La fiscalia demana al jutge que revoqui el permís a Cuixart per anar a la feina
Al·lega que el líder d’Òmnium no s’ha penedit ni necessita treballar per poder reinserir-se
L’entitat censura a l’acusació l’anhel de “reeducar” ideològicament
La fiscalia provincial de Barcelona ha interposat un recurs al jutjat de vigilància penitenciària en què demana que revoqui el permís concedit a Jordi Cuixart, que li permet sortir durant el dia i entre setmana de la presó per poder anar a treballar i fer tasques de voluntariat. En el seu escrit, el ministeri públic sosté que el president d’Òmnium incompleix els requisits que es demanen per poder aplicar l’article 100.2 del reglament penitenciari, com ha estat el cas, i que, a més, aquest mecanisme no es pot convertir en “un tercer grau encobert” que flexibilitzi la seva situació carcerària.
La tesi inicial de l’acusació és que Cuixart va ser condemnat a 9 anys de presó per un delicte greu, com és el de sedició, i que aquestes penes “han d’identificar-se per la societat i per l’afectat com una sanció efectiva, per mantenir la confiança en l’estat de dret”. Aquest principi dissuasiu, però, és veuria alterat, segons el seu raonament, si el lider d’Òmnium pot sortir de Lledoners de manera regular “amb una gran amplitud horària i sense motius de tractament justificats”. Arribats fins aquí, l’escrit també insisteix que Cuixart “no assumeix el caràcter delictiu dels fets que van ser objecte de condemna” i agrega que, només quan s’admet la responsabilitat del fet comès, el risc de reincidir “s’allunya de manera rotunda”.
Respecte a l’ús de la figura de l’article 100.2, el fiscal considera que no hi ha motius de pes per aplicar-lo al dirigent independentista, ja que el fet d’anar a la feina no ajudarà a la seva rehabilitació, en tractar-se d’una persona “plenament inserida en la societat”. “L’àrea laboral no és un dèficit que calgui treballar en l’intern”, hi afegeix l’acusació, que tampoc veu adient que el permís se sustenti en les tasques de voluntari que fa en un centre de menors, perquè, segons la seva visió, tampoc necessita fer tractament en aquest àmbit, ja que, per la seva trajectòria, té “totalment integrats els valors de voluntariat i activisme social”.
Davant tots aquests arguments, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va acusar el fiscal d’intentar “reeducar” la ideologia de Cuixart. Igualment, l’entitat també va censurar que un dels arguments centrals de l’acusació sigui el del paper exemplaritzant que, suposadament, té la presó.
Vet generalitzat als llaços grocs
El jutjat contenciós número 6 de Barcelona ha prohibit a l’Ajuntament de la capital catalana lluir, de manera definitiva, el llaç groc a la seva façana amb l’argument que suposa una “discriminació” per als ciutadans que no comparteixen aquest símbol. La sentència, que dona la raó parcialment a la demanda interposada per l’Associació Advocats Catalans per la Constitució, considera “inqüestionable” que el llaç groc és un “símbol partidista” i que, alhora, “s’alinea amb les pretensions d’un grup de ciutadans, amb inevitable exclusió de la resta”, ja que es tracta d’una qüestió en la qual “estan trencats els consensos socials”. A partir d’aquest raonament, rebla la resolució, el consistori s’ha de guiar pel principi de neutralitat.
