Política

50 mossos investigats

La indagació interna del cos sobre l’actuació en les protestes per la sentència del procés es tanca amb l’obertura de 34 casos per presumpta mala praxi

L’informe recomana canvis en vuit àmbits de la gestió de l’ordre públic

La meitat dels casos sota sospita ja estan en mans judicials
La tardor del 2019 les mobilitzacions es van multiplicar per quatre al país

Els Mossos d’Esquadra han obert fins a 34 investigacions internes, per possibles actuacions anòmales, en el transcurs dels incomptables dispositius policials que es van arribar a desplegar durant l’onada de protestes que es van encadenar la tardor del 2019 arran de la sentència del Suprem contra els líders independentistes. Aquestes perquisicions afecten una cinquantena d’agents i s’estan dirimint per la via judicial o bé a través de procediments del mateix cos. L’obertura d’aquests expedients és un dels resultats que més criden l’atenció de l’auditoria que la policia catalana ha dut a terme durant cinc mesos per analitzar la seva intervenció en un episodi històric recent que va provocar unes escenes de violència urbana que encara colpeixen.

Per fer aquesta recerca interna, s’han revisat un miler d’hores d’imatges, gravacions d’àudio i material penjat a les xarxes, a més de fer un centenar d’entrevistes. Una feina de cinc mesos que s’ha condensat en un document de tot just trenta pàgines que ahir a la tarda va ser presentat al complex Egara, la seu central que els Mossos tenen a Sabadell, en un acte que va ser presidit pel conseller d’Interior, Miquel Buch, amb la presència del síndic de greuges, Rafael Ribó, entre d’altres, a més de la cúpula policial del cos. Segons va exposar Buch, l’objectiu de l’auditoria no era detectar, només, episodis de possibles males praxis per incoar després el corresponent expedient –“això ja és una cosa que es fa de manera periòdica i regular”, va manifestar el conseller–, sinó fer una lectura, en clau crítica, de les polítiques en matèria d’ordre públic i dels contingents encarregats de dur-les a terme. Tot i aquest propòsit acadèmic de l’encàrrec, i atesa la contundència d’alguns episodis protagonitzats per efectius de la policia catalana que es van poder veure, i viure, aquella tardor del 2019, un dels capítols cabdals de l’estudi era calibrar quantes, i quines, mesures disciplinàries s’han pres després de fer aquesta ingent revisió de material. I és d’aquí que surt aquesta primera dada de les 34 investigacions incoades, una part de les quals, concretament nou, es van iniciar després de requeriments presentats per entitats com Irídia (5) i Amnistia Internacional (4). En aquestes xifres, però, hi ha un matís. I és rellevant. Justament la meitat de tots aquests casos –és a dir, disset– tenen un procés penal paral·lel obert, generalment arran d’una denúncia per lesions per part de l’afectat. I, davant d’això, la decisió d’Interior ha estat deixar en suspens els seus procediments fins que la justícia es pronunciï. Per tant, ara mateix, els Mossos tenen disset carpetes obertes i en curs, de les quals nou han estat traslladades a la Unitat d’Afers Interns dels Mossos, dues ja han estat arxivades i en una s’ha suspès de sou i feina el mosso implicat. La conselleria no va voler explicar ahir, ni tan sols de manera genèrica, què s’imputa als implicats. Només va parlar de “comportaments individuals” que no serien reglamentaris.

Jornades d’excepció

Amb l’apartat disciplinari reduït a tot just uns paràgrafs, el gros de l’auditoria es dedica a esbocinar, essencialment, què va passar a Catalunya en aquelles dates i quina va ser la resposta que hi van donar els Mossos. Per començar, s’hi descriu que el clima de protestes que es va generar entre els dies 14 i 27 d’octubre de l’any passat va ser del tot excepcional. En aquest sentit, les xifres són esclaridores, ja que en aquest període es van comptabilitzar fins a 877 mobilitzacions ciutadanes al conjunt del país, tot i que la meitat es van concentrar a les comarques de Barcelona. Això representa fins a quatre vegades més respecte a les que s’havien registrat fins aleshores. En prop d’un 20% d’aquestes manifestacions, hi va haver aldarulls, “ja sigui amb llançaments o enfrontaments amb la policia o bé amb accions de vandalisme contra l’espai públic o privat”. El percentatge és significament més elevat respecte a les protestes en què, en altres contextos, acostuma a anar el carro pel pedregar –tot just un 10% del total–. L’escenari, doncs, va ser d’una gran adversitat per a les unitats desplegades, fins al punt que en l’acte d’ahir al complex Egara van ser diverses les intervencions en què es va admetre, de manera més o menys tàcita, que es van veure desbordats per la fúria que tenien al davant. Pel comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, el plantejament policial que es va fer aquells dies va ser “tolerant i permissiu”, ja que es van permetre les protestes, tenint clar, però, que hi havia “línies vermelles” –l’aeroport, la delegació del govern espanyol, conselleria d’Interior i Via Laietana– que calia protegir.

En aquest context, i amb la dinàmica de canvis que hi ha hagut en els últims anys en les mobilitzacions de carrer a Catalunya, l’informe intern fa un conjunt de recomanacions per donar un tomb a les polítiques públiques en matèria d’ordre públic. Concretament, són vuit propostes. La primera és que cal millorar la coordinació entre l’àrea de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos, els antidisturbis del cos, i les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO), que solen actuar com a reforç tant en aquest àmbit com en seguretat ciutadana. La distribució d’aquests contingents pel territori –la Brimo té la seu a Sabadell– és una de les qüestions que caldria revisar, segons l’auditoria.

Una de les lliçons que es poden extreure dels incidents del 2019 és que els esvalotadors van buscar l’enfrontament directe amb la policia, i que els agents no disposaven, més enllà de la porra, d’“elements més adequats per mantenir la distància amb els manifestants”. En aquesta tessitura, la segona proposta és “afavorir la recerca de noves eines, estratègies i tècniques operatives” per fer les intervencions, sabent, però, que l’ús d’elements com ara les pilotes de goma està prohibit pel Parlament. I, sobre això, no hi ha el més mínim debat.

Millorar la formació dels comandaments i repensar l’organització dels centres de coordinació des d’on es pensen i es dirigeixen els dispositius és un altre dels reptes que es plantegen, juntament amb la necessitat de potenciar la resolució de conflictes potencials a través de la mediació. Sobre això, però, la mateixa auditoria reconeix que, en el cas de les protestes postsentència, va ser més que dificultós, ja que no s’hi van poder identificar interlocutors amb qui poder negociar.

En crisis com aquesta, però, no tot es redueix a enviar antiavalots, i el sisè consell que es formula és que, en situacions d’emergència, cal que hi hagi un pla de coordinació amb la resta de serveis que hi prendran part, com ara els sanitaris, per exemple. En clau més interna dels Mossos, també es demana un nou pla formatiu i d’entrenament per als agents, així com preveure una rotació adequada entre els que s’encarreguen de fer front a actuacions d’ordre públic, ja que això “exigeix condicions físiques elevades que no es poden mantenir de manera indefinida”. Per tancar el cercle, els Mossos també recalquen la necessitat de fer polítiques de transparència i rendició de comptes. Com? Doncs enfortint els mecanismes “de relació institucional” amb entitats i associacions, o enfortint la seva política de comunicació corporativa. D’això últim, en va prendre nota el síndic de greuges, que en la seva intervenció, que va servir per clausurar l’acte d’ahir de presentació del document, va convidar el conseller Buch a facilitar-li els expedients de les investigacions que estan ara en curs, i a comparèixer al Parlament per donar compte de l’auditoria.

LES FRASES

Potser algú es pensa que aquesta auditoria es redueix a identificar males praxis. I no. Vol anar més enllà
Miquel Buch
Conseller d’interior

LES XIFRES

Després d’unes setmanes complexes, l’autocrítica era necessària. És el nostre model
Pere Ferrer
director dels mossos
877
protestes
es van registrar a Catalunya en els dies posteriors a l’anunci de la sentència del procés.
9
denúncies
de mala praxi han estat formulades per entitats de defensa dels drets humans com ara Irídia i AI.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid
Pròxim Orient

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona