Opinió

opinió

25 anys de la mort de Francesc Manunta i de ‘Tintín’ en alguerès

El 13 de gener va fer 25 anys de la mort del poeta, sacerdot i estudiós de l’Alguer Francesc Manunta (1928-1995). I el 28 de març del 2010 vaig publicar en aquest mateix diari l’article “In memoriam. L’alguerès Francesc Manunta, 15 anys després”. De fet, aquesta efemèride coincideix amb el 25è aniversari de l’edició en alguerès de Tintín al país de l’or negre (Barcelona, 1995). 25 anys després, com hauria valorat Manunta l’actual situació de l’alguerès i de l’activisme cultural de la ciutat catalana de Sardenya?

Poc s’hauria imaginat aquest fundador d’Òmnium Cultural de l’Alguer (1993) i un dels impulsors del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori de l’Alguer (1994) que avui el centre ja no existiria, malgrat la bona feina feta durant anys en formació de mestres i en adaptació de materials didàctics al català de l’Alguer, com el Tintín al país de l’or negre, elaborat per un grup de joves algueresos com a experiència pilot. Poc s’hauria imaginat els efectes del Projecte Palomba d’alfabetització dels alumnes de l’escola primària i secundària obligatòria de l’Alguer a cavall de l’abril de 1999 i el maig del 2010! I hauria gaudit de veure en funcionament La Costura, un projecte d’escola bressol en alguerès, italià i anglès que va poder desplegar bona feina entre els anys 2004 i 2015.

Però davant d’aquests projectes educatius interromputs per causes diverses i en una societat actual en què pocs minyons són catalanoparlants, com demostra l’enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer del 2015, comença a haver-hi una nova alenada de reivindicació lingüística, per mitjà de la llei regional del 3 de juliol del 2018 Disciplina della politica linguistica regionale, que estableix que “la llengua sarda, el català de l’Alguer i el gal·lurès, el sasserès i el [genovès] tabarquí constitueixen part del patrimoni immaterial de la regió, que ha d’adoptar les mesures necessàries per a la seva tutela, reivindicació, promoció i difusió”. Que la Plataforma per la Llengua, a través de la seva delegació algueresa, hagi impulsat la campanya de conscienciació Volem l’escola en alguerès, “la campanya més important que havem mai activat: [...] aqueixa és realment especial per la sua projecció en lo futur” (en paraules d’Irene Coghene, activista cultural algueresa i membre de l’executiva de la Plataforma), és una bona notícia. Perquè es basa en la recollida de signatures per tornar a dur l’alguerès a l’escola, acompanyada de la campanya arreu dels territoris de parla catalana Som 10 milions, som una llengua, amb el lema Sem 10 milions que parlem alguerés, un lema que em recorda Expolangues 2010 amb Le catalan, la langue de 10 millions d’européens, que va desplegar a París l’Institut Ramon Llull el febrer del 2010, amb el català com a llengua convidada al saló d’aprenentatge de llengües.

Som-hi, doncs, tot recordant el llegat de don Francesc Manunta i apel·lant a l’esperit d’aquells joves algueresos que van fer possible el Tintín en alguerès i altres materials didàctics!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junqueras torna a demandar Sassoli a Luxemburg

Brussel·les

Fiscalia retreu a Generalitat els permisos “generalitzats” als presos polítics

Barcelona

La defensa de Llarena acusa Puigdemont de voler “desestabilitzar-lo” i “exportar el conflicte” amb la demanda a Bèlgica

Brussel·les

Capella replica a la fiscalia que el penediment ja no és requisit per atorgar permisos als presos

Barcelona

La cap de protocol d’Economia diu que el 20-S l’ambient al vestíbul va ser “tranquil” tot el dia

San Fernando de Henares

Asens critica que Torra plantegi una “posició de màxims” a la taula de diàleg

Madrid
POLÍTICA

La taula bilateral de diàleg es reunirà dimecres vinent

La taula de diàleg entre governs es reunirà el 26 de febrer

Barcelona

Tarragona exhibeix unitat política per reclamar que les mercaderies passin per l’interior

Tarragona