Política

Israel

Desigualtats socials

Desemparats per ‘Bibi’

El “millor Israel de la història” de què es vanta Netanyahu tindria un de cada quatre israelians sota el llindar de la pobresa

L’habitatge s’ha encarit com en cap altre estat d’Occident, fins a un 130%, durant el seu govern

Benjamin Netanyahu ha aconseguit mobilitzar el votant tradicional del partit conservador Likud en aquestes últimes eleccions, dilluns passat. I ho ha fet pocs dies abans que un tribunal iniciï una triple investigació per tres casos de corrupció en contra seu. El primer ministre en funcions ha guanyat les eleccions sense aconseguir la majoria parlamentària i encara no se sap si podrà formar govern, però la seva agressiva campanya durant les darreres setmanes ha aconseguit arraconar alguns dels draps bruts de l’Israel que dirigeix.

En una cursa electoral en què el líder del Likud ha fet fins a quatre actes polítics en un sol dia, Bibi ha defensat la seva gestió al capdavant del país i ha repetit que “Israel viu la millor dècada de la seva història”. Però hi ha indicadors oficials que no acompanyen la seva percepció: segons dades publicades a finals de desembre per l’Institut de Protecció Nacional d’Israel (NNl), un de cada cinc israelians viu sota el llindar de la pobresa. L’informe, amb dades referents al 2018, conclou que la pobresa afecta gairebé mig milió de famílies i que el problema augmenta més entre les dones que entre els homes. La pobresa infantil s’ha incrementat dos punts respecte a l’any anterior, un apartat en què només Turquia assoleix un registre pitjor que Israel entre els estats de l’OCDE.

Latet, una organització israeliana independent, assenyala que la pobresa és un problema més greu del que mostren les xifres públiques. Segons els seus càlculs, publicats el desembre passat, són 2,3 milions els israelians que viuen sota el llindar de la pobresa, una condició que afecta el 25% de la població i mig milió de persones més que les dades del govern. A diferència dels càlculs de l’NNI, que només consideren el nivell d’ingressos, Latet estableix indicadors a partir de les mancances de les llars amb relació a l’habitatge, l’educació, la sanitat i l’alimentació. L’entitat fa sis anys que impulsa aquests estudis i els resultats no han variat gaire, però Gilles Darmon, cap de l’organització, adverteix dels obstacles que observen a l’hora de revertir la situació. Fa anys que els governs no prioritzen la lluita contra la pobresa: “Han abandonat una quarta part d’Israel”, assegura Darmon. La inestabilitat governamental complica la situació: “La paràlisi del Parlament, la contínua campanya electoral i un govern en funcions que no pot governar ens han fet perdre un any en la lluita contra la pobresa”, diu. I hi afegeix: “A diferència de la política, les vides de la gent no s’aturen.”

L’Israel que Netanyahu lidera ininterrompudament des de fa onze anys ha registrat un increment en els preus de l’habitatge superior a qualsevol altra societat occidental. Comprar un habitatge, que no té cap alternativa al mercat privat, s’ha encarit un 130% des del 2008, i només uns pocs poden fer-ho als principals nuclis urbans. L’habitatge públic només suposa un 2% del total, i entitats com el Centre Adva exigien ja el 2017 un increment “massiu” del parc públic perquè les famílies joves puguin tenir “un sostre proper a bones escoles i a oportunitats laborals”. Fins que això no passi, el negoci al voltant de l’habitatge continuarà sent un mecanisme que transfereix capital de les classes baixes a les altes, fet que empitjora la desigualtat.

1
milió d’infants
israelians, segons Latet, viuen sota el llindar de la pobresa en un estat que té una població total de 9 milions de persones.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Budó, sobre el tercer grau: “És una bona notícia que no ha de fer oblidar que els presos són víctimes d’una injustícia”

Barcelona

Bel (PDeCAT): “El problema no és Puigdemont, és alguna part del seu entorn”

Barcelona

Cuixart, després de conèixer la proposta de tercer grau: “Vam fer el que havíem de fer”

Barcelona

Les juntes de tractament proposen el tercer grau per als presos polítics

Barcelona

Reunió dels líders de les institucions de la UE i Merkel el 8 de juliol per preparar la negociació del pla econòmic

Brussel·les

La CUP insta el Govern a crear una empresa farmacèutica pública

Barcelona

Els alcaldes de Verges i Celrà no aniran a judici pel tall de l’AVE durant el primer aniversari de l’1-O

Girona
LLUÍS PUIG
EXCONSELLER DEL GOVERN DE LA GENERALITAT, EXILIAT A BÈLGICA

“Les urnes posaran cadascú al seu lloc”

BRUSSEL·LES

30.000 milions de cost de la pandèmia

Barcelona