Els laboristes s’estimben i toquen fons amb Corbyn
El dirigent anuncia que plegarà després de la derrota històrica del seu partit
S’obre una guerra de successió entre el sector centrista i l’extrema esquerra
El Partit Laborista ha caigut en una depressió tan profunda que li costarà molt de temps recuperar-se’n. La derrota d’aquestes eleccions és la més gran que ha encaixat des de 1935 i se’n culpa el seu líder. Jeremy Corbyn va dir ahir que estava “molt trist” pel resultat i va anunciar que no continuaria com a líder del partit, però no va fixar cap data de sortida.
El Brexit ha sentenciat els laboristes. Ha estat l’eix al voltant del qual ha girat la campanya electoral. Corbyn havia promès negociar un nou acord amb la UE i després sotmetre’l a una votació en què ell es mantindria neutral. Els votants laboristes no tenien clara quina era la posició del partit sobre el Brexit. Estaven confosos.
Aquesta confusió els ha acompanyat des de la campanya del referèndum europeu de 2016. Corbyn, que és euroescèptic, mai no s’ha volgut pronunciar ni ha deixat que el partit ho fes. Una tercera part dels seus votants són euroescèptics, sobretot la classe obrera del nord d’Anglaterra, que ha acabat votant Johnson.
“Aquestes eleccions han estat absorbides pel Brexit, nosaltres tenim votants a favor i en contra i la meva estratègia era anar més enllà del Brexit i unir-los”, va admetre ahir un abatut Corbyn. També va dir que no es penedia del seu programa electoral, que prometia renacionalitzar serveis i apujar els impostos als rics. Un altre factor que ha influït són les acusacions d’antisemitisme contra ell. Tot plegat ha provocat que la gent no acabés de confiar-hi com a líder i alternativa.
Primàries a la primavera
Les primàries es podrien fixar per al març o l’abril. Corbyn vol liderar la transició cap al seu successor i ha fet una crida a la reflexió, però els opositors volen que ho deixi de seguida. El partit està dividit entre centristes blairistes europeistes i esquerrans corbynistes euroescèptics. S’ha produït una disputa entre aquestes dues faccions els darrers anys. S’havia imposat l’ala de Corbyn, que tenia els sindicats i la plataforma ciutadana Momentum al darrere. Diputats centristes, inclòs l’exprimer ministre Blair, havien demanat el vot contra Corbyn.
Ara la guerra interna s’ha intensificat. Acusen Corbyn de quedar-se per afavorir els candidats que garanteixin la continuïtat del vell laborisme al poder. Un dels que sonen per succeir-lo, l’europeista Keir Starmer, va dir ahir que “no és el moment de parlar de successors sinó de reflexionar sobre els motius de la derrota”.
La depressió laborista podria durar molt de temps perquè mai un partit que ha quedat a una diferència tan gran de vots ha guanyat les següents eleccions. És a dir, que no tindrien opcions de guanyar fins al 2029.
