Valtònyc posa en risc els privilegis del rei de Bèlgica
El TC estudia si la llei belga d’injúries a la corona vulnera la llibertat d’expressió arran del cas d’extradició
Els experts vaticinen que la doctrina d’Estrasburg permetria eliminar la protecció
L’enfant terrible del rap mallorquí amenaça els privilegis del rei Felip de Bèlgica. En la darrera entrega de la saga per l’extradició de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, li ha tocat el rebre a la monarquia belga. La justícia revisarà si una antiga llei d’ofenses al monarca vulnera la llibertat d’expressió i, per tant, si és vàlida o no per acceptar l’euroordre contra el cantant. “Gràcies al meu cas podrien desaparèixer les injúries a la corona del codi penal belga”, celebra Valtònyc, condemnat a 3,5 anys de presó a l’Estat espanyol per injúries a la corona, enaltiment del terrorisme i amenaces per unes cançons. Fa més de dos anys que les autoritats espanyoles el reclamen sense èxit i ara, a sobre, hauran d’esperar que Bèlgica reconsideri les seves pròpies normes sobre la monarquia.
Al centre de la polèmica hi ha una llei belga del 1847 que castiga amb fins a tres anys de presó aquells que s’atreveixin a insultar el rei. La va promoure Leopold I, enfurismat per haver perdut als tribunals una denúncia contra una revista satírica que l’acusava de tenir un affaire, cosa que va resultar certa. Poc després, per pressions de Napoleó III es va fer una llei que protegia els caps d’estat d’altres països.
Totes dues van generar debat en la política belga, però només es va arribar a derogar la segona. Diversos experts jurídics consultats per El Punt Avui assenyalen que, de facto, la llei del 1847 està enterrada perquè pràcticament no ha portat ningú als tribunals. “Hi ha molta gent a Bèlgica que insulta el rei, però ell ha après a conviure-hi”, assegura Jogchum Vrielink, professor de dret i especialista en llibertat d’expressió de la Universitat Saint-Louis de Brussel·les. Així, la vella legislació ha sobreviscut al llarg dels anys fins avui. L’arribada de Valtònyc la podria sepultar.
El Tribunal d’Apel·lació de Gant, que té entre mans l’extradició del cantant, ha preguntat al Tribunal Constitucional belga si la il·legalització dels insults a la corona és compatible amb la llibertat d’expressió. Malgrat l’antiguitat de la llei, és el primer cop que li arriba a la taula un cas com aquest.
Originàriament, el TC belga va ser creat per resoldre disputes de competències, tan habituals en aquest complex estat federal, i fins als anys 90 no va començar a pronunciar-se sobre afers constitucionals. A més, a Bèlgica tampoc s’acostuma a imputar cantants per haver-se ficat amb el rei.
A menys que busquin excuses per esquivar el cas, els 12 magistrats del Constitucional revisaran la llei. Els experts consultats coincideixen a remarcar que habitualment tenen molt en compte les opinions del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre protecció dels drets fonamentals. “Hi ha jurisprudència d’Estrasburg que dona motius per declarar-la inconstitucional”, recorda Vrielink.
Un dels precedents més importants és el cas Otegi Mondragon contra Espanya. “Que un rei ocupi una posició neutral [...] no és motiu per blindar-lo de totes les crítiques en l’exercici de les seves funcions [...], especialment d’aquells que desafien de manera legítima les estructures constitucionals de l’Estat, inclosa la monarquia”, deia la sentència. Segons Estrasburg, condemnar a presó el líder basc per insults al rei no era incompatible amb la llibertat d’expressió. “És molt possible que el Constitucional digui que, a la llum de la llibertat d’expressió, la llei és inconstitucional”, indica Vrielink. Ara bé, els jutges hauran de ponderar si la protecció pot subsistir en determinades circumstàncies. En espera d’una decisió l’any vinent, Valtònyc ja veu com una victòria haver exportat el qüestionament de la monarquia a un país europeu. “Seria el primer espanyol a venir canviar la llei belga”, comenta un dels seus advocats.
I seguiria la tendència europea. Les monarquies han anat desapareixent o mutant en institucions simbòliques, però han retingut privilegis, també davant la llei. A banda de l’espanyola i la belga, la reialesa holandesa, sueca i danesa també tenen el que es coneix com a lleis “lèse-majesté” (ofendre sa majestat). “Rares vegades s’apliquen, però”, diu Vrielink. Una relíquia que podria tenir els dies comptats a Bèlgica.
