Victòria incompleta
Netanyahu salva la legitimitat política amb un triomf contra la premsa, l’esquerra i els seus problemes amb la justícia
El bloc de dretes no obté majoria i només un moviment estrany podria evitar noves eleccions
Les eleccions de dilluns eren un plebiscit sobre la figura de Benjamin Netanyahu i l’electorat ha salvat la seva legitimitat política. A priori, els resultats no permeten la formació de cap govern, però Netanyahu els ha definit com “la victòria més gran” de la seva vida, conscient que són un cop d’efecte enmig d’una situació judicial complicada.
Els 36 escons obtinguts pel Likud donen la victòria electoral a Netanyahu per sobre dels 32 de Benny Gantz i el seu grup Blau i Blanc. Però el suport que els partits ultraconservadors i ultraortodoxos ofereixen al primer ministre en funcions no és suficient per assolir els 61 escons que formen majoria, ja que els en falten dos. Només un moviment estrany podria trencar el bloqueig: algun membre de Blau i Blanc podria sorprendre donant suport a la candidatura de Netanyahu, i encara caldrà veure què decideix el grup Israel Casa Nostra. El seu líder, l’ultranacionalista Avigdor Lieberman, ha assegurat que no hi haurà nous comicis si depèn del seu partit, que es reunirà demà per valorar a quina candidatura fa costat, però unes quartes eleccions són l’escenari més probable: Lieberman no vol Netanyahu de primer ministre, i un govern liderat per Gantz que aglutini la coalició àrab i Israel Casa Nostra sembla impossible ara com ara.
La victòria de Netanyahu eclipsa el rebuig de la meitat de l’electorat envers el bloc “pro-Bibi”, possiblement cansats per la seva perpetuació en el poder, el seu tarannà autoritari i els seus problemes amb la justícia. Hi ha altres derrotes: els partits sionistes d’esquerres mantenen la davallada i, després d’haver obtingut 56 escons el 1992, a l’avantsala dels Acords d’Oslo, el Partit Laborista i Meretz n’aconsegueixen 7 malgrat concórrer units. Els àrabs, més enllà d’uns meritoris 15 escons, veuen com tots els líders jueus amb possibilitats de governar Israel defensen la submissió dels palestins.
Segons Ayman Odeh, líder de la coalició àrab Llista Conjunta, el “racisme contra els palestins” ha condemnat Gantz: “Els partits israelians de centreesquerra fracassaran mentre repeteixin les fórmules de la dreta.” La crítica fa referència al gir cap a la dreta que Blau i Blanc ha fet durant aquesta campanya, en què ha donat suport a l’Acord de Pau de Donald Trump i a la destrucció del poblat palestí Khan al-Ahmar, i ha esborrat així qualsevol matís entre les intencions colonialistes dels partits israelians de dretes i les dels suposadament moderats.
Netanyahu ha superat els seus problemes judicials, tot i tenir bona part de la premsa nacional en contra i les veus que advertien del risc que el seu rol suposa per a la democràcia israeliana. Ha establert un relat que li funciona, segons el qual l’aliança entre l’esquerra jueva i els partits àrabs és una amenaça que podria treure del poder la seva persona, garant de l’essència d’Israel com a estat jueu.
La campanya que va fer al desembre en les primàries del Likud podria haver estat clau en aquesta victòria: Netanyahu va haver de reconnectar amb votants del partit en diversos municipis després d’haver relegat la seva comunicació política a les xarxes socials. La retirada de la petició d’immunitat de la Knesset també hi hauria influït, ja que va contribuir a apartar els seus temes judicials dels titulars i a desarmar el principal argument electoral de Gantz mentre la crisi del coronavirus captava l’atenció mediàtica.
LES FRASES
LES XIFRES
Suport a la política del Likud
El lideratge del Likud en la política israeliana s’explica, en part, per l’important suport que té entre la comunitat israelita mizrahim, els jueus descendents de jueus del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient. Després que les autoritats que dirigien l’estat d’Israel durant les seves primeres dècades d’existència beneficiessin els interessos dels jueus descendents d’Europa per damunt dels altres, molts jueus mizrahim han trobat solució a les seves demandes en les polítiques del Likud, que va guanyar les primeres eleccions el 1977. El partit s’ha assegurat el suport de bona part de la comunitat impulsant mesures que els han donat resposta habitacional i laboral als assentaments il·legals a Cisjordània i a l’exèrcit, respectivament. Així, s’ha aconseguit que conceptes associats al nacionalisme o a la discriminació dels palestins fossin motiu de suport entre els jueus mizrahim, alguns dels quals amb feina en posicions del règim o al partit. En un discurs el 2002 davant el Likud, l’exministra d’Educació Limor Livnat va preguntar de manera irònica si donaven suport al partit “perquè els repartissin llocs de treball”. Ella esperava una reacció negativa, però els oients van respondre que sí.
