El Japó venç el virus sense confinar ni fer tests massius
S’aixeca l’estat d’emergència
Les botigues no han tancat aquests mesos i els ciutadans s’han pogut moure sense restriccions
El país ha registrat pocs casos de Covid-19 tot i tenir una població força envellida
Un transport públic sobresaturat de gent, la població més envellida del planeta, brots pandèmics en vaixells turístics i unes mesures governamentals laxes. Tot això podria haver estat un caldo de cultiu perfecte per a una catàstrofe humanitària però el Japó ha demostrat, un cop més, la seva capacitat de resiliència.
El país va posar fi ahir a l’estat d’emergència després de set setmanes mantenint els índexs d’infectats i traspassats molt baixos considerant la seva densitat de població i el moviment de persones que hi viuen. Fins i tot a la capital, Tòquio, les taxes de mortalitat han estat inferiors a les de l’any passat per les mateixes dates.
Sense restriccions de moviments als ciutadans, les empreses i els restaurants, i fins i tot les perruqueries, s’han mantingut oberts. Tampoc s’han implementat mesures com ara aplicacions de seguiment, ni el país ha posat en marxa un centre de control de la malaltia. Això sí, les escoles, museus, teatres, parcs i altres atraccions han estat tancats des del febrer i els espectacles esportius com el futbol i el beisbol van ser suspesos. Els combats de sumo, l’esport nacional per excel·lència, van prosseguir a porta tancada.
L’anàlisi del perquè d’aquest èxit insospitat és al centre de totes les converses, tant als programes de televisió com en cercles polítics. “Només mirant el nombre de morts, es pot dir que el Japó ha vençut el virus, però fins i tot els experts no en saben la raó”, assegura Mikihito Tanaka, professor de ciències de la comunicació de la Universitat de Waseda i membre del grup d’assessors governamental. Cap dels experts governamentals ha sabut dir quina de les mesures aplicades ha estat la pedra de toc d’aquest èxit sense precedents i continuen fent recerca.
El Japó va seguir les traces del moviment de la malaltia des que va arribar de la Xina i va actuar en els focus d’infecció de manera local abans que els brots es descontrolessin. Tot i que la Constitució japonesa prohibeix els confinaments a l’estil xinès, a causa dels abusos fets en èpoques precedents, el govern va sol·licitar als ciutadans evitar sortides innecessàries, treballar a casa i evitar les 3C –closed spaces (espais tancats), crowded spaces (espais plens de gent) i close-human contacts (contactes humans propers)–, a més de recomanar l’ús de la mascareta en llocs públics.
Per als japonesos, l’ús de màscares és normal des de fa dècades i l’hàbit d’inclinar-se per saludar i el fet de tenir uns alts estàndards d’higiene personal i treure’s les sabates en entrar a casa també podria explicar, en part, aquest baix índex de contagis.
Els experts també consideren que el baix índex d’obesitat, la seva alimentació –amb productes com ara el natto, que incrementa les defenses del sistema immunitari– i l’estil de vida japonès podrien explicar gran part de l’èxit. Fins i tot hi ha experts que asseguren que la caiguda del nombre de casos de Covid-19 no es deu a les polítiques del govern.
Impacte econòmic
Malgrat que el Japó ha evitat el pitjor de la malaltia, les mesures no han protegit el país de l’impacte econòmic. El país va entrar en recessió en el primer trimestre de l’any i s’espera que el segon trimestre sigui el pitjor des de la Segona Guerra Mundial. Malgrat els ajuts del govern, moltes empreses han tancat i altres han anunciat acomiadaments importants. Les autoritats actuen amb cautela pel temor a una segona onada de casos i es marquen la meta de “començar el repte de crear una nova normalitat”.
El govern dona diners a tothom
Josep SolanoA principis de febrer, el primer ministre japonès, Shinzo Abe, va començar a proposar les primeres mesures econòmiques per ajudar la població i els petits empresaris afectats en primer lloc pel coronavirus, en els àmbits relacionats amb el turisme i el de la indústria de serveis, amb ajuts directes de fins a 500.000 iens (uns 4.300 euros). Però la mesura més popular que va prendre el govern va ser la paga directa de 100.000 iens (uns 900 euros) a cada ciutadà resident al país, al marge de l’origen o nacionalitat. La mateixa mesura, però amb el doble de diners, s’ha ofert als estudiants que cursen estudis superiors i universitaris. Els empresaris que puguin demostrar que s’han vist afectats per la malaltia i hagin facturat menys que en períodes anteriors també poden demanar ajuts. En total, el govern ha previst un pressupost d’uns 221.182 milions d’euros per a petits i mitjans empresaris.
