Política

L’última resistència

Els talls diaris de trànsit a la Meridiana de Barcelona s’afermen com l’últim vestigi icònic que queda actiu de les protestes contra la sentència del Suprem

Partits i institucions com ara l’Ajuntament de la capital multipliquen la pressió a Interior perquè prohibeixi la protesta

La mobilització ja s’ha començat a replicar en altres punts del país

“Aquí continuarem fins que tinguem República” és la resposta als que clamen que es posi fi a les concentracions

El de dilluns al vespre va ser un vent especialment impertinent. Agitat i fred, va provocar que, per un dia, Barcelona recuperés l’hivern que aquest any no ha tingut. I, malgrat això, ells eren allà. Una nit més. Per 141a jornada consecutiva, poc menys d’un centenar de membres de Meridiana Resisteix van tallar, puntualment, a les 20 hores, el trànsit en aquesta artèria viària de la capital per reclamar, entre altres coses, la llibertat dels presos independentistes. Amb el Tsunami Democràtic engolit per les circumstàncies i la conjuntura, aquest col·lectiu és l’última trinxera que queda dempeus de l’onada de protestes que es va generar arran de la sentència del Suprem. Ells, però, continuen tossudament alçats com pregona la consigna, malgrat que en les últimes setmanes s’han incrementat les veus d’entitats i partits polítics o institucions que apel·len a posar fi a la protesta. Ells, però, ni ho tenen en compte. “Aquí continuarem fins que tinguem la República o els presos polítics surtin de la presó”, proclama la Glòria, una de les manifestants, pancarta en mà.

El volum de les concentracions varia en funció del dia –els dilluns, per exemple, sol ser més fluixa–, però acostuma a bascular entre les 100 i 150 persones. “Hi ha un nucli estable que hi som sempre, i entre nosaltres hem acabat fent colla”, exposa la Glòria. Els talls no duren més de dues hores, i per passar l’estona s’hi fan activitats més o menys improvisades, com ara concerts o xerrades, i també s’aprofita per vendre material que es destina a engreixar la caixa de solidaritat. El fet que les convocatòries s’hagin convertit en permanents ha obligat la Guàrdia Urbana a mobilitzar un dispositiu diari, format per una vintena d’agents, per desviar el trànsit a la zona. De fet, els agents fins i tot activen el dispositiu abans que, formalment, els concentrats es despleguin pels quatre carrils de la calçada de l’avinguda –a la confluència de Fabra i Puig– per escenificar el tall, una mesura preventiva que evita possibles topades amb conductors, perquè alguna n’hi ha hagut. La que més va fer parlar va ser un intent d’atropellament als manifestants el 24 de febrer passat, i que va acabar amb un detingut. La protesta també ha hagut de torejar amb manifestacions de rèplica, alguna amb un deix ultra més que evident, que també ha fet necessària la presència policial. Tot plegat sustenta un relat d’alteració de l’ordre públic que és un dels arguments, no pas l’únic, que branda l’Ajuntament de Barcelona, i més específicament la tinència d’alcaldia de Seguretat, per apressar el Departament d’Interior a no permetre més talls. Prenent com a base fins a quatre informe redactats per la Guàrdia Urbana, també s’aconsella vetar-los, o si més no canviar-los de lloc, per l’impacte que tenen sobre la circulació en un eix viari clau d’entrada, i sortida, a Barcelona. Uns 4.000 vehicles, segons els càlculs oficials, s’hi veuen afectats cada dia, als quals cal sumar nou línies d’autobús que veuen alterat el seu recorregut. Els manifestants, però, relativitzen aquestes possibles molèsties recalcant que hi ha alternatives de pas –els carrers per on es fan els desviaments– per a qui hagi de transitar per la zona. Tota aquesta bateria de raonaments, més els estrictament ideològics, també són la base perquè partits com ara el PSC, el PP o Cs hagin demanat el cessament de les accions de Meridiana Resisteix. Societat Civil Catalana ha anat més lluny i ha anunciat que cada divendres –el primer serà demà a les 18,30 h– tallarà els túnels de Vallvidrera com a rèplica. En tots els casos, la pressió té com a destinatari Interior, que a partir del 18 de març haurà de decidir si continua autoritzant, o no, la protesta.

En espera, doncs, d’un veredicte sobre el seu futur, aquesta mobilització continua creant un efecte mimètic en els col·lectius independentistes del territori que enarboren la bandera de la resistència. D’aquesta manera, a Girona també es fan talls de dilluns a diumenge des del desembre, i a Llinars (dijous), Vic (dimecres), Sabadell (dijous), Tarragona (dijous) o Lleida (també dijous), a més d’altres punts de Barcelona, com ara Sants, les Corts o el carrer Marina.

4.000
vehicles
dels gairebé 57.000 que cada dia circulen per la Meridiana es veuen afectats per la mobilització independentista, segons les estimacions que fa la Guàrdia Urbana.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

França aprova una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona