Un acord ferm de finançament que reverteixi les retallades

Salvador Illa, el nou ministre de Sanitat, ha assumit una cartera escanyolida. En molts sentits. Li han tret les competències en consum, la majoria de les de sanitat les té transferides a les comunitats autònomes i té un greu problema d’infrafinançament i d’esgotament del personal i els recursos de la sanitat pública. Els professionals li reclamen principalment que inverteixi en el sistema estatal de salut fins a assolir nivells propis d’altres estats de la zona euro, fins a arribar a destinar-hi el 7% del PIB el 2023. Actualment, segons el sindicat Metges de Catalunya, Espanya hi inverteix un 6,2% i Catalunya amb prou feines un 3,7%.

En aquest sentit, tant els professionals de la salut com des del Departament de Salut es demana pactar amb el territori un “acord ferm” per a un nou finançament sanitari que reverteixi una vegada per totes les retallades aplicades durant la crisi econòmica i asseguri un sistema sanitari públic sostenible i de qualitat.

A banda, la Generalitat també reclama lleialtat institucional en la presa de decisions de l’executiu central, ja que sovint promou processos assistencials o incorpora medicaments a la cartera de serveis que després s’han d’assumir econòmicament des del territori. Per posar un exemple, el 2014 l’Estat va decidir va incorporar el tractament contra l’hepatitis C i en quatre anys ha tingut un impacte pressupostari de 323 milions d’euros en els comptes de la Generalitat. Darrerament, s’ha fet el mateix amb el tractament de preexposició contra el VIH i els medicaments per deixar de fumar.

Justament, un altre dels temes pendents força rellevants és la inclusió de la salut bucodental en la cartera bàsica de serveis, un punt en què molts països de l’entorn van més avançats. També es reclama que s’impulsi un pla per retenir el talent mèdic i que s’elabori un registre estatal de professionals sanitaris que faciliti la planificació dels recursos humans.

Finalment, també s’espera que es posi fil a l’agulla a les dues grans promeses electorals que es donen pràcticament per fetes. La primera és modificar la normativa vigent per evitar que els col·lectius més vulnerables, com els immigrants, quedin fora de l’accés universal a la sanitat pública. La segona és la regularització de l’eutanàsia, que es perfila com la mesura estel·lar del mandat.