Art contra els barrots

Un llapis i un paper. L’artista Quim Moya s’ha encomanat a aquests humils estris per homenatjar amb una constància sagrada els presos polítics catalans. No ha necessitat gairebé més, no més que un retolador o unes aquarel·les, per empatitzar amb el seu sofriment. Cada dia els evoca i els invoca en un retrat. Cada dia des del 3 de novembre del 2017, traça els seus rostres. Els ha dibuixat diàriament “com si fos una petita pregària, un moment molt íntim per connectar-me amb ells i enviar-los energia”, explica.

El projecte Mantra del record va néixer sense cap més pretensió que purgar sentiments d’incomprensió, ràbia i tristesa. Un retrat ha portat a l’altre. “Alguns els he fet plorant, d’altres orgullós i content.” Sense forçar-ho, han acabat sent centenars. Avui, diumenge, ja en seran 987. El pròxim 25 de juliol, Moya crearà el darrer, el número 1.000, amb el qual culminarà aquesta aventura artística. Com ha fet amb tots, aquell mateix dia el publicarà al seu compte d’Instagram. Com va fer amb el primer, molt sobri, d’una Dolors Bassa amb un rictus pensatiu. O amb el 500, una visió colorista de Carme Forcadell, perfectament recognoscible tot i que emula ser una imatge en negatiu.

No hi ha un pres polític més representat que un altre. Les preferències ideològiques de l’autor són imperceptibles. Als CDR tampoc els ha volgut deixar al marge. A ells els ha tractat com a grup, no individualment, “per la raó que no són persones públiques”.

“És el calendari de la vergonya”, exclama aquest artista nascut a Barcelona el 1975 que resideix des de fa anys a Avinyó. L’1-O ja se’l va passar dibuixant a l’escola d’aquest poble del Bages. Des de les cinc del matí, va adoptar el paper “d’observador” del referèndum amb les mateixes eines: un llapis i un paper. Llavors va ser quan va començar a entendre que necessitava l’art per gestionar les emocions que li provocava el conflicte polític català. Un art que en la seva trajectòria sempre ha tingut un caràcter “combatiu”. I no el deixarà de tenir quan tanqui el projecte Mantra del record, que reconeix que l’ha deixat amb una certa sensació d’esgotament interior. “Sé que ressorgirà d’altres maneres.”

Les xarxes socials no han estat l’únic espai en què s’ha pogut veure aquest magma de dibuixos. També se n’han promogut exposicions físiques, al centre d’art de Vic, al Casino de Manresa i a la seu de l’editorial Comanegra, a Barcelona, que a més va intervenir per patrimonialitzar els 600 i escaig retrats que havia fet fins aquell moment Moya impresos en una monumental lona. La va incorporar el Museu d’Història de Catalunya als seus fons. L’artista remarca el valor de conjunt de la seva acció. L’obra d’art, diu, són, o seran aviat, els 1.000 dibuixos. El repte ara, doncs, és exposar-los junts. Encara no sap on, però hi està a sobre.

No coneix personalment cap dels líders independentistes catalans. Li consta que a alguns els ha arribat que un artista els té presents cada dia. A Jordi Turull li ho va fer saber una amiga seva per carta. Li ho va agrair. La família de Quim Forn li va demanar un dels retrats per il·lustrar la portada del seu llibre. Per descomptat que els hi va enviar. Jordi Cuixart li va escriure amb entusiasme per un altre projecte artístic seu que també el revivia amb una actuació de pintura en directe a Santa Perpètua de Mogoda. L’art no els salvarà però no els farà sentir tan sols. “És un projecte fet des de l’amor i des del desig de llibertat”, rebla Moya.