Generalitat durant la campanya del 28-A perquè, segons ell, era “il·legal” i d’“impossible compliment”.

Ho ha dit en resposta a una pregunta del seu advocat , Gonzalo Boye, sobre si va complir “si o no” l’ordre de la JEC. Torra ha estat taxatiu: “No, no la vaig complir”. “Diguem-ho d’una altra manera: sí, la vaig desobeir. Però era impossible complir una ordre il·legal. Tots els membres d’aquesta sala ho saben, era una ordre il·legal dictada per un òrgan que no tenia la competència” per donar-la, ha apel·lat.

En aquest context, ha reivindicat que va complir el seu “deure” com a president de la Generalitat, que és el de defensar els drets i les llibertats dels ciutadans. Ha recordat “que en aquest país hem hagut de guanyar aquests drets centímetre a centímetre” i ha asseverat que no permetrà mai que aquests drets “siguin vulnerats i trepitjats”.

Torra ha conclòs que la JEC no és un “òrgan jeràrquic superior” a la figura del president i que “en ser unes eleccions espanyoles, la Generalitat no tenia “cap participació en el procés electoral”.

Per tot plegat, ha qualificat el cas com una “vulneració” de la llibertat d’expressió i una “censura”.

Preguntat pel seu advocat sobre per quin motiu va penjar la pancarta al balcó del Palau de la Generalitat, Torra ho ha justificat perquè “existeix” a la societat catalana un “gran consens” sobre la no judicialització del conflicte polític català. En aquest sentit, ha negat que els llaços grocs siguin símbols “partidistes” o de “propaganda”.

Ha recordat que el Parlament va rebutjar en dues ocasions proposicions de llei que reclamaven la retirada de la pancarta i que si l’haguessin retirat s’hauria “donat la raó” als grups que eren contraris a l’exhibició de la simbologia. També ha parlat de posicionaments internacionals a favor d’una resolució a través de la política.

Vox, “partit franquista”

Torra, que a l’inici de la vista ha manifestat que no reconeix l’acusació, ha assenyalat en començar la seva declaració que no respondria a les preguntes de la fiscalia ni a les de l’acusació particular, exercida per la formació d’ultradreta Vox, perquè considera que es tracta d’un “partit franquista”. “Aquest país ha patit quaranta anys de dictadura feixista, i no respondré” a les preguntes de Vox”, ha etzibat.

El president de la sala, Jesús María Barrientos, ha tallat Torra i l’ha advertit que no “permetria cap manifestació ofensiva o desqualificadora a cap de les parts” que formen part d’aquest judici. Torra ha replicat que, a parer seu, els arguments que ha plantejat per rebutjar les preguntes de l’acusació popular “no són cap desqualificació”.

Suspensió del judici

La defensa del president de la ha demanat que se suspengui el judici perquè puguin comparèixer com a testimonis els membres de la Junta Electoral Central (JEC) que van denunciar davant de la fiscalia el fet que Torra no acatés inicialment la seva ordre de retirar el llaç groc i la pancarta a favor dels polítics presos del balcó del Palau de la Generalitat.

L’advocada de Quim Torra, Isabel Elbal, ha argumentat que Vox ha pogut citar com a testimoni un altre denunciant, en aquest cas el portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, que va denunciar la presència del llaç davant la JEC, tot i que finalment qui va presentar la denúncia a la fiscalia va ser la pròpia Junta Electoral.

La lletrada ha posat en dubte que cap jutge, català o de fora de Catalunya, sigui capaç de jutjar el president de la Generalitat perquè no retirar el llaç groc i la pancarta a favor dels polítics presos va ser un “acte polític”. Per Elbal, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) té “l’oportunitat històrica” d’anul·lar el judici, tenint en compte, al seu parer, la “falta d’imparcialitat” del propi tribunal i d’almenys dos membres de la Junta Electoral Central (JEC).

I és que Elbal també ha esgrimit com a argument per suspendre el judici la parcialitat de la Sala del TSJC que jutja el president. L’advocada s’ha adreçat directament al president del tribunal, Jesús María Barrientos, a qui ha recordat algunes de les seves manifestacions públiques en contra dels llaços grocs i el procés independentista. També ha recordat que Barrientos i Mercedes Armas, una altra de les magistrades del judici, van admetre a tràmit la querella de la fiscalia contra Torra i ja s’hi van pronunciar a favor.

La defensa també ha plantejat que la JEC hauria d’haver derivat la qüestió a la Junta Electoral Provincial de Barcelona, i que el manament de la JEC va ser “manifestament il·legal” i va “desbordar” acords anteriors i posteriors de la pròpia JEC, a qui ha acusat de “falta de criteri”.

Elbal ha recordat que van voler recusar dos membres de la JEC per manifestacions públiques contràries a l’independentisme, que han aportat, però no hi van ser a temps perquè van conèixer les intervencions quan ja estaven fora del termini. Van presentar una querella contra els dos, però la querella va ser arxivada pel Tribunal Suprem.

Al principi del judici, en les qüestions prèvies, Elbal ha demanat l’ajornament del judici perquè els membres de la JEC puguin declarar com a testimonis, però més tard ha demanat la nul·litat total de tot el procediment en considerar que ha faltat des del primer moment imparcialitat per part de la justícia.

De la seva banda, la fiscalia i l’acusació popular de Vox s’han oposat a totes les pretensions de la defensa. En el seu torn de qüestions prèvies, les dues acusacions han coincidit en demanar que a la retransmissió televisiva del judici no es puguin veure les cares dels policies nacionals espanyols que hi han de declarar.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutja Torra per un delicte de desobediència o subsidiàriament un de denegació d’auxili, en no acatar inicialment l’ordre de la JEC de retirar del Palau de la Generalitat una pancarta amb un llaç groc a favor dels polítics presos arran de la convocatòria d’eleccions generals el març passat. La fiscalia demana un any i vuit mesos d’inhabilitació i l’acusació de Vox demana dos anys d’inhabilitació.

Suport al president

Torra ha rebut aquest dilluns el caliu de centenars de persones que li han volgut manifestar el seu suport a les portes del Palau de Justícia de Barcelona, on aquest matí declara per un suposat delicte de desobediència a la Junta Electoral Central (JEC).

El president ha arribat aquest al voltant de dos quarts de nou del matí al passeig Lluís Companys de Barcelona amb la seva dona i els seus fills, on ha estat rebut per una concentració de suport. Allà s’han afegit a la comitiva que l’acompanya al TSJC el seu advocat, Gonzalo Boye; diversos membres del seu govern; el president del Parlament, Roger Torrent; l’expresident Artur Mas i diversos dirigents polítics i d’entitats civils. Molts d’ells han fet declaracions de suport al president i crítiques amb el judici.

Torra ha entrat al Palau de Justícia uns deu minuts abans de les nou del matí amb el seu advocat i la seva dona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

JxCat acorda formar grup al Congrés amb Compromís, Más País i BNG

Madrid

L’oposició força una reunió de la Junta de Portaveus pel temps d’intervenció del grup mixt

Barcelona
En directe
Parlament

El Parlament valida el decret llei d’impuls a les energies renovables

Barcelona

Borràs reconeix que JxCat ha ajornat la moció d’autodeterminació al Parlament a canvi de la cessió de senadors d’ERC

Madrid

El TC comença a tramitar la recusació del magistrat que va dir que algunes reivindicacions catalanes són “supremacistes”

madrid

Carles Riera (CUP): “L’únic grau que podem acceptar és l’amnistia i la llibertat”

barcelona

Brussel·les promet mobilitzar 100.000 milions en inversions verdes per “reconciliar l’economia amb el planeta”

Brussel·les

Marcel Mauri: “La classificació dels presos polítics no pot desviar el focus de la petició de llibertat”

Barcelona

Esquerra respecta “tècnicament” la qualificació en segon grau

Barcelona