Política

Torra refusa convocar eleccions

Diu que seria “irresponsable” i que treballarà “fins a l’últim segon” abans no l’inhabilitin

Recorda al Suprem que té a les mans evitar un “càstig a un país sencer”, i a l’Estat, “pujar al tren del segle XXI” si accepta l’autodeterminació

Torra retreu que tot és on era quan governava “la dreta retrògrada”

Fins al final. El president Quim Torra va deixar clar ahir que no pensa convocar eleccions i abandonar el vaixell de la legislatura si no la fan naufragar per força, malgrat l’espasa de Dàmocles de la inhabilitació que, des d’ahir mateix, en qualsevol moment el Tribunal Suprem pot decidir fer caure sobre el seu cap. “No seré jo qui en aquest moment aboqui el país a una cursa electoral irresponsable que paralitzaria l’administració catalana”, va solemnitzar el president, en una esperada compareixença a la “delegació del govern de Catalunya a Espanya”, just després d’haver assistit com a oient a la vista a Madrid que tractava el seu recurs de cassació a la sentència inculpatòria del TSJC. Si, com demana la defensa, l’òrgan desestima elevar qüestions prejudicials a Europa, fet que dilataria el desenllaç, aquest pot ser qüestió de dies o de setmanes: hi ha especulacions i precedents de tot tipus, però cap precepte legal que l’encotilli en un termini concret. Ahir, en tot cas, Torra ja va proclamar que lluitarà contra la pandèmia “fins a l’últim segon abans de fer-se efectiva” la inhabilitació, si és aquesta al final “la decisió completament desproporcionada i absurda” del tribunal.

Després de poder-los mirar de fit a fit a la sala, Torra va voler recordar als magistrats que ara tenen a les mans, no tan sols confirmar un càstig a la seva persona per una pancarta, sinó “a un país sencer enmig d’una pandèmia”, ja que l’eventual ratificació suposaria la “caiguda d’un govern i la fi d’una legislatura parlamentària”. “Algú coneix res semblant en una democràcia europea?”, es preguntava, després de recordar que, si es consuma aquesta “irresponsabilitat”, només hi haurà “un culpable, el mateix Estat”. En consonància amb els arguments de la defensa, el president posava en el Suprem tota la pressió de “corregir” una actuació judicial que veu “desproporcionada i mancada de qualsevol sentit de justícia”, en un procés “aberrant i esperpèntic”. “No se’m vol inhabilitar per qualsevol pancarta, sinó per una que defensava drets fonamentals que se’ns neguen”, reblava. El president, així, denunciava el “dogma autoritari” que s’ha imposat de la unitat indivisible de la pàtria, que sotmet l’independentisme “a l’arbitrarietat judicial més enorme dels últims temps”. “S’han activat tots els aparells de l’Estat”, es queixava.

Epitafi polític

El cert, en tot cas, és que la intervenció de Torra, que en el discurs de la vigília en el debat de política general ja havia tingut un cert regust de comiat, amb la reivindicació de la feina feta en la gestió contra la pandèmia i el balanç de govern, en previsió del seu imminent cessament, va sonar ahir igualment a epitafi polític, el d’un lluitador per la independència que hi seguirà treballant des de “qualsevol altre front”, perquè la seva “ambició personal” quedarà intacta tot i que el descavalquin. El president, així, va emmarcar el seu cas com un més d’un amplíssim memorial de greuges que no va dubtar a enumerar per carregar de raons “una Catalunya que volen esclava”. Segons ell, avui té al davant un Estat repressor de la dissidència, amb una justícia “hereva” de la tradició del franquisme, que “protegeix” criminals del règim com Martín Villa i “acompanya” en la fugida un rei emèrit assetjat per un cas “monumental” de corrupció, que va colpejar els ciutadans l’1-O i els va amenaçar el 3-O en boca del rei, que “desprotegeix” la ciutadania “per raons ideològiques”, que “de manera estructural empobreix els Països Catalans, privant-los dels seus recursos” i que “és incapaç de reformar ni de reformar-se en res”. I on, a més, ara mana un govern d’esquerres “sense que es noti de cap manera, perquè tot és on era quan governava la dreta més retrògrada”.

“La decisió és més clara i nítida que mai: decadència espanyola monàrquica que avergonyeix Europa o bé esperança de república amb compromís cívic”, resumia Torra, que assegurava que el que decideixi al final el Suprem no ha de fer recular “ni un centímetre” les conviccions i propòsits independentistes. “No soc ni seré mai un obstacle, ni encara menys una condició per a res”, deia.

El tren del segle XXI

El president, però, no es quedava aquí, i posava l’Estat davant del mirall per fer-li una apel·lació directa, ja que, amb una democràcia “a anys llum dels estàndards europeus”, li presentava el reconeixement el dret a l’autodeterminació de Catalunya com una “oportunitat històrica” per pujar al tren del segle XXI. “L’actitud que tingui l’Estat espanyol els pròxims mesos davant del moviment independentista establirà els fonaments morals i ètics del seu futur. Sense una rectificació rotunda i urgent, Espanya certificarà el seu fracàs com a Estat modern d’Europa”, resumia. Això sí, Torra també enviava un altre missatge a un Estat que “serà incapaç d’evitar per sempre més” la voluntat popular dels catalans. “No esperarem a cap canvi a l’Estat espanyol per exercir un dret que ens és inalienable”, concloïa.

La negativa de Torra a convocar eleccions aboca la legislatura a un final abrupte, per al qual encara no hi ha un full de ruta clar de l’independentisme, que manté converses per mirar de consensuar-ho aprofitant el debat d’aquests dies al Parlament. Si el Suprem confirma la inhabilitació, algunes veus sostenen que, abans que es fes efectiva, hi podria haver una escletxa encara perquè Torra convoqués eleccions, tot i que altres interpretacions asseguren que no. Si finalment no ho fes, el president del Parlament, Roger Torrent, tindria deu dies per convocar un ple per investir nou president. Fins i tot en el cas que no hi hagués candidat, ell mateix ja confirma en una entrevista avui a Catalunya Informació que podria declarar la legislatura fallida i activar el rellotge de dos mesos, transcorreguts els quals, si no s’investís ningú, es convocarien eleccions automàticament.

LES FRASES

Si l’Estat espanyol arriba al punt de la irresponsabilitat més absoluta inhabilitant-me, només hi haurà un culpable: ell mateix
L’actitud que tingui l’Estat els pròxims mesos davant de l’independentisme establirà els fonaments morals i ètics del seu futur
Sempre se’ns havia dit que pacíficament i democràticament tots els projectes s’havien de poder realitzar. I era una immensa mentida
Si la majoria dels catalans volen construir una República lliure, aquesta expressió democràtica i pacífica prosperarà. No en tinc cap dubte

Forcadell demana al president Torra que posi les urnes

E.B

L’expresidenta del Parlament i presa política Carme Forcadell es va afegir a l’allau de peticions perquè el president de la Generalitat, Quim Torra, convoqui les eleccions i no deixi l’horitzó electoral en mans de la justícia espanyola. “Crec que el Tribunal Suprem ha decidit massa coses”, va assegurar en una entrevista a TV3, la primera televisada des que és a la presó. Malgrat que l’independentisme està dividit sobre la qüestió, tothom ahir va fer costat a Torra en solidaritat antirepressiva per la persecució judicial que està patint, des d’ERC fins a la CUP, passant per les entitats independentistes. De fet, no solament l’acompanyaven ahir a la vista de l’alt tribunal el vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, sinó que a les portes del Suprem el van aplaudir també la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri; el republicà Gabriel Rufián; la portaveu de JxCat, Laura Borràs, i representants de la CUP, Demòcrates i el PDeCAT, recentment foragitat del govern. En canvi, no hi havia ningú dels comuns, malgrat que des del Parlament, Jéssica Albiach assegurava que trobaria una inhabilitació “greu i desproporcionada”.

Paluzie va demanar “més unitat, estar sempre del costat de la víctima de la repressió i trobar la manera que l’agressió ens reforci i ens permeti fer un pas endavant i no enrere”. Mauri va constatar que volen inhabilitar el president de Catalunya per una pancarta que defensa el que dimecres tornava a exigir l’ONU: l’alliberament dels presos polítics. “Aquest és el projecte que l’Estat ofereix al nostre país”, va lamentar.

Des de l’exili, el president Carles Puigdemont va piular que Torra era davant la justícia espanyola pel fet d’exercir un dret fonamental: “No ho normalitzem, no deixem que la repressió banalitzi drets fonamentals.” També des de la presó arribaven mostres de suport. El líder d’ERC, Oriol Junqueras, feia costat a Torra pel nou atac judicial contra l’independentisme: “La llibertat d’expressió no s’inhabilita.” Des de JxCat, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez deploraven la “barbaritat” de plantejar inhabilitar un president per una pancarta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona