Política

Orbán, de la recessió a la pandèmia

Es compleixen 10 anys de l’arribada al poder del dirigent ultranacionalista hongarès, que governa sense control parlamentari durant l’emergència sanitària

Els atacs a l’estat de dret i a l’ordre liberal caracteritzen el seu mandat

Després de la cancellera Merkel, és el primer ministre de la UE que fa més anys que ocupa el càrrec

El Parlament hongarès votarà dimarts que ve l’aixecament de l’estat d’emergència implantat per la Covid-19, una situació d’excepcionalitat que ha permès al primer ministre, Viktor Orbán, governar per decret durant un temps indefinit des de l’11 de març. Orbán ha concentrat tot el poder absolut coincidint, aquesta setmana, amb el desè aniversari de la seva arribada al govern, una etapa polèmica marcada pels constants enfrontaments amb la Comissió Europea arran dels atacs sistemàtics a l’estat de dret i altres principis fundacionals de la UE. Després de la cancellera Merkel, és el dirigent en actiu més antic dins la Unió.

Orbán ja havia dirigit el govern del 1998 al 2002, però va ser en les eleccions del 2010, amb Hongria enfonsada en la recessió, quan va inaugurar un mandat ininterromput de deu anys durant el qual ha reforçat l’estructura d’un règim autoritari allunyat de les democràcies liberals de l’entorn europeu. A cavall de la seva “revolució conservadora” –basada en la reivindicació dels valors cristians i una defensa a ultrança de la identitat nacional–, ha perseguit la llibertat d’expressió i ha dinamitat el principi de separació de poders mitjançant el control de la judicatura.

Ha instaurat una “democràcia il·liberal” en què s’ha assetjat periodistes, ONG i opositors incòmodes, com ara el magnat nord-americà d’origen hongarès George Soros, promotor de valors liberals, que ha convertit en la seva autèntica bèstia negra. Des del govern, Orbán va impulsar una activa campanya contra Soros, que va culminar amb la retirada del país de dues institucions insígnia creades pel filantrop jueu, l’Open Society Foundation i la Universitat Centreeuropea, que es va acabar traslladant a Viena.

La deriva autoritària d’Orbán i el seu acostament a Rússia –va criticar les sancions per l’annexió de Crimea (2014)– l’ha portat a constants enfrontaments amb la Comissió Europea, intensificats arran de la crisi migratòria de 2015-2016, quan centenars de milers de persones van arribar fins a l cor del Vell Continent cercant acollida. Aquella crisi humanitària va servir al govern de Budapest per reforçar la seva croada contra la immigració, tancant les portes als refugiats i tractant-los com invasors musulmans que posaven en risc la seguretat, la cohesió social i la identitat de la nació hongaresa. Un discurs explotat a fons durant les eleccions del 2018, en què va resultar reelegit. Tot i les advertències de la UE i la seva censura a la trajectòria autoritària seguida per Budapest, el Partit Popular Europeu no s’ha atrevit a expulsar de les seves files el Fidesz, el partit del primer ministre hongarès, que continua al grup, si bé suspès de manera indefinida.

En un balanç dels seus anys de mandat, el Financial Times assegura que la dècada d’Orbán ha operat una transformació tan profunda de la societat hongaresa –en el sistema polític, econòmic, cultural, etc.– que “podria sobreviure” al mateix primer ministre. “Volen controlar tots els aspectes de la vida hongaresa, i crec que han anat molt lluny”, resumeix Andras Biro-Nagy, director del think tank independent Policy Solutions, amb base a Budapest, citat pel rotatiu britànic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dimiteixen els principals càrrecs del PDeCAT a l’Alt Pirineu al·legant que no tenen “relació” amb la direcció del partit

Sort

Torra demana a Torrent que cessi el secretari general del Parlament per no “obeir” el ple

barcelona

ERC impulsa mocions als ajuntaments catalans perquè retirin els honors a Joan Carles I i reprovin el govern espanyol

barcelona

Marlaska admet que la seguretat del rei emèrit és responsabilitat de l’Estat

Alger

El Parlament suprimeix punts controvertits de les resolucions sobre el rei

Barcelona

La CUP vol un front comú d’ajuntaments i governs autonòmics per “desobeir” el pacte entre el govern espanyol i la FEMP

Barceloona

Alejandro Fernández rebutja una candidatura amb Cs que inclogui el PSC

Barcelona

Iceta rebutja un referèndum sobre la monarquia perquè no hi ha prou consens

Barcelona

Tutorització internacional

Beirut