Política

Un any d’eleccions

Els gironins han demostrat de nou a les municipals, europees i espanyoles (dos cops) la gran força del sobiranisme a la demarcació

Figueres, Blanes, Santa Coloma i Platja d’Aro, entre els canvis més destacats de color a les alcaldies

Noguer manté la presidència de la Diputació, ara amb un ampli govern JxCat-ERC

Els gironins han hagut d’anar tres vegades aquest 2019 a les urnes i en totes quatre eleccions –les espanyoles del 28-A, les municipals i les europees del 26-M i les segones espanyoles del 10-N– han mostrat que l’independentisme a la demarcació està en plena forma. De fet, va a l’alça. Això es veu de manera clara si es comparen els resultats dels dos comicis espanyols que hi ha hagut. El 28-A la suma de vots d’ERC, JxCat i el Front Republicà va ser del 56%, mentre que el 10-N entre ERC, JxCat i la CUP van aconseguir el 59,5%. Entre les dues cites, però, hi va haver canvis en la repartició del vot. Si a l’abril ERC va viure una victòria històrica amb més de 113.000 vots i gairebé un 30%, i va aconseguir 3 dels 6 diputats en joc a la demarcació, al novembre JxCat va recuperar terreny –va passar del 22,4% al 24,8%, mantenint els 2 diputats– i la CUP, que va presentar-se per primer cop, va quedar-se molt a prop d’entrar –amb un 8,9% dels vots, més de 31.400, més del doble que el Front Republicà a l’abril– i tot això va fer que els republicans (amb 91.000 vots i un 25,8%) es tornessin a quedar en dos escons. De retruc, En Comú Podem va recuperar el diputat que havia perdut a l’abril tot i haver tingut menys vots que llavors (va baixar del 9,7% al 9,5%). Per la seva banda, el PSC va baixar entre abril (17,1%) i octubre (14,8%) però va mantenir l’escó.

En les eleccions amb més transcendència al territori, les municipals, l’hegemonia dels tres principals partits independentistes encara va ser més gran, ja que entre JxCat, ERC i la CUP van tenir més d’un 63% dels vots emesos, mostrant la seva força territorial. La força més votada, a diferència de les espanyoles, va ser JxCat, que aquell 26-M va vèncer també en les europees.

Entre els consistoris en què l’espai postconvergent va tenir millors resultats destaquen les majories absolutes de Pep Berga a Olot (11 de 21 regidors) i Miquel Noguer a Banyoles (9 de 17). També Marta Madrenas va guanyar a Girona, però va passar de tenir 10 regidors de 25 a només 9 de 27 –Girona va guanyar dos edils en superar els 100.000 habitants–. De moment, el cartipàs i el pressupost del 2020 han tirat endavant gràcies a acords amb Guanyem, la formació capitanejada per la CUP que va esdevenir segona força amb 6 regidors (els mateixos que el PSC, tercera). Al principi també va tenir el suport dels 4 regidors d’ERC, però l’hi han retirat per “no complir els compromisos”. A Lloret, Jaume Dulsat va guanyar per la mínima, mantenint els 6 edils de 21 que tenia, i va ser novament alcalde arran d’un acord de govern amb el PSC (5 regidors), a qui Ciutadans (4) i En Comú Lloret (2) van retreure que no hagués apostat pel canvi.

Els pactes dels independentistes amb el PSC van ser molt qüestionats arreu del país i també a les comarques gironines. Un cas clar és el de Figueres, on la republicana Agnès Lladó (amb 5 regidors) va desbancar Jordi Masquef, de JxCat (8 regidors), gràcies a un pacte a quatre amb el PSC (4), Guanyem Figueres (1) i Canviem (1). Encara més criticat va ser el cas de Platja d’Aro, on ERC va donar suport, juntament amb els comuns, al socialista Maurici Jiménez per prendre l’alcaldia a l’històric Joan Giraut, que havia estat el més votat.

També hi ha hagut casos a la inversa: municipis on va guanyar ERC i un pacte de JxCat amb el PSC els ha desbancat. Aquest és el cas, per exemple, de Cassà –on els republicans van tenir tres vots més que JxCat, però els segons van pactar amb l’únic regidor socialista– i de Llançà –on el PSC i JxCat han acordat partir-se l’alcaldia tot i que ERC va ser la força més votada–. També havia de ser el cas de Santa Coloma de Farners, on es va viure un veritable serial el dia de la constitució dels ajuntaments. El dia abans JxCat (5 regidors) havia anunciat un pacte amb el PSC (2) i Independents de la Selva (2) per desbancar ERC (6), però les sonores protestes del públic i la proposta in extremis dels republicans a JxCat per repartir-se el govern arran –van explicar– d’una trucada del president Quim Torra van fer que el ple s’acabés suspenent. Després d’una tarda intensa de converses, deu hores després es va reprendre amb l’acord tancat entre els sobiranistes.

Pel que fa a les victòries més clares d’ERC, destaca la històrica majoria absoluta de Palamós (10 de 17 edils). Els republicans també van tenir majoria absoluta a la Bisbal i van guanyar per primer cop a Salt i Blanes. En el cas de Blanes es va arribar a anunciar un pacte entre el PSC i Blanes en Comú per partir-se l’alcaldia, però els calia el suport de Cs i, com que no hi va ser, el republicà Àngel Canosa va ser l’alcalde. Ara governa amb Blanes en Comú. Un altre canvi destacat de color és a Calonge, on Miquel Bell-lloch (ERC) va guanyar l’històric Jordi Soler (JxCat) i va acabar governant amb un tripartit (amb Avancem i Republicans) i el suport de la CUP.

Els resultats de les municipals van comportar canvis també en els ens supramunicipals, que van estar marcats també per la manca d’entesa de JxCat i ERC. La protesta més sonora va ser a la Selva, on Salvador Balliu (JxCat) va ser reelegit president amb el suport del PSC i IdS. Els postconvergents van repetir pacte amb el PSC, a més, a l’Alt Empordà i van aliar-se amb socialistes i UPMcat al Baix Empordà per superar ERC, que era qui tenia més consellers. ERC, pel seu cantó, va preferir pactes amb grups independents que no pas amb JxCat tant al Baix Empordà com al Pla de l’Estany. L’excepció va ser al Consell del Gironès, on sí que va ser possible l’entesa entre els dos grans partits sobiranistes. També ho va ser per primer cop a la Diputació, on Miquel Noguer (JxCat) torna a ser president, però ara amb una àmplia majoria governamental (20 de 27) gràcies a l’acord de JxCat (11) i ERC (9).

4
eleccions
hi ha hagut durant l’any 2019. El 28 d’abril hi va haver eleccions espanyoles. El 26 de maig hi va haver alhora eleccions municipals i eleccions europees. I el 10 de novembre hi va tornar a haver eleccions espanyoles a causa de la incapacitat per triar president.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tot a punt per al multitudinari acte de rebuda als exiliats

barcelona

Més pressió per a la mesa de diàleg entre governs

madrid

Deportats tres diputats que anaven al Sàhara

barcelona

SCC tallarà els túnels de Vallvidrera els divendres

barcelona

L’afer de l’assessor de Cs es cola també a l’eurocambra

barcelona

Què s’hi fa a Madrid?

Girona
CARLES PUIGDEMONT
PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’EXILI

“La lluita a l’exili no sempre ha estat prou valorada”

Barcelona

L’escalada bèl·lica a Síria fa revifar la crisi dels refugiats

damasc

Identifiquen 62 yazidites morts per EI en fosses comunes a l’Iraq

Bagdad