Deures acumulats abans de Nadal

Aquest mateix matí, amb la presència també de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i la presidenta de Catalunya en Comú Podem, Jéssica Albiach, es presenta al Departament d’Economia l’acord sobre els ingressos del pressupost del 2020, que el vicepresident Pere Aragonès va avançar la setmana passada. La líder dels comuns ja va admetre dissabte els “bons avanços” en la negociació en àmbits com ara la rebaixa de les taxes universitàries i una reforma fiscal, però va avisar que queda “molta feina per fer” abans de tancar el sí definitiu, en l’apartat de despeses, en temes com ara el finançament de les escoles bressol i un pla nacional de la indústria. En tot cas, el pressupost sembla encarrilat i, si aquests dies es confirma l’acord total, en poques setmanes serà aprovat el projecte de llei del govern, que ja treballa per tancar la feixuga tramitació administrativa interna que ho farà possible.

Cursada la tercera euroordre i convocats primer per separat, el president Carles Puigdemont, el 29 d’octubre, i després els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, el 15 de novembre, la Cambra del Consell, el tribunal de primera instància belga que du el cas, va unir les causes i va donar temps a les parts per presentar els arguments de cara a una segona vista conjunta que se celebrarà avui, i que hauria de ser definitiva abans de decidir sobre l’extradició, sol·licitada per sedició i malversació. És clar que és molt possible que el jutge aturi avui el procés, com ha demanat la defensa, en espera almenys de si els dos primers assoleixen la immunitat com a eurodiputats, decisió del Tribunal de Justícia de la UE que es pot conèixer aquesta mateixa setmana, i que en cas de produir-se podria significar la tercera retirada de l’euroordre. Un cas diferent és el de Puig, tot i que la sedició que li imputa el Suprem no existeix al Codi Penal belga. Avui es podria aclarir per quin delicte la fiscalia d’allà el reclama.

Després que el president Quim Torra li truqués diverses vegades després de la sentència del procés, per demanar-li que s’assegués a parlar, i sense rebre cap més contesta que mofes en mítings electorals, sembla que el president en funcions Pedro Sánchez s’hi ha repensat i li tornarà la trucada, això sí, fent veritables malabars per emmarcar-ho en una ronda de contactes amb tots els presidents autonòmics amb vista a l’intent d’investidura. El candidat volia trucar abans al basc Iñigo Urkullu perquè el seu Estatut és anterior, però Torra ja li ha dit que per agenda només li va bé parlar demà a les vuit del matí. Les seves oficines s’hauran de posar d’acord en l’horari, però en tot cas si arriba la trucada tot fa pensar que serà poc més que de cortesia. Caldrà veure si Sánchez accepta les premisses que li posarà Torra sobre la taula, que segurament seran recuperar un diàleg entre presidents d’igual a igual, amb la declaració de Pedralbes com a punt de partida, i amb la “seguretat jurídica”, i no la Constitució, com a marc, un terme que el presidenciable ja va utilitzar com a gest en la seva última compareixença.

Molt a veure amb aquesta trucada han tingut les negociacions iniciades fa un parell de setmanes per a la investidura entre un PSOE que encara diu que voldria votar-la abans de final d’any, i que ahir va deixar clar un cop més que la prioritza per sobre de resoldre el conflicte polític, i una ERC que no té cap pressa, però que valora positivament que els socialistes hagin reconegut que és això, i no un problema de convivència. Per ara hi ha sintonia en polítiques socials, i s’avança en la definició dels instruments per canalitzar el conflicte, en forma de taula de diàleg, i la rebaixa de la tensió judicial els últims dies també es pot interpretar com una conseqüència pràctica, tot i que ERC vol que la llibertat dels presos entri explícitament en l’agenda del diàleg. L’última reunió el 10 de desembre a Barcelona, això sí, va ser la menys productiva, i ara s’està en espera de fixar-ne una altra, que podria ser aquesta setmana, tot i que difícilment serà la definitiva.

Enmig de tot plegat, de demà a dijous hi ha un nou ple al Parlament que, si bé no té d’entrada temes candents en l’ordre del dia, donarà més pistes sobre l’esdevenir dels fets. A petició d’ERC, JxCat va retirar del ple de la setmana passada una moció que fixava les seves condicions per a la negociació amb el PSOE, en què parlava d’una mediació internacional –que per ara ERC s’estima més no plantejar– i també de l’autodeterminació com a sortida, una al·lusió que, en mocions similars des de l’estiu, el govern espanyol i el TC no s’han cansat de perseguir, i que pot comportar conseqüències penals per als membres de la mesa. Que, sense fer-hi referència, els republicans presumissin de les concessions fetes al Senat i al Parlament Europeu per fer front comú amb JxCat va enutjar tanmateix els postconvergents. El president Torra va renyar ERC en la sessió de control, recordant-li que els plantejaments del govern per a la negociació són més ambiciosos, i la líder al Congrés, Laura Borràs, va dir que, la moció, tot just l’havien ajornat i deia que la tornarien a presentar, ja es veurà si en aquest mateix ple, que serà un nou termòmetre per mesurar si han millorat o no les relacions entre els socis. El ple, per cert, també aprovarà el projecte de llei tramitat d’urgència per introduir l’1 de gener el nou impost a les emissions de CO2 dels vehicles, una altra picada d’ullet als comuns, que exigien avenços en fiscalitat verda per aprovar el pressupost.

La mobilització ciutadana, en forma d’actes de desobediència civil que alhora permetin una internacionalització de la causa, té dimecres una prova de foc amb l’acció anunciada fa dies pel Tsunami Democràtic al voltant d’un aparador mundial com és un partit Barça-Madrid, que la Lliga Professional de Futbol ja va suspendre el 26 d’octubre per intentar evitar tot just això. De moment, han convocat a les quatre als accessos a l’estadi, i ja han rebut resposta positiva de 25.000 persones a través de la seva aplicació, mentre penyes i molts altres autocars avançaran el desplaçament. L’anunci ha posat nervioses les autoritats policials –hi haurà un miler de mossos a fora i 2.000 agents privats a dins del Camp Nou– i tota la premsa espanyola, però també el club, que segons l’ACN ha mantingut converses amb el Tsunami, que vol que la reivindicació “Sit and talk” (seu i parla) tingui visibilitat a la grada i a la gespa. En una entrevista dissabte a TV3, els seus anònims responsables apel·laven fins i tot als jugadors i insistien que la intenció no és suspendre el partit ni entorpir l’arribada d’equips i àrbitres, si bé estan convençuts que assoliran l’objectiu que el clam arribi per televisió als 650 milions d’espectadors potencials que tindrà a tot el món. En tot cas, han agraït la repercussió mediàtica que ja ha tingut en els últims dies.

Si una cita sobresurt per damunt de totes aquesta setmana, això sí, és la sentència que el Tribunal de Luxemburg ha avançat que emetrà dijous sobre la qüestió prejudicial que el Suprem li va fer arribar sobre la immunitat d’Oriol Junqueras. Diversos indicis, com ara l’informe favorable a aquesta tesi de l’advocat general de la UE, fan pensar que el dictamen donarà la raó a l’exvicepresident, que manté que com a eurodiputat electe gaudeix d’immunitat des del primer dia. Si és així, s’obrirà un conflicte judicial de final molt imprevisible, ja que la defensa demanarà la llibertat de Junqueras perquè, en tot cas, se sotmeti a un suplicatori al Parlament Europeu.

És clar que, de retruc, els qui en podrien sortir més beneficiats són Puigdemont i Comín, de qui el mateix TJUE tramita una demanda pel mateix motiu, i eventualment també Clara Ponsatí, que serà eurodiputada a partir del febrer, quan es consumi el Brexit. Si la sentència és favorable a Junqueras tot indica que –si el tribunal no fa distincions– també ho serà per al seu cas, i ja han anunciat que, d’entrada, demanaran exercir a l’eurocambra. La immunitat, a més, els obriria un ventall de possibilitats amb què s’ha especulat les últimes setmanes, com ara un arriscat retorn a casa –o aproximació si més no a la Catalunya del Nord– i fins i tot una investidura de Puigdemont com a president de la Generalitat, fet que tindria poc recorregut tenint en compte que no es pot compatibilitzar l’acta d’eurodiputat, que li donaria la immunitat, amb la de diputat al Parlament, que li permetria ser president. “Som molt optimistes, però volem ser molt prudents”, va valorar Comín dissabte a Catalunya Ràdio, on va capgirar la pregunta sobre si tornarien a Catalunya: “Hauria de ser al revés i preguntar a Espanya si respectaria la nostra immunitat i no ens detindria.”

Renovada la direcció al setembre, ERC celebra dissabte el congrés que tanca el cicle i que en principi renovarà també –si els crítics, que just avui es reuneixen, no aconsegueixen capgirar-ho– una ponència estratègica més pragmàtica, que aposta per un referèndum, segueix sense descartar-lo unilateral, i l’amnistia dels represaliats. En plena negociació amb el PSOE, això sí, el congrés pot servir més d’indicador intern, i per tant ser decisiu, sobre un eventual suport a Sánchez, després d’una ambigua consulta fa unes setmanes que va donar permís a la direcció per votar que no si no es creava una mesa de diàleg amb garanties i entre iguals on es pogués parlar de tot.

Per si no hi hagués prou focus d’interès polític aquesta setmana, no és descartable que el TSJC s’hi afegeixi fent pública la sentència del judici a què el 18 de novembre va sotmetre al president Torra per desobediència, en negar-se a despenjar a temps la pancarta de suport als represaliats polítics del Palau de la Generalitat. El veredicte, que en pot suposar la inhabilitació, ja fa dies que s’espera, tot i que en cap cas serà executable immediatament, ja que no serà ferm fins que no el ratifiqui el Suprem, després d’un recurs de cassació que la defensa en tot cas ja ha anunciat.