El TC avala la presó a Junqueras malgrat que tres magistrats consideren que es van vulnerar els seus drets polítics
Valdés Dal-Ré, Xiol i Balaguer creuen que la presó preventiva no estava prou justificada
El Tribunal Constitucional (TC) ha fet pública aquest dimarts la sentència que desestima el recurs d’Oriol Junqueras contra l’ordre de presó preventiva dictada pel jutge instructor del cas de l’1-O, Pablo Llarena. Un text que ha fracturat la unanimitat dels magistrats i que compta amb el vot discrepant de tres jutges que consideren que es va vulnerar el dret de Junqueras a exercir les funcions representatives.
En contra del criteri d’aquests tres magistrats, la sentència conclou que l’ordre de presó provisional no va vulnerar “el dret a la llibertat personal” que recull la Constitució i va “respectar les exigències constitucionals dels principis de proporcionalitat i legalitat” perquè responia a una finalitat “legítima” d’evitar el “risc de reiteració delictiva”.
El Tribunal ja havia avançat aquesta decisió i també l’existència del vot particular de tres magistrats, però no havia donat a conèixer fins aquest dimarts el contingut de la sentència que ha estat redactant en els últims mesos i que ha fracturat el criteri unànime que acostuma a exhibir en les qüestions relacionades amb el procés independentista.
Dels dotze magistrats, nou avalen la decisió que va adoptar el 5 de gener del 2018 el magistrat del Suprem Pablo Llarena, que va confirmar la mesura de presó provisional dictada per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el 4 de desembre del 2017.
Els tres discrepants són Fernando Valdés Dal-Ré, Juan Antonio Xiol Ríos i María Luisa Balaguer, que no estan d’acord amb el contingut de la sentència redactada pel president del TC, Juan José González Rivas.
La sentència signada per la majoria considera que la presó provisional aplicada a Junqueras va respectar “les exigències constitucionals” i els principis de “proporcionalitat i legalitat” i s’ajusta a la jurisprudència del TC i del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).
En aquest marc, la sentència recorda que quan es va dictar l’ordre de presó provisional per part de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, Junqueras “no era titular de cap càrrec públic” perquè havia estat cessat el 27 d’octubre del 2017 en aplicació del 155.
Per tant -i malgrat que Junqueras sí que era candidat i diputat electe quan el Suprem va ratificar aquella decisió- els jutges del TC conclouen que “el temps que va romandre en presó preventiva no es pot considerar desproporcionat per la seva ingerència al dret d’accés als càrrecs públics” perquè les resolucions “es van dictar als moments inicials de la causa”.
A més, els magistrats destaquen que el Tribunal Europeu dels Drets Humans “ha reconegut que els drets garantits al Conveni Europeu de Drets Humans no són absoluts sinó que poden estar sotmesos a limitacions implícites” per part dels estats, com ha passat en aquest cas.
Segons el TC, el fet de mantenir en presó provisional un diputat o candidat “no implica automàticament una violació de l’article 3 del Protocol del Conveni Europeu dels Drets Humans”.
Per això els magistrats consideren que la decisió del Suprem “tampoc és desproporcionada” des del punt de vista dels drets de representació política de Junqueras “atenent a les circumstàncies concorrents en aquest cas, relatives a l’entitat dels fets investigats i a la participació del recorrent, així com als motius i finalitats en els que els òrgans judicials van basar la mesura adoptada”.
Els magistrats també rebutgen el recurs del Junqueras pel que fa a la vulneració del dret a un jutge ordinari -pel fet que el cas es va veure directament al Suprem- i per la vulneració del dret de defensa adduint que no s’ha justificat la denúncia per indefensió.
A més, també desestimen les queixes de la defensa de Junqueras respecte a la vulneració dels seus drets de llibertat ideològica, d’expressió i de presumpció d’innocència perquè no estan –segons el TC- degudament fonamentades.
La sentència compta amb un vot concorrent -a favor del criteri adoptat però amb una argumentació diferent- del magistrat Santiago Martínez-Vares García, que malgrat que té “total conformitat amb la decisió de la sentència”, critica la “parquedat” de l’argumentació.
Vot particular de tres magistrats
Tres magistrats contradiuen el criteri de la sentència en un vot particular. Són Fernando Valdés Dal-Ré, Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer. Consideren que s’ha vulnerat el dret de Junqueras a exercir funcions representatives perquè “no s’ha fet el judici de proporcionalitat que requeria l’afectació d’aquest dret”.
Al seu vot, i amb el “màxim respecte” als seus companys, manifesten “la seva discrepància amb la fonamentació jurídica i la decisió de la sentència”, que consideren que hauria d’haver estimat positivament el recurs de Junqueras “per vulneració del dret a exercir funcions representatives en relació al dret dels ciutadans a participar a les qüestions públiques a través dels seus representants”.
Recorden que el Suprem va acordar mantenir la presó provisional de Junqueras quan aquest ja era candidat proclamat a les eleccions autonòmiques -primer- i diputat electe -després, al recurs-, fet que va vulnerar els seus drets.
Segons apunten, “en unes circumstàncies d’especial complexitat i novetat” calia “aprofundir en determinats aspectes de rellevància constitucional”, perquè malgrat que la llei permet restringir el dret fonamental a la representació pública, per fer aquesta restricció cal “un judici de proporcionalitat que ponderi de manera específica i autònoma l’afectació que la presó provisional tindrà sobre aquest dret fonamental”, i no es va fer en cap cas.
“Els raonaments no satisfan el deure de ponderació amb la intensitat constitucionalment exigible quan concorren els interessos constitucionals vinculats al dret de representació política que estaven essent sacrificats”, sostenen els magistrats discrepants.
Segons el seu escrit, les decisions de Llarena i de la Sala de Recursos del Suprem van “maximitzar el control sobre els riscs de reiteració delictiva a través del sotmetiment del recorrent a un control pràcticament absolut mitjançant la privació de llibertat” sense “matisos” i sense raonar perquè no es podien adoptar altres mesures de control.
Recorden que ja s’havia aplicat el 155 i que per tant s’havia cessat Junqueras com a vicepresident, cosa que dificultava aquesta possibilitat de reiteració delictiva.
