Política

Desconcert sense president

La Generalitat evita publicar el cessament i insta La Moncloa a publicar-lo al BOE

L’advocacia de l’Estat diu que no cal

El Parlament aprova celebrar un ple avui si surt publicat el decret i el govern en funcions es reuneix per primer cop

Els fets inèdits i històrics estan carregats d’incertesa, i cadascú utilitza el camí que més li convé per als seus interessos. Ahir el Parlament va ser una bona prova d’aquest desconcert arran de la destitució del president de la Generalitat per sentència ferma del Tribunal Suprem i notificada en temps rècord –per tant, efectiva– dilluns al mateix president Quim Torra. Tanmateix, el temps que inevitablement condueix cap a noves eleccions ahir va quedar aturat, en espera que la notificació personal esdevingui institucional mitjançant la publicació en els documents oficials, és a dir, el Diari oficial de la Generalitat (DOGC) i el Butlletí oficial de l’Estat (BOE), i se’n pugui nomenar el substitut. Ahir, però, ningú donava l’ordre de publicació i alhora el Parlament aprovava per majoria en la mesa i la junta de portaveus la convocatòria aquesta tarda d’un ple específic sobre la inhabilitació del president Torra, una sessió que queda pendent, però, d’aquesta publicació.

La interpretació de la llei, un cop més, comporta actuacions diverses i fins i tot contradictòries. La llei de presidència de la Generalitat remet, en cas de cessament del president, a la redacció d’un decret publicat en el DOGC que notifica la destitució i alhora n’anuncia el substitut. La Generalitat supeditava ahir aquest decret a un d’anterior que hauria de publicar el govern espanyol amb rúbrica del rei en el BOE. Tanmateix, i segons l’informe dels lletrats del Parlament, aquest decret podria no ser preceptiu, ja que el nomenament del substitut no té “cap altra autoritat interna” que l’executiu català, atès que es tracta de l’autoorganització de la Generalitat.

El fet, però, que el decret que inclou la substitució de Torra pel vicepresident Pere Aragonès també incorpori el cessament previ va sembrar ahir desconcert en el pla jurídic, mentre que els grups parlamentaris aprofitaven per marcar terreny en el pla polític. Així, doncs, els membres del govern no es veuen obligats a acatar i signar un decret que destitueix el seu president inhabilitat per no haver despenjat una pancarta amb un llaç groc al balcó de la Generalitat i alhora posen el focus en la repressió i l’abús de poder que exerceix l’Estat espanyol. La Moncloa, per la seva banda, fa un intent de rentar-se’n les mans, ja que aquest assumpte ja li ha comportat forts maldecaps amb el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, fins al punt de fer visible el xoc entre les forces més conservadores i afins al PP que controlen el poder judicial i les forces desiguals del poder executiu del PSOE i Podem.

En vista d’aquest escenari força enrocat, ahir el secretari del govern català s’adreçava al govern espanyol per conèixer la previsió de publicació en el BOE i els recordava que, segons els serveis jurídics de la Generalitat, el cessament els pertoca a ells. Paral·lelament, també informava que s’havien dirigit als serveis jurídics de la Generalitat per saber què cal fer en cas que no es produeixi l’esmentada publicació del cessament tal com s’ha fet amb la resta de presidents. D’altra banda, el govern espanyol comunicava que deixava l’assumpte en mans de l’advocacia de l’Estat, que anit ja informava que no era necessari la publicació del decret en el BOE.

La signatura del decret és preceptiva per tal que comenci a comptar el primer rellotge cap a les eleccions, és a dir, el període de deu dies de què disposa el president del Parlament, Roger Torrent, per convocar un ple d’investidura si hi ha un candidat amb prou suports per rellevar Torra o bé es constata que no hi ha cap candidat i es posa en marxa el rellotge de dos mesos més per trobar-ne un. En cas que es continuï sense candidat, es convocarien eleccions de manera automàtica al cap de 54 dies. Per reduir els terminis, ahir el PSC va proposar treballar amb tots els grups per trobar un “candidat instrumental”, la missió del qual seria únicament convocar eleccions al més aviat possible, és a dir, a finals de novembre o a principis de desembre. La proposta queda pendent a l’inici de la ronda de contactes que hauria d’obrir el president Torrent amb tots els portaveus parlamentaris.

Govern amb Aragonès

Finalment, el Parlament també rebia ahir al matí per escrit la notificació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de l’executòria de la sentència ferma del president Torra, a més de la seva inhabilitació, en què ja es fa avinent la notificació a totes les parts, també al vicepresident del govern, Pere Aragonès, perquè es “promogui” el decret de substitució. Ahir al vespre, finalment, el govern en funcions enviava una nota per anunciar la seva primera reunió per aquest matí a a les 9, una trobada que al llarg del dia d’ahir havien rebutjat fins a tenir el decret publicat. El Consell Executiu estarà presidit per Aragonès.

Queda pendent el ple d’avui. La mesa del Parlament i la posterior junta de portaveus en sessió ordinària va resoldre ahir a favor de JxCat i ERC i convocava un ple específic sobre la inhabilitació del president Torra per aquesta mateixa tarda, però quedava subjecte a la publicació del decret al DOGC o al BOE.

D’altra banda, el ple ja neix polèmic. El president del grup del PSC, Miquel Iceta, anunciava que el seu grup no participarà en el debat, ja que es tracta d’un “ple de comiat” i “mai no s’ha produït en aquesta cambra un ple de comiat a un president”, denunciava Iceta, que reclama retornar la dignitat a les institucions en vista del que considera una “degradació creixent”. Quant a l’endarreriment de la publicació del decret en el BOE, Iceta va assegurar que el govern espanyol és el primer que vol eleccions, per la qual cosa va rebutjar que l’executiu de Sánchez vulgui ajornar els terminis. Els que també van ser crítics amb el debat va ser el grup de la CUP, que ahir es mantenien al marge de l’acord subscrit per JxCat i ERC arran de la inhabilitació de Torra. “A cada ofensiva de l’Estat, no fem res més que convocar plens”, lamentava la diputada Maria Sirvent, per a qui ha faltat “una resposta antirepressiva unitària”, que hauria de complir amb un element que els anticapitalistes consideren primordial: “L’objectiu polític de la resposta hauria de ser el mateix que l’Estat ens reprimeix”, explica. “Ho hem intentat amb JxCat i ERC, però no ha estat possible”, hi afegia. “Esperem que aquest sigui l’últim episodi de la caiguda lliure en la qual estem instal·lats des del 2017”, reblava la diputada.

La petició de publicació es fa per dotar de la màxima seguretat jurídica les properes actuacions
Govern de la Generalitat
S’estudiarà si és legalment necessària la publicació de la inhabilitació
María Jesús Montero
ministra portaveu
JxCat i ERC haurien de deixar de banda l’interès partidista i donar una resposta antirepressiva
Maria Sirvent
diputada de la cup


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez convoca un Consell de Ministres extraordinari per l’estat d’alarma

Barcelona

Una manifestació de suport al poble armeni talla l’AP-7 durant quatre hores a l’Agullana

Agullana

Sánchez preveu convocar aquest diumenge un Consell de Ministres extraordinari per aprovar l’estat d’alarma

Barcelona / Madrid

El govern vol donar mitja hora als confinats per anar a votar

Barcelona

Barcelona pel Canvi ja prepara el relleu de Valls

barcelona

L’independentisme sumaria, però no superaria el 50%

Barcelona

La UE es replanteja el model sanitari

Brussel·les

A pidolar l’estat d’alarma

madrid
opinió

La desitjada primavera de l’ONU

Secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea