Política

Els EUA valoren tornar a fer proves nuclears per primer cop en 28 anys

L’administració Trump ho hauria analitzat en una reunió la setmana passada, però no es va arribar a cap acord

Els EUA no fan proves d’aquest tipus des del 1992

En plena crisi de la Covid-19, l’administració Trump hauria analitzat la possibilitat de fer proves nuclears per primera vegada des del 1992, segons revela el diari nord-americà The Washington Post. Trump hauria debatut aquesta possibilitat amb alts càrrecs de la seguretat nacional en una reunió a la Casa Blanca el 15 de maig, segons informa el mateix mitjà, que cita un alt funcionari. La reunió, diu el diari nord-americà, va acabar sense cap acord.

El motiu de debatre ara la possibilitat de reprendre aquest tipus de proves després de gairebé tres dècades sense fer-ne serien les acusacions que Rússia i la Xina estan fent assajos nuclears de baix rendiment, tot i que no hi ha proves que això sigui així.

Segons explica l’alt funcionari de l’administració Trump a The Washington Post, l’objectiu de la reactivació seria demostrar a Rússia i la Xina que els EUA poden dur a terme una “prova ràpida” i pressionar així tots dos països per firmar un acord trilateral sobre armes nuclears. Però l’efecte seria el contrari, segons Daryl Kimball, director de l’Associació de Control de Armes consultat pel diari nord-americà. Segons Kimball, el que passaria és que encendria les alarmes en altres governs, que acabarien seguint els EUA. Atès el debat sobre els danys d’aquest tipus de proves, especialment pel que fa al medi ambient, 184 països van signar el tractat de prohibició completa dels assajos nuclears el 1996, un acord que no han ratificat els EUA.

Trump ha retirat el seu país de dos acords sobre control d’armes, l’últim el tractat de Cels Oberts, dijous, un acord multilateral per garantir la transparència pel que fa al control d’armes. La retirada dels EUA debilita encara més la infraestructura creada al final de la guerra freda per controlar l’armament de les dues potències nuclears més grans del món, després que Washington hagués abandonat, el 2019, el Tractat INF amb Moscou sobre míssils de curt i mitjà abast.

Biden desencadena la polèmica

L’aspirant demòcrata a la Casa Blanca, Joe Biden, va provocar una gran polèmica en suggerir que els afroamericans que dubtin entre votar-lo a ell o fer-ho pel president Donald Trump no són negres.

Biden, exvicepresient de Barack Obama entre el 2009 i el 2017, va fer aquest comentari durant una entrevista en el programa de ràdio The Breakfast Club, molt popular entre la comunitat negra i presentat per Charlamagne Tha God. Durant l’entrevista, Charlamagne va qüestionar a Biden que estigui plantejant escollir com a vicepresidenta la senadora Amy Klobuchar quan els votants negres que van “salvar la seva vida política en les primàries” volen una dona afroamericana. Biden no va voler reconèixer que Klobuchar fos una de les seves opcions per a la vicepresidència, però va dir que “hi ha diverses dones negres en consideració”. Tot seguit, però, hi va afegir: “Si tens un problema per decidir si ests amb mi o amb Trump, aleshores no ets negre.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Viñas afirma que ERC no abandona un govern “a les primeres de canvi”

llagostera
Pròxim Orient

Almenys cinc morts en una batuda israeliana a Cisjordània

Barcelona
Política

El jutge obre una línia d’investigació secreta per l’espionatge d’Aragonès amb Pegasus

barcelona
Guerra a europa

L’OTAN es compromet a enviar més defenses aèries a Ucraïna

barcelona
orient mitjà

Els EUA sancionen un activista ultra israelià aliat del ministre Ben Gvir

barcelona
GIRONA

Junts aposta per la “simplificació administrativa” amb una finestreta única

GIRONA
BESCANÓ

La CUP defensa que la central hidroelèctrica de Vilanna passi a ser pública

BESCANÓ
guerra a europa

Almenys nou morts en un atac massiu rus de míssils i drons contra Ucraïna

barcelona
orient mitjà

Un ministre israelià insinua que l’atac a l’Iran ha estat “dèbil”

barcelona