Política

HUGO MICHERON

EXPERT EN GIHADISME

“Alguns veuen en EI la versió beta del gihadisme”

“L’empremta ideològica d’Estat Islàmic no havia estat mai tan gran a Europa”

“Els fonamentalistes islàmics no consideren la presó com un compàs d’espera, sinó com un espai de reclutament i una etapa més en la seva carrera”

“Els membres d’EI que s’han quedat a Síria són els més fanàtics, els més difícils de desradicalitzar”

SOBRE EL TERRENY
Hugo Micheron és investigador de la càtedra Pròxim Orient de l’École Normale Supérieure, a París. Ha realitzat un dels estudis més exhaustius sobre el gihadisme a França després d’haver investigat a Síria i a les presons franceses, on va entrevistar-se amb una vuitantena d’homes i dones acusats de terrorisme.
Tot i que els dominis territorials d’EI pràcticament han desaparegut, la seva ideologia perdura

L’expert en gihadisme Hugo Micheron, 31 anys, va publicar a principis de gener Le jihadisme français. Quartiers, Syrie, prisons, un dels llibres que han suscitat més debat a França en les primeres setmanes del 2020. Analitza per a El Punt Avui la situació actual del terrorisme islamista, cinc anys després de l’inici de l’onada d’atemptats que va commocionar Europa.

L’atac contra la redacció de ‘Charlie Hebdo’, el gener del 2015, va marcar l’inici d’una nova onada d’atemptats a Europa. Cinc anys després, en quina situació es troba actualment el gihadisme?
Mentre que fa cinc anys Estat Islàmic (EI) era en el seu moment de més apogeu, ara viu un moment de descomposició, en l’etapa post-Daesh. El territori del pseudocalifat ha estat destruït, i només en queden alguns fragments que intenten reconstituir-se. Tot i que els dominis territorials d’EI pràcticament han desaparegut, la seva ideologia perdura. La seva empremta ideològica no havia estat mai tan gran a Europa. Ara mateix, a França hi ha uns 500 gihadistes empresonats. Molts d’ells consideren que Estat Islàmic només ha estat la versió beta del model gihadista que anhelen.
En què consistirà aquesta nova etapa en què el terrorisme fonamentalista islàmic intentarà reconstituir-se a Europa?
No crec que la seva nova estratègia consisteixi en la multiplicació d’atemptats espectaculars. Hi continuarà havent atacs menors, però sense causar tants morts com en els atemptats de París, Niça o Barcelona. La gran obsessió dels gihadistes és la relació de forces amb els aparells de seguretat estatals i ara apostaran per reorganitzar-se i intentar ser més nombrosos. A mitjan gener va produir-se l’alliberament del primer gihadista francès que havia estat detingut i condemnat després del seu retorn del Pròxim Orient. Durant els pròxims anys, es produiran centenars de casos com aquest. Molts d’aquells que estan entre reixes ja pensen en el moment en què sortiran de la presó. Aleshores, intentaran tornar a implantar-se en aquells barris amb una forta presència del salafisme. Pretenen reconstruir aquells enclavaments socioreligiosos on es van reclutar la major part dels francesos que van marxar a Síria i l’Iraq per unir-se a les files d’Estat Islàmic.
Quin rol tenen les presons en el projecte gihadista?
Les presons no són un espai aïllat de les dinàmiques de la resta de la societat. Durant les últimes dècades, la presència del salafisme no ha deixat de créixer als centres penitenciaris francesos. L’altre aspecte perillós és que, quan tornen de Síria, aquells integrants francesos d’EI solen ser empresonats a la regió parisenca. En aquelles mateixes presons on hi ha una gran presència de joves de la banlieue [perifèria], un públic que els gihadistes volen seduir. De fet, els fonamentalistes islàmics no consideren la presó com un temps mort, sinó com un espai de reclutament i una etapa més en la seva carrera.
Al voltant d’uns 400 francesos vinculats a EI estan retinguts al Kurdistan sirià. El seu retorn pot resultar una amenaça? Com s’ha de gestionar aquesta situació?
La majoria d’aquells gihadistes europeus que s’han quedat a Síria són els més fanàtics, els més difícils de desradicalitzar. Si gestionar la presència d’un gihadista entre reixes ja comporta una gran dificultat, afrontar el retorn d’un centenar és tot un repte. Durant la primera dècada del segle XXI, només hi havia una desena de fonamentalistes islàmics empresonats a França. En l’última, aquesta xifra s’ha multiplicat per 50. Davant del replegament dels EUA al nord de Síria, existeix el risc que el règim d’Al-Assad assoleixi el control d’aquests terroristes occidentals. Això comportaria que Damasc disposés d’un mecanisme de xantatge cap als governs europeus. És una situació molt complexa, no hi ha una solució ideal.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

El republicà Roger Corominas, nou batlle de Roda de Ter

“Al Parlament també hi ha massa castellà”

barcelona

Torra condiciona la segona reunió de la taula a parlar de la data d’un referèndum

Barcelona

Puigdemont accelera per quedar-se JxCat, i la Crida camina cap a la dissolució

Barcelona
Estats Units

López Obrador visita Trump entre les crítiques dels mexicans

Sánchez sosté el tallafocs per intentar salvar Felip VI

MADRID

La fiscalia barcelonina ignora la del Suprem

barcelona

L’oposició carrega contra el govern per la gestió a Lleida

Barcelona

Merkel apressa els socis europeus a cedir per pactar la recuperació

Brussel·les