Quan Ifema és hospital i l’avió xinès era fals

La consciència de la gravetat de ser el niu principal del virus va arribar el dilluns 9 de març i la presidenta madrilenya va inaugurar de manera unilateral les mesures de xoc amb un tancament educatiu total fins al 26 de març. En 48 hores, 1.227.255 alumnes (664.717 de centres públics, 367.471 de concertats i 195. 067 de privats) de 3.650 centres deien adeu a la rutina i descobrien un confinament que ha acabat sent general i sine die. El primer dia amb l’escola tancada, Madrid passava de 21 morts a 31 (dels 49 que hi havia a tot l’Estat) i de 782 infectats a 1.024 (la meitat dels casos estatals). Ahir Madrid registrava 3.865 morts (també 10.827 pacients curats), tot un mirall de com el març ha estès el drama i ha estressat el sistema sanitari públic fins a un límit desconegut. La mateixa Ayuso viu aïllada des del 16 de març en què va donar positiu per coronavirus.

La ferida de la Covid-19 es veu en edificis icònics de la ciutat, començant pel del recinte firal d’Ifema, que ara ha d’acollir l’excedent dels hospitals saturats com ara el de La Paz, el 12 de Octubre o el Gregorio Marañón, que han duplicat la capacitat de les seves UCI. Després que l’UME, l’alcaldia de Madrid, la comunitat i el govern espanyol presentessin el naixement de “l’hospital més gran d’Espanya” i equiparessin la gesta amb la proesa xinesa d’edificar un hospital del no res en deu dies a Wuhan, el pas dels dies despulla les extraordinàries carències amb què treballa el personal sanitari en pavellons freds. Els relats –de sanitaris que oculten la seva identitat per por de represàlies– evidencien des d’un vestuari sanitari que no és un equip de protecció homologat (EPI), fins a pals d’escombra reconvertits en pals per aguantar el sèrum, passant per una distribució dels llits que sovint no respecta ni els dos metres de distància exigits. Aquest és el paisatge que viuen els 400 metges i 400 infermers que han estat reclutats en l’atenció primària, el Servei d’Urgències Mèdiques de Madrid (Summa) i els hospitals locals per atendre els 5.500 llits (500 dels quals per a pacients d’UCI). La precarietat a l’interior d’Ifema contrasta amb les imatges d’efectius militars a les portes que hi desfilen a un ritme marcial.

Un dels primers traumes visuals d’una epidèmia invisible per als madrilenys va ser el d’observar la reconversió del recreatiu Palacio de Hielo (al barri d’Hortaleza) en un dipòsit de cadàvers. La prosa de l’informe de l’àrea de Madrid Salut entregat a Ayuso no podia ser més crua a l’hora d’aconsellar la instal·lació com a idònia pel fet de tenir “el fred necessari per al manteniment dels cadàvers”. L’excepcionalitat de la funció del recinte de 1.800 metres quadrats ha deixat pas a la quotidianitat de veure-hi l’arribada fèretres traslladats per l’UME des dels hospitals, però també des dels pisos particulars i des de les residències d’avis, fins que les funeràries els retiren per a la inhumació o la incineració.

Després del Palacio de Hielo, ara s’habilita com a nou dipòsit la que havia de ser la seu de la ciutat de justícia. El motiu: l’empresa municipal de serveis funeraris ha suspès la recollida de víctimes per falta de material de protecció i els quatre forns crematoris (dos al cementiri de l’Almudena i dos al de Carabanchel) ja funcionen tot el dia.

Com a gran focus de la Covid-19, Madrid és la regió on primer van transcendir els drames ocults de la letalitat a les residències. Després de rebaixar el poder del conseller de Polítiques Socials, Alberto Reyero, que és de Ciutadans, la popular Ayuso va intervenir ahir vuit residències privades i hi va col·locar funcionaris de la conselleria de Sanitat al capdavant. Entre les residències intervingudes hi ha la de Monte Hermoso, dramàticament coneguda pel descobriment el 17 de març de dinou avis morts. El que encara és controvertit és la informació oficial: a Madrid només se sap que des de l’1 de març han mort 1.065 persones en les 475 residències de la regió, sense aclarir quantes són degudes al virus.

Mentre que sobre el terreny ha estat l’alcalde, José Luis Martínez Almeida (PP), el que ha reforçat la seva figura, la presidenta Ayuso manté un rumb erràtic basat en cops d’efecte no concretats. Un dels seus hàbits com a confinada és haver convertit el seu compte de Twitter en un consultori en el qual anima els pacients que li escriuen a adreçar-se a ella pel canal privat per solucionar-los el seu cas. L’ajut té un índex de satisfacció que va des de qui la felicita fins a qui aireja en públic la decepció per la gestió o pel menyspreu, però Ayuso ha passat dels 104.000 seguidors abans de l’estat d’alarma als 184.000 seguidors actuals. El cop d’efecte més polèmic fins ara, però, és el solemne anunci de l’imminent aterratge a Madrid de dos avions procedents de la Xina carregats amb material sanitari per als madrilenys. Els avions havien d’aterrar a Madrid el 24 de març, segons el pla de vol d’Ayuso, però avui és 2 d’abril i no han aparegut. Fonts de la comunitat de Madrid admeten que han pagat 23,8 milions per una operació que l’oposició qüestiona com un flagrant engany, tot i que l’entorn d’Ayuso creu que pot arribar un avió a finals d’aquesta setmana. “Cada matí has de començar de zero i portar els diners a sobre”, ha esgrimit Ayuso. “És un mercat persa”, denuncia el conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Ecudero.

A les vuit del vespre, l’ovació espontània nascuda als balcons ha acabat derivant als barris que són feus electorals del PP, de Vox i de Ciutadans en un esclat patriòtic. En barris del nord de la ciutat com ara Sanchinarro o Las Tablas, però també en barris tradicionals com ara el de Salamanca, un protocol no escrit dicta que l’ovació de les vuit del vespre només és el pròleg obligat a fer escoltar a tot el veïnat l’himne d’Espanya, acompanyat en la llista musical pel Que viva España de Manolo Escobar i el tema Resistiré del Dúo Dinámico. Els estralls de la privatització promocionada pels governs del PP –que monopolitza el poder des del 1995– i sobretot pel d’Esperanza Aguirre (2003-2011) –ella mateixa hospitalitzada pel coronavirus i ja donada d’alta– han emergit davant l’emergència en detalls com ara transformar l’ovació als sanitaris públics en un cant patriòtic o en detalls comercials: dies abans de l’estat d’alarma, el grup HM Hospitals (amb set hospitals a Madrid) gosava fer tests de diagnòstic –la prova tècnica PCR basada en la reacció en cadena de la polimerasa)– si el client pagava 300 euros, encara que fos un cas totalment asimptomàtic. Amb la incògnita del sotrac que deixarà el coronavirus al seu gran focus, l’únic que Ayuso s’atreveix a vaticinar és un nou Madrid ara desconegut. “Ens canviarà completament la vida. Jo crec que d’aquí a nou mesos hi haurà una societat diferent, més nens, potser més separacions, noves empreses...”.