Setze atacs amb tret de balí a sobiranistes des de l’any 2017
L’Oficina de Drets registra els atacs per intolerància política des de l’1-O, celebra que hagin disminuït molt però alerta d’una xarxa d’extrema dreta violenta ara latent
L’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCP) de la Generalitat ha comptabilitzat 655 casos documentats i contrastats d’atacs per intolerància política que han rebut a Catalunya en els últims tres anys persones, entitats, partits o institucions. Són atacs provinents de la societat civil i, per tant, no es comptabilitzen aquí les accions violentes de manifestants o cossos policials viscudes en les protestes des del referèndum de l’1-O del 2017.
La majoria han estat actes vandàlics contra entitats i particulars, a més d’intimidacions, insults i amenaces. Les seus dels partits polítics han estat l’objectiu principal dels actes vandàlics però la recentment creada Oficina de Drets va expressar la seva preocupació creixent el 2018 davant l’aparició intimidatòria i nocturna de grups d’extrema dreta, amb organització paramilitar, que van atacar entitats, seus, persones i domicilis particulars. El director de l’oficina, Adam Majó, mostra preocupació per la reaparició potencial d’aquests grups organitzats i ara latents perquè sosté que, si fa dos anys només van actuar de manera “intimidatòria però amb violència continguda, és perquè tenien ordres de fer-ho així”.
Una altra actuació que va portar a la preocupació són els setze trets amb balins d’escopetes d’aire comprimit de què han estat víctimes des del març del 2017 persones o llars particulars que exhibien símbols independentistes. “Disparar és un pas que va més enllà de l’insult”, alerta Majó, que tanmateix hi afegeix que l’últim tret conegut és del maig de l’any passat i no dubta a concloure que darrerament “la violència vinculada a la discrepància política ha disminuït i tots ens n’hem d’alegrar”.
Per aquesta oficina que depèn del Departament de la Vicepresidència aquests episodis són conseqüència de “l’augment de la tensió política” que ha viscut Catalunya els darrers anys pel conflicte polític i, encara que es tracta d’episodis de violència relativament lleu, l’oficina els qualifica en el seu informe anual del 2019 com a “igualment preocupants”. Per exemple, ha pogut registrar 212 atacs a seus de partits polítics tot i que suposa que n’hi ha hagut més.
LA FRASE
Atacs en espais polítics i no en escoles, feines o festes
Dels 212 atacs a seus de partits, la majoria –més d’un centenar– s’han produït en seus del PSC; 47, en seus d’ERC; 11, en seus de Ciutadans; 10, en seus de la CUP, i en menor nombre en seus d’altres. La majoria són pintades, empaperament o arrencades de cartells però també hi ha dotze trencaments de vidres o panys, sis llançaments d’ampolles de vidre o ous i dos incendis. Tot i que alguns atacs a les seus del PSC són d’origen feixista, la majoria són atribuïbles a l’independentisme. Majó atribueix el major nombre d’atacs al PSC respecte de la resta a dues raons: és un partit implantat arreu del territori amb seus a les poblacions majors de 5.000 habitants i al fet que el PSC ha informat l’ODCP de cada atac. D’altres partits, hi afegeix, no s’han posat mai en contacte amb l’ODCP. El fet que els actes d’intolerància política, també els de violència física preocupant, hagin tingut lloc en espais o actes polititzats com ara manifestacions, símbols, institucions o partits, permet a l’ODCP extreure també una conclusió positiva: “En cap cas es podria manifestar que vivim en una societat fracturada, ni tan sols que existeix una crisi de convivència.” Cap dels atacs polítics coneguts s’ha fet en escoles, llocs de treball, festes majors, etc. A aquells que denuncien una Catalunya fracturada, Majó els recorda que en països com ara Irlanda del Nord o el Líban hi ha comunitats que han d’anar a escoles, festes i llocs de treball separats.
