Política

Eduard Ibáñez

President de Justícia i Pau

“Tenim un laïcisme que genera problemes a la llibertat religiosa”

“Certes normes que protegeixen els col·lectius LGTB sovint s’han volgut interpretar per impedir que algunes persones o institucions religioses s’expressin lliurement en aquest terreny”

“Em preocupa un laïcisme que vol arraconar o marginar el fet religiós de l’esfera pública, o que, per exemple, vol treure la religió de l’escola”

Justícia i Pau
Eduard Ibáñez (Barcelona 1969), llicenciat en dret i enfilosofia, està lligat, des del 2002, a Justícia i Pau. Primer, va ser director d’aquesta associació de l’arxidiòcesi de Barcelona i, després, president de l’entitat a tot l’Estat (del 2010 al 2018). Docent a la Facultat de Filosofia de la URL, és president de la Fundació Catalunya Religió i membre del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona.

Eduard Ibáñez acaba de publicar un llibre sobre la llibertat de consciència i religiosa, un dret fonamental “vinculat a la dignitat de la persona” i reconegut en tots els tractats internacionals i en les constitucions dels països democràtics. L’autor, però, sosté que aquests drets són constantment trepitjats, i no només en països on no hi ha democràcia. Diu que també a casa nostra.

Amb el llibre vol denunciar els milers de cristians perseguits per Estat Islàmic o, més recentment, la persecució del nou govern de l’Índia contra musulmans i cristians.
Un dels objectius del llibre era denunciar que encara hi ha molts països on es persegueix les religions. Un altre objectiu era denunciar –posant-hi molta distància– que localment, i estic parlant de Catalunya, a molta gent ens preocupa que hi ha un laïcisme que genera problemes per la llibertat religiosa. Em preocupa un laïcisme que vol arraconar o marginar el fet religiós de l’esfera pública: que vol treure la religió de l’escola, que pretén eliminar la religió dels mitjans de comunicació, que no tolera l’expressió de la religió al carrer... Puc constatar que la llibertat religiosa és un dret poc conegut i, sobretot, mal entès.
Manté que el discurs religiós ha de poder intervenir en l’opinió pública i decisions polítiques.
L’argumentació recolzada en arguments religiosos també ha de tenir el seu espai. Els poders públics han de prendre decisions, primer, d’acord amb els drets humans, segon, amb els criteris constitucionals de cada país i, després, d’acord amb les majories democràtiques. Però això no vol dir que les argumentacions de tipus religiós s’hagin de deixar de banda. Rebutjar un argument perquè té darrere un fonament religiós no és democràtic. Una altra cosa és que aquest raonament i per qüestions de majories democràtiques acabi sent acceptat o no, però censurar-lo d’entrada perquè és religiós –o perquè és ateu, com passa en altres països– no és democràtic.
Manté que a Catalunya i a l’Estat això passa perquè la religió encara té mala premsa.
Exacte. Un argument religiós o plantejat per una institució religiosa ja d’entrada topa amb un prejudici que li resta legitimitat, quan, pel que fa a la legitimitat, hauria de tenir exactament la mateixa que una institució atea. Al nostre país, tenim un prejudici religiós, unes raons històriques molt profundes que tenen a veure amb com s’ha manipulat i s’ha utilitzat políticament el fet cristià religiós, i particularment catòlic. També té a veure amb la secularització que hi ha hagut a Europa els darrers segles. A Catalunya, el prejudici pel fet religiós és molt fort i això vulnera la llibertat religiosa.
...?
La llibertat religiosa, precisament i d’acord amb els tractats internacionals, empara poder manifestar públicament les pròpies creences, compartir-les, celebrar-les, fer-ne “propaganda”... I aquí sembla com si la religió hagués de ser només en la intimitat de la consciència. I no. Que l’Estat sigui laic vol dir que no s’ha d’identificar amb cap opció religiosa, però sí que ha de tenir en compte en les seves polítiques que la societat és multireligiosa.
La religió encara es veu com quelcom endarrerit. També el tema de la pederàstia ha fet mal a la imatge del catolicisme.
Totes les religions, com tot fenomen social, tenen dintre seu episodis i factors patològics, la problemàtica de la pederàstia, per exemple. També hi ha els casos de les sectes, el fonamentalisme, la violència vinculada a lluites religioses... Però això són les patologies del fet religiós! El fet religiós no són les seves patologies. En el fet religiós predomina la gent que, des de les seves conviccions religioses, treballa pel bé comú, pels drets humans, contra la pobresa.
Assegura que “la redacció o algunes interpretacions d’algunes normatives de protecció dels col·lectius LGTB presenten el risc d’introduir restriccions a la llibertat ideològica i religions i la llibertat d’expressió”. Expliqui-ho.
Sí, aquí hi ha una via clara per vulnerar la llibertat religiosa. Tot depèn de com s’interpretin aquests articles. Sé que em poso en terreny delicat, però posaré un exemple: el bisbe de Solsona va fer una reflexió en relació l’homosexualitat [va suggerir que l’homosexualitat pot estar vinculada amb l’absència de la figura paterna en el procés d’educació dels nens i els adolescents] i se li van tirar a sobre i es van considerar aquelles reflexions un atemptat als drets humans i homofòbiques. Aquí és on hi ha l’error. Aquelles declaracions, amb què hi pots estar d’acord o no, s’emparaven en el seu dret a la llibertat d’expressió i a la llibertat religiosa. Una altra cosa és quan en una declaració es fa una incitació directa a la discriminació d’un col·lectiu; això sí que cau fora del terreny de la llibertat religiosa o de la llibertat d’expressió. Però aquelles declaracions no ho eren. Dic que certes normes que protegeixen tots aquests col·lectius sovint s’han volgut interpretar per impedir que algunes persones o institucions religioses s’expressin lliurement en aquest terreny i, fins i tot, estan promovent una certa autocensura, per por a ser denunciats per opinar en aquest àmbit. I això és molt perillós. En aquests temes, s’està fent una interpretació de la legalitat per mi restrictiva de la llibertat religiosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tot a punt per al multitudinari acte de rebuda als exiliats

barcelona

Més pressió per a la mesa de diàleg entre governs

madrid

Deportats tres diputats que anaven al Sàhara

barcelona

SCC tallarà els túnels de Vallvidrera els divendres

barcelona

L’afer de l’assessor de Cs es cola també a l’eurocambra

barcelona

Què s’hi fa a Madrid?

Girona
CARLES PUIGDEMONT
PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’EXILI

“La lluita a l’exili no sempre ha estat prou valorada”

Barcelona

L’escalada bèl·lica a Síria fa revifar la crisi dels refugiats

damasc

Identifiquen 62 yazidites morts per EI en fosses comunes a l’Iraq

Bagdad