Igualtat o Feminisme
Figueres i Olot són dos dels ajuntaments que en el mandat 2019-2023 han posat en marxa regidories de Feminisme i Igualtat
Neguen que sigui política d’aparador sinó per incloure la perspectiva de gènere
El nom de la regidoria diu molt de les polítiques que vols fer
La creació d’una regidoria específica d’Igualtat o Feminisme ha estat una de les novetats dels cartipassos municipals en els ajuntaments sorgits de les eleccions del 28-M de l’any passat. Entre aquestes poblacions que han estrenat regidoria hi ha capitals de comarca com Figueres, a l’Alt Empordà – s’ha declarat ciutat feminista – i Olot, a la Garrotxa. “No és una declaració buida de contingut, ni un símbol més. El país ja en té prou, i ha de passar del simbolisme a l’acció”, recalca l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó (ERC), que governa amb Guanyem, Canviem i el PSC.
Figueres va crear la regidoria de Drets Civils i Feminisme, que porta directament l’alcaldessa. “Hi havia gent que ens deia que era un nom massa radical, però la igualtat entre homes i dones no està assolida, i per tant fins que no l’assolim hem de parlar de feminisme”, argumenta Lladó. A l’Ajuntament d’Olot, en canvi, s’ha optat per la regidoria d’Igualtat de Gènere, amb l’objectiu de fomentar la igualtat en els principals àmbits i es fa prevenció de la violència masclista. “És per combatre les desigualtats en qualsevol àmbit”, defensa la regidora d’Olot Imma Muñoz (Junts). “El nom de les regidories diuen molt també de les polítiques que vols dur a terme”, explica Anna Viñas (CUP-AL), regidora de Drets Socials i Feminismes de Llagostera, on governa amb ERC. Recorda que no és el mateix l’àrea de Drets Socials o de Serveis Socials. Llagostera es va declarar municipi feminista en el ple del gener. “Vol dir que no ens mourem només per la simbologia, sinó que ens comprometem com a equip de govern a redactar un pla d’igualtat que s’implementi i que a les empreses que tenim contractades hi hagi paritat i no la bretxa salarial”, assenyala la regidora Anna Viñas, a més de recordar que hi ha acció en aquestes declaracions i regidories, i no es tracta de política d’aparador en l’actual boom feminista: “En molts ajuntaments les polítiques feministes són el 8-M amb els polítics fent-se la foto.”
Punts liles
La regidora d’Igualtat de Tossa de Mar, Eva Barnés (Junts) –hi governa un tripartit amb Endavant i ERC–, destaca que és una regidoria “transversal” i que totes les polítiques dutes a terme han d’incloure la perspectiva de gènere: “A l’hora de fer una ordenança municipal o un projecte urbanístic s’hi ha d’aplicar”, remarca. Entre altres accions, Barnés assenyala els punts liles a les festes, una iniciativa que també han posat en marxa a Olot en les Festes del Tura. L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, exemplifica la incorporació de la perspectiva de gènere en els pressupostos amb una partida de 350.000 euros per eliminar els punts foscos de la ciutat. “Hi hem d’involucrar els homes; ho hem de fer des del feminisme integrador”, insisteix Barnés.
Fina Surina, coordinadora territorial de l’Institut Català de les Dones a les comarques gironines, assenyala que l’important és la qüestió conceptual. “Més enllà de com ho anomenem, l’important és com entenem les diferents qüestions que afecten les dones.” Surina recorda que “tot i que el món ha canviat, la igualtat real no és efectiva i ens trobem amb molts desequilibris”. “La solució és el feminisme, i per avançar hi hem de ser tots”, rebla Surina. Destaca també la feina que han fet les entitats socials des de fa anys per treballar pels drets de les dones i aconseguint situar el feminisme en l’agenda política.
“Feminisme és motor de canvi per assolir la igualtat”
El feminisme és motor de canvi”, assenyala Agnès Lladó. També recalca que cal emprendre polítiques actives per evitar la pobresa que té “cara de dona”: “És la gran lluita de les dones, que la condició de poder ser mare ens acabi penalitzant en els àmbits professional i laboral amb una futura pensió.” Reivindica el terme “feminisme” com a títol de la regidoria per “precisament fer veure que no som iguals, ja que és el moviment que vol arribar a la igualtat”, però entès des d’una visió àmplia amb voluntat de treballar per tothom.
“Teníem clar que volíem reivindicar la lluita”
Hi havia hagut regidoria d’Igualtat durant els governs convergents a Llagostera. “Havíem de fer un pas més”, remarca la regidora de Drets Socials i Feminismes, Anna Viñas, destacant que el nom de la regidoria s’havia de dir Feminismes i incloent també les polítiques LGTBI. “Era una manera de reivindicar la lluita, la dels moviments feministes, i la simbologia”, assenyala Viñas. Des que es va posar en marxa, s’han reactivitat la taula de dones, un espai de participació que, explica, “és intergeneracional i intercultural”.
“lgualtat per visibilitzar les diferències i integrar-les”
Llevadora de 63 anys, es va presentar a la llista de Junts com a independent: “El condicionant era poder posar en marxa la regidoria d’Igualtat, no regidoria de la dona.” Defensa la regidoria d’Igualtat perquè “ha de servir per visibilitzar les diferències i integrar-les”. Argumenta que “només podem ser iguals quan es visibilitzin les diferències que seguirem tenint perquè som dones; no volem ser com els homes”, rebla. Assenyala que la societat “ha d’integrar les diferències per fer-nos iguals i caminar plegats”.
“Igualtat per combatre totes les desigualtats”
Encara lluny de la igualtat real, explica que des de l’àmbit municipal s’han de desenvolupar plans de polítiques d’igualtat i de sensibilització a la ciutadania, a més de promoure accions formatives i pedagògiques coincidint amb dates com el 8 de març. Entre aquestes polítiques destaca la de “procurar que les empreses tinguin els seus plans d’igualtat”. La regidoria és de nova creació aquest mandat i van optar per “Igualtat de Gènere” perquè “s’ataquen les desigualtats en qualsevol dels àmbits”.
