Política

ERC proposa que els militars passin a la justícia ordinària

“Militars votants de Vox estan agraïts a ERC”, revela el tinent Luis Gonzalo Segura

Els de Rufián volen que la ministra Robles equipari la justícia en temps de pau de l’Estat espanyol a la d’Alemanya

Juli Busquets, Xosé Fortes i altres noms històrics dels difunts que van crear la Unió Militar Democràtica van ser reivindicats per primera vegada ahir al Congrés i ho va fer un grup independentista i republicà com és ERC perquè no ho havia fet ningú abans. Al costat de Manuel Ruiz Robles –supervivent de la UMD– i del tinent Luis Gonzalo Segura, que a la seva obra El libro negro del ejército español ha destapat desenes de casos de corrupció i d’abusos sexuals tapats per la justícia militar i pels ministres de Defensa d’UCD, del PSOE i del PP, els republicans proposen al Congrés que els delictes dels militars siguin jutjats per la justícia ordinària i propugnen la reforma de la llei de la competència i organització de la justícia militar i també la reforma de la llei del Codi Penal Militar.

A la sala Clara Campoamor del Congrés, des del primer moment va planar la paradoxa que fossin el diputat d’ERC Joan Josep Nuet i el senador d’ERC per Lleida Xavi Castellana els que presentessin una iniciativa per alliberar els militars espanyols ofegats pel silenci i la impunitat de la justícia militar. “He pogut parlar amb militars que tenen una ideologia molt conservadora i he de dir que estan profundament agraïts a ERC. Pot ser xocant, però militars que voten Vox estan agraïts a ERC i alhora profundament decebuts per ser al 2020 i encara viure sota la justícia militar”, va desvelar Luis Gonzalo Segura, membre del col·lectiu de militars republicans Anemoi.

L’anomalia estatal és que la justícia militar es reserva el poder sobre els uniformats i això no passa a la UE. “A Alemanya fa 70 anys que van limitar la justícia militar estrictament a situacions de guerra, i a França fa 40 anys”, denuncia el senador Castellana. Abans que la ministra de Defensa, Margarita Robles, comparegui dijous al Congrés per exposar els seus plans, ERC hi apel·la perquè equipari la justícia en temps de pau a l’Estat espanyol a la d’Alemanya o a la de França, la qual cosa suposaria haver de modificar dues lleis orgàniques.

Delinqüents amb plaça

Per explicar l’aberració del Codi Penal Militar, el tinent Luis Gonzalo Segura –expulsat precisament per haver despullat la corrupció i l’abús– cita com a exemple el cas del capità Juan Miguel Camarón Aparicio, condemnat per haver abusat sexualment de 28 dones aspirants a soldat de les quals era l’instructor. “Hi ha desenes de militars que són delinqüents, que han estat condemnats per delictes i que continuen a les forces armades com si no hagués passat res. El dia que el capità condemnat per 28 agressions sexuals entrava a la presó va ser condecorat”, denuncia l’autor d’El libro negro del ejército español i En la guarida de la bestia. “Una de cada tres dones deixa l’exèrcit i no sabem per què”, avisa Segura sobre el forat negre de la justícia castrense estatal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra reuneix la taula de partits i entitats independentistes al Palau de la Generalitat

barcelona

Tres mossos asseguren que l’1-O es van reforçar les plantilles de les comissaries de Barcelona

madrid

Casado exigeix a Sánchez renunciar a la taula de diàleg

Madrid

El govern espanyol lamenta que el PP continuï instal·lat en “la seva estratègia de bloqueig”

Madrid

El govern espanyol inverteix 5,75 milions per reparar danys del Gloria a la costa catalana

barcelona

ERC exigeix convocar “ja” la taula de negociació entre governs

Barcelona

El Tribunal de Comptes accepta que les fiances abonades al Suprem i al 13 serveixin per pagar la que reclama per l’1-O

barcelona

La justícia belga deixa en suspens la tercera euroordre contra Puigdemont i Comín

Brussel·les

Dolors Bassa surt de la presó de Puig de les Basses per tenir cura d’un familiar d’edat avançada

Figueres